Dites, Festes i costums Catalanes

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:14

Vols començar l'Any Nou amb bons auguris?

El 31 de desembre és el típic dia que tothom fa bons propòsits per al nou any: deixar de fumar, canviar de feina, trobar parella, aprimar-se... I paral·lelament és el moment de les peticions, d'encomanar-se a la sort i sol·licitar tot allò que considerem que ens falta: amor, salut, diners, feina, matrimoni....

Què li demanes tu a l'Any Nou?

El 2008 segur que ens portarà bons auguris. Però no està de més donar una petita empenteta a la sort... Així que aquí et presentem algunes supersticions que hem anat recollint i que qui les practica assegura que no fallen mai. Escull la que més et va o s'ajusta a les teves necessitats i bona sort!


Encendre espelmes en el moment del canvi d'any és un costum entre moltes famílies: les blaves porten pau; les grogues, abundància; les vermelles, passió; les verdes, salut; les blanques, claredat i les taronges, intel·ligència.


Si poses una joia d'or a la copa de cava amb la que es fa el brindis d'Any Nou és un bon auguri per a què no faltin diners.


Treure les maletes a la porta de casa, et portarà molts viatges.


Asseure't i tornar-te a aixecar amb cada una de les 12 campanades porta matrimoni.


Rebre l'Any Nou amb diners a dins de les sabates et portarà moltíssima prosperitat econòmica.


Per tenir molta roba nova, has d'utilitzar la roba interior del revés la nit del 31.


Utilitzar roba interior vermella et farà trobar l'amor de la teva vida.


Utilitzar roba interior groga et portarà molta felicitat i alegries.


Si demanes un desig al mateix temps que menges raïm amb cadascuna de les campanades els teus desigs es compliran.


Si menges una cullerada de llenties en el moment del canvi d'any tindràs prosperitat tot l'any que arriba...

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:32

BET ha escrit:Cap d'any ( 1ª part)
31 de desembre

El 31 de desembre, Sant Silvestre, sempre s'ha considerat com a dia de les bruixes. No és d'estranyar ja que és el darrer dia de l'any i és quan aquestes aprofiten per planejar les activitats que faran el proper any.

A banda de la diada de les bruixes, a Catalunya el 31 de desembre també s'associa amb l'Home dels Nassos. Els adults diuen als nens que aquest home té tants nassos com dies li queden a l'any. Els infants surten al carrer buscant algú amb 365 nassos sense pensar que només queda un dia per acabar l'any.

A banda dels fets més tradicionals, el fet és que el sopar i la festa de Cap d'Any són esdeveniments esperats per molts. A diferència de l'àpat de Nadal, el 31 de desembre s'acostuma a celebrar més públicament. El fet que durant molts anys al nostre país només hi hagués una o dues cadenes de televisió, han popularitzat el costum de menjar els 12 gotims de raïm escoltant les campanades, primer del rellotge de la plaça del Sol de Madrid, i després de molts altres campanars.

El costum de menjar raïm, tot i que no és una fruita d'aquesta temporada, comença a principis d'aquest segle i, de fet, es deu més a interessos econòmics que a una altra cosa. Tot va començar quan el dia de Cap d'Any de 1909 les persones que tenien camps de cultiu de raïm van aconseguir desfer-se de tot l'excedent popularitzant el costum dels raïms de la sort. La tradició s'ha estès a alguns països llatins.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:35

L’Home dels Nassos: ( 2ª part )
31 de Desembre.

Diu la tradició que el dia 31 de desembre, surt un personatge molt característic, alguns l’han qualificat com un dels monstres fantàstics més increïbles. Es tracta de l’home dels nassos que es diu en aquest dia, que té tants nassos com dies té l’any. Aquí, entre la mainada innocent, de seguida els volen fer creure i veure una mena de personatge amb 365 nassos. Però no pensen que la definició diu: té tants nassos com dies té l’any (referint-nos al present any i comptant amb el fet de que som a 31 de desembre) això vol dir que el personatge fantàstic només té un nas ja que a l’any només li queda un dia.


A partir d’aquí, el mite s’ha anat creant i engrandint, alguns diuen que arriba per mar i que per ser en l’època de l’any que som, és a dir a l’hivern, l’home dels nassos està constipat, com una sopa, i tot el dia va ple de mocadors tan grans com llençols que fa servir per mocar-se.



A Girona es creia que apareixia al punt de la mitja nit al Pont de Pedra; vestit amb una túnica blanca o camisa de dormir ben xopa, i amb una canya llarga i verda a la mà, d’aquesta manera voltava tot el dia per la ciutat, i quan la mainada preguntava si l’havien vist, els adults deien “ara l’acabo de veure en aquest carrer” o “fa un moment era a la plaça tal” i la mainada corria cap aquí o cap allà per intentar-lo enxampar.


En alguns pobles davant la pregunta encuriosida de la mainada, la gent afirmava que l’havien vist al celler i feien entrar als innocents, tot seguit els tancaven i espantaven, després els deixaven sortir tot dient que l’home dels nassos havia marxat i els havia tancat allà dins fugint carrer avall. De vagades ruixaven a la mainada amb aigua d’altres els donaven galetes, llaminadures i caramels, tot dient que això ho havia deixat l’home dels nassos com agraïment per creure en ell.


Per determinades contrades del Pirineus i de la Catalunya Nord afirmaven que l’home dels nassos vivia dins la soca d’un vell arbre amagat al bosc. Fins i tot en parlaven de l’arbre dels nassos.


Potser es podria buscar alguna referència, lligant la festa dels innocents i el fet de fer bromes penjant llufes, amb el fet del personatge de l’home dels nassos i la festa del Carnestoltes amb una antiga festa de caràcter pagà que havia existit abans del cristianisme arreu d’Europa, i que era denominada La Festa dels Bojos, on s’aprofitava el fet de l’hivern en que la terra era adormida, per establir una sèrie de relacions veïnals, basades en festes, esbarjo i diversió.


Molts estudiosos volen veure aquest personatge com la representació del déu Janus o déu de les dues cares que obre i tanca la porta de l’any. I diuen que es semblant a en Fumera que té quatre ulls al davant i tres al darrera, o l’home de les orelles que surt el dia abans, és a dir el 30 de desembre, i té tantes orelles com dies té l’any (és a dir dos).


El nas en sí és un element molt identificatiu de la persona, ja que en estar situat al mig de la cara, podríem dir que la presideix i li dóna caràcter.
BET l’ha editat per darrera vegada el dia: 28 des. 2007, 09:40, en total s’ha editat 1 vegada.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:40

Diada de Cap d’Any (Ninou): ( 2ª part )
Ninou vol dir el primer dia de l’any i és una deformació del llatí “Annum Novum”

“Any Nou, vida nova”

“Any comencem la fi veiem”

En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l’any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn.

La gent en trobar-se pel carrer es desitgen “Bon any” i es sol fer la broma de dir “Mira! Des de l’any passat que no ens vèiem”.



És costum en aquesta data felicitar-se i desitjar-se el Bon Any, antigament s’oferien presents uns familiars als altres, aquesta tradició es va fer extensa a tothom, i sovint eren les classes més humils o pobres qui oferien a les classes més ben estants, però alhora també s’utilitzaven aquestes ofrenes amb més valor econòmic per a obtenir altres tipus de favors, això va fer que les autoritats tant civils com religioses ho veiessin amb mals ulls i es van arribar a prohibir o limitar a certs articles.

També aquests dies es feien visites per a refermar amistats i vincles, fins i tot oblidar determinats problemes, podríem dir que era una forma de demanar el perdó, però la persona ofesa havia d’oferir l’encaix de mans o els braços oberts sense esperar a que l’altra persona s’humilies davant d’ell, per dir-ho d’alguna manera, ja feia prou en anar a veure’l ja que reconeixia que l’havia ofès. Entre tots es desitjaven bon any.

De tot això sembla que ve el costum d’escriure’s felicitacions. En els seus inicis aquestes eren només per a desitjar el bon any nou, però després es va fer més extens i eren per desitjar bones festes de Nadal.

Per aquesta època es solia fer també una recapta, la gent d’estaments més pobres i humils es passaven per les cases, s’oferien petites coses casolanes (menjars, beure, cançons, felicitacions...) i a canvi els de la casa donaven algunes monedes. D’aquí s’apunta el costum de demanar “aguinaldo” oferint petites felicitacions molt característiques de l’ofici o feina que tenia el qui passava.

En totes aquestes felicitacions a més de desitjar el bon any alguns apuntaven les il·lusions que tenien per el nou any i per aconseguir ser més feliços. Podria ser aquest l’origen de les cartes als Reis. :roll:

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 28 des. 2007, 09:46

Diada de Reis:
És la gran festa de quitxalla. Recordant l'arribada d'aquest personatges a adorar Jesús, els Reis obsequien als infants amb joguines i llaminadures... Arriben perfectament abillats a totes les poblacions el dia 5 de gener. I, després de rebre'ls, cal anar a dormir i deixar, prop la finestra o el balcó les sabates dels menuts i quelcom de menjar pels Reis, patges i camells, el matí del dia 6, es trobaran els obsequis que han deixat ses majestats, i fins potser, si algú no ha fet gaire bondat, un bon tros de carbó.

Permetéreu que acabem aquests comentaris amb una preciosa poesia , dedicada al Nadal, plena de sentiment i d'amor per tota aquella gent, en que el Nadal no els serà plaent i feliç. El seu autor, un poeta excepcional, que morí molt jove, als 30 anys ( el 1924); Joan Salvat Papasseit.


NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.


Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
- i tan pobres com som-
Jesús serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.


BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 08 gen. 2008, 11:52

Taradell - Osona

12-13 / 01 / 2008



Per Sant Antoni, Taradell es vesteix de festa, de festa grossa, per celebrar els Tres Tombs.


Un gran homenatge a les persones, als animals i als carros que ara no veiem de forma habitual pels camins ni pels carrers.

Taradell per aquest dia es converteix en un gran museu a l'aire lliure.

Durant tot el matí es viu la festa del traginer, una bona oportunitat per veure la perfecta unió entre màquines, bèsties i homes, tot treballant per un objectiu comú, el record d'unes feines i oficis ja perduts.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 08 gen. 2008, 12:03

Tots els municipis on celebren Sant Antoni

13/01/08 Tres Tombs de Sant Antoni a Valls Valls
13/01/08 Aplec de Sant Hilari a Cardedeu Cardedeu
17/01/08 Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú Vilanova i la Geltrú
18/01/08 Festes de Sant Antoni d’Ascó Ascó
19/01/08 Tres Tombs d’Igualada Igualada
19/01/08 Festa de Sant Antoni a Solsona Solsona
20/01/08 Festa de Sant Antoni a Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès
20/01/08 Tres Tombs de Sant Antoni i Mercat Tradicional a Linyola
20/01/08 Festa de Sant Antoni a Caldes de Montbui Caldes de Montbui
20/01/08 Tres Tombs a Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès
20/01/08 Tres Tombs a Cambrils Cambrils
20/01/08 Festa dels Tonis de Manlleu Manlleu
20/01/08 Festa de Sant Antoni a Ripollet Ripollet
20/01/08 Tres Tombs de Santpedor Santpedor

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 08 gen. 2008, 19:53

Festa dels Tres Tombs
Tret de sortida a la temporada traginera
Valls (l'Alt Camp), segon cap de setmana de gener


Emmarcada dins les Festes de Sant Antoni Abat, i en ple fred hivernal, Valls celebra un dels Tres Tombs més matiners del calendari: té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener i és el tret de sortida de la temporada traginera al territori català.

Com a tants pobles i ciutats de Catalunya on es celebra la festa, a Valls arriba el moment de beneir els animals i buscar la protecció divina per que les feines del camp no pateixin cap contratemps durant el cicle que comença.

Hi participen prop de 350 cavalleries, carruatges i carros carregats de mercaderies que, recordant antigues èpoques, recorren diversos carrers del centre històric de Valls, davant d’un públic cada any més nombrós.

La festa s’estructura al voltant d’una cercavila de centenars de carruatges dels antics traginers que recorren diversos carrers del centre històric de Valls, donant tres tombs a l’església parroquial de Sant Antoni, amb l’objectiu de que el bestiar rebi la benedicció dels sacerdots.

Cavalleries, carros i carruatges

Valls disposa d’una de les col·leccions més interessants de carruatges i carros de traginer. Gestionat per la societat de sant Antoni de Valls, aquest valuós patrimoni és l’eix de la cercavila dels Tres Tombs de Sant Antoni de Valls.

Ara bé, a més a més de la desfilada dels carruatges propis de la ciutat, als Tres Tombs de Valls també hi participen una de les millors seleccions de carruatges de traginers del país. Hi participen carros i carruatges vinguts de diferents pobles i ciutats amb tradició traginera, com Anglesola, Alcover, l’Aldea, Benicarló, la Bisbal del Penedès, Cabra del Camp, la Cava, Deltebre, l’Espluga de Francolí, Igualada, Llorenç del Penedès, Molins de Rei, Montblanc, Perafort, Reus, el Rourell, Sant Andreu de la Barca, la Selva del Camp, Torredembarra, Vallmoll, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú entre d’altres.

En total hi participen prop de 300 cavalleries (cavalls, bous, mules i matxos), i més de cinquanta carruatges i carros carregats de mercaderies (palla, carbó, arena, fruites, carabasses, bocois, feixos, sacs, moresc, cereals, troncs, canyes, llenya, garrofes, caixes de peix, etc) o amb eines agrícoles que recorden i recreen un passat en què no hi havia ni camions ni avions ni vaixells per a transportar les mercaderies d’un lloc a l’altre. Els carros de pagès poden estar tirats per 2, 3, 4 i 5 i fins i tot 6 cavalls alhora. En aquest sentit, l'estrella dels Tres Tombs de Valls és el carro de traginers de la Societat de Sant Antoni, que amb els seus 8 cavalls és únic a Catalunya per les seves dimensions.

La comitiva, que és encapçalada per la bandera de la Societat de Sant Antoni de Valls, un penó centenari i el carro amb la imatge de sant Antoni, també la formen carruatges de luxe, xurquis (carruatge lleuger de dues rodes tirat per un cavall i una sola persona), carros de bocois de 1, 2, 3 i 4 cavalls, carretes de quatre rodes, carros d'agència, genets solitaris amb el seu cavall i un bon nombre d’animals domèstics (gossos, cabres, porcs, etc). Tots ells són acompanyats, en el seu itinerari, per músics de banda, grallers i ministrers.

Els carreters, armats amb el seu mocador vermell al coll, camisa blanca, armilla, capell i faixa negre, i espardenyes de set vetes, guien, bastó en mà, el seu carruatge amb destresa i convicció davant la mirada atenta de milers de persones que segueixen les evolucions de cavalls i carros.

Petita història de la festa

En aquesta ciutat el ritual es va començar a celebrar a mitjans del segle passat, quan els pagesos portaven els animals al sant per tal que rebessin la seva benedicció i per demanar sort en les collites.

Després d’una llarga interrupció la celebració es va reprendre l’any 1980 i avui es pot considerar, per la quantitat i qualitat dels carruatges que hi participen, com una de les més típiques i arrelades de Catalunya. La festa està organitzada per la Societat de Sant Antoni de Valls i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valls i la Cambra de Comerç i Indústria de Valls.

Estructura ritual de la festa

L’estructura ritual de la festa comença un cap de setmana de desembre, abans de Nadal, amb la presentació de la festa i l’entrega del penó i la bandera. Ja durant el cap de setmana de la festa, els actes comencen divendres amb una missa i continuen dissabte a la tarda amb una cercavila pel casc antic de Valls a càrrec d'un grup de cavalleries amb genets acompanyats per una banda de música.

L’acte central de la festa, però, és la desfilada de totes les cavalleries i carruatges que té lloc diumenge al matí. Abans de sortir, tots els participants fan un esmorzar popular als locals del Moll de l'estació de Valls. La concentració de les cavalleries té lloc a l’Avinguda Francesc Gumà Urbanització el Fornàs de Valls. Des d’allà es fa el recorregut pels carrers del poble i donen els Tres Tombs a l’Església Parroquial de Sant Antoni. Cada vegada que es passa pel Portal Nou es reb la benedicció de les cavalleries. Al passar per la Font de la Manxa una persona s’encarrega de fer la presentació de totes les cavalleries.

Un dels moments àlgids de la cercavila és quan, en el tercer tomb els traginers i llurs carruatges s’endinsen cap a la Plaça del Blat, punt neuràlgic de la vida vallenca, per entrar al carrer Major. Allà la tensió dels cavalls estirant els carros i els genets per controlar els carruatges es barreja amb els crits d’ànim dels nombrosos espectadors que hi ha en aquest punt.

Durant els dies que dura la festa es pot comprar el Tortell de Sant Antoni, un tortell rodó fet amb pasta de brioix que duu una figureta sorpresa de ceràmica a dins, normalment un cavall o algun animal dels que participa de la festa. Amb la venda dels tortells es contribueix a finançar la festa.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 10 gen. 2008, 09:56

Dites i Refranys de Gener

Aigua de gener, cada gota val un diner
Aigua de gener, tot l'any va bé.
Al gener, tanca la porta i encén el braser
De les tronades de gener, res de bo en ve.
De llunes la del gener i la d'agost també.
Després del gener, poda l'arbre fruiter
El gener és la clau de l'any.
El gener és un bon cavaller.
El sol de gener emmascara més que un carboner.
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat.
Gener sense fred, tot el fruit es perd.
Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.
Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
Per Santa Agnès, una hora més

Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 10 gen. 2008, 10:45

DITES populars


No diguis mai blat si no és al sac i ben lligat, i encara mira que no hi hagi cap forat.

Qui no vulgui pols, no vagi a l'era.

Ai! Senyor senyor! Tanta roba bruta i tant poc sabó ... i tan neta que la vol el senyor rector.

Qui dia passa any empeny.

No diguis mai, d'aquesta aigua no en beuré.

Qui fa un cova, fa un cistell.

A cada bogada es perd un llençol

Això s'acabarà com el rosari de l'Aurora

Que el llegir no et faci perdre l'escriure

Totes les masses piquen.

Vés a dormir d'hora i lleva't de matí si riquesa i salut vols tenir.

Això són vuits i nous i cartes que no lliguen.

La llengua no te ossos, pero en trenca de molt grossos.

El cor no parla, pero endevina.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 14 gen. 2008, 09:38

La setmana dels barbuts .

En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any.

El periode de temps que hi ha entre el cicle de festes de Nadal i el de Carnestoltes es coneix popularment amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”. Es tracta d’un conjunt de celebracions festives importants a casa nostra que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que queden al marge de les grans temporades o cicles de celebracions del món mediterrani.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 14 gen. 2008, 09:53

TRADICIÓ
"El Pelegrí" Vot del Poble de Tossa


A l'any mil quatre-cents ... segons diuen uns versos dels Goigs que es canten a Tossa a llaor de Sant Sebastià, una gran pestilència es va abatre sobre la vila.

No sabem, encara, si aquesta data, transmesa per la tradició popular, correspon a la realitat. Sabem, però, que ja a mitjans del s. XVII era un fet consuetudinari enviar un pelegrí a la Capella de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners per complir el vot. Les prometences col·lectives sovintejaven quan la pesta o les calamitats públiques assolien proporcions catastròfiques.

Tal és el cas de l'origen del Pelegrí de Tossa de Mar.

Només la vila de Tossa, cas únic a tota Catalunya, continua guardant en l'íntim del cor la paraula donada pels avantpassats. I, des de fa segles, renova anyalment amb envigorida devoció a Sant Sebastià, la prometença en commemoració de la gràcia rebuda.

El dia 20 de gener té lloc la sortida del pelegrinatge: a les 7 del matí, amb assistència de nombrós públic de tota la contrada, se celebra la missa que s'anomena "El Cantar". Just abans d'iniciar la celebració de la missa, surt el Pare Pelegrí acompanyat de les autoritats locals i el rector. L'expectació és molt gran perquè ningú sap qui serà fins aquell moment

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 14 gen. 2008, 10:00

Matadepera Festes de Sant Sebastià

La festivitat de Sant Sebastià s'ha convertit en la més important a Matadepera.

La devoció a Sant Sebastià és molt antiga.

La llegenda de la seva intervenció prodigiosa en aturar una epidèmia de pesta a Roma (any 680) el feu popular sobre tot a partir de les onades de pestes que assolaren Europa al final de l'Edat Mitja i als segles posteriors.

A Catalunya el trobem sovint, a partir del s. XV, presidint capelles, processons i festivitats.

El veïns de Matadepera a primers del s. XX van tenir l'empenta de fundar amb el patrocini de Sant Sebastià una germandat d'assistència als malalts i necessitats.

Els actes s'allarguen durant dues setmanes amb un marcat regust tradicional i amb un protagonista ben especial:
el pi.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 14 gen. 2008, 10:08

Monistrol de Montserrat

El Ball del Bo-Bo se celebra dins dels actes de la Festa de Sant Sebastià.

Aquesta festa té les seves arrels en el fet de que entre els segles XIV i XVII la població de Catalunya en general i la monistrolenca, en particular, va patir diverses epidèmies de pesta negra que van arribar a provocar la mort d'un sector important de la població.

Ja que no existia cap remei mèdic, el fet de demanar la intercessió dels Sants i l'Església es va convertir en habitual a les nostres terres.

D'aquí ve l'origen de la devoció dels monistrolencs a Sant Sebastià, molt venerat a tot arreu, com a guaridor de la pesta i altres mals infecciosos
El ball té diverses parts:

Presentació de les dones que donen tres voltes a la plaça acompanyades del Porrer.
Presentació de les parelles una a una, que agafades de la mà donen tres voltes més.
Repartiment dels dons concedits pel Sant: els dos membres de la parella van espargint amb les mans, com si sembressin i als acords de la música donen una volta sobre si mateixos.
Sardana com a senyal de joia pels favors rebuts.

Aquesta cerimònia es fa tres vegades i després de la segona, són proclamats pel Credencer (persona encarregada de portar el llibre de l'administració de la festa, anomenat del credencer, que data de l'any 1797) els administradors escollits per l'any següent, a la pregunta:

- Bo ??

A la que tothom respon, si la proposta els hi sembla be:

- Bo !!

I d'aquí el nom d'aquest ball.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 14 gen. 2008, 10:11

DITES POPULARS DE SANT SEBASTIÀ

Per Sant Sebastià, penja el perdigot que bé cantarà.
Per Sant Sebastià, s'allarga el dia un pas de milà.
Per Sant Sebastià, el fred vé o se'n va.
Per Sant Sebastià els favons a assecar.
Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà.
Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de canya,mentre preníeu un bany us varen robar la capa.


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Bing [Bot] i 57 visitants

cron