EntradaAutor: corpetit » 23 jul. 2008, 23:40
Bora-lí.
Rimbombante, ja sé que no n’era ni n’és la teva intenció, però si us plau, et demanaria que no dramatitzem ni encara menys frivolitzem sobre temes tan delicats i poc donats a la comparació com els que has fet menció, especialment l’últim.
A totes les teves preguntes et donaré un NO per resposta rimbombante.
- Penso que no en fem un gra massa. Considero que l’abandonament si bé potser no es tracti de l’eix principal del butinet, sí que és un tema força important, almenys per tenir-lo una mica en compte.
- Pel fet que hi hagi un concret i determinat abús policíac, pel fet que la justícia no funcioni en un determinat procés; això no vol dir que no siguin bones ni necessàries. Ja ho sabem que sempre hi haurà aquells casos puntuals on algú estarà o se sentirà perjudicat. Ja sabem, com molt bé deia en Plana, que algú n’haurà de patir les conseqüències o els danys col·laterals injustament però noi, si volem tirar endavant, intentar millorar i que la cosa funcioni, crec que són inevitables. Mai no podrem satisfer a tothom, el que hem d’intentar és que hi hagi el mínim de gent descontenta, provocar els mínims danys possibles, reduir-los al màxim.
- Tranquil rimbombante que ni tu ni cap “bon jugador” es sentirà dintre de cap Estat Policial. En tot cas, només pot arribar a tindre aquesta sensació l’abandonador i, sincerament, tampoc em preocupa massa.
- Com ja ha comentat en Plana, és cert que sempre hi poden haver excepcions, per les raons que siguin, però no és menys cert que per això estan en Carles i els administradors: per solucionar problemes. Crec que ho han demostrat sobradament i sense cap tipus de contraprestació a canvi, imagineu ara que serà de pagament (encara que, tot sigui dit, ells mateixos s’han posat i parteixen d’un llistó força alt).
- rimbombante, ja m’explicaràs com es solucionaran els problemes sols?. És a dir, per molt de pagament que sigui, si no castiguem l’abandonador, creus que aquest deixarà de sortir indiscriminadament de les partides? No t’oblidis d’una cosa rimbombante, per a mi sempre la més important, tothom ha de gaudir del dret a escollir lliurement, i només l’abandonador i ningú més, decideix sortir de la partida i per voluntat pròpia (llevat dels ja comentats casos excepcionals). En conseqüència, aquest individu, així com qualsevol altre, té d’inici les armes per no sentir-se ofegat ni immers en cap estat d’excepció, altra cosa serà que les vulgui utilitzar.
L’únic que pretenem la majoria de jugadors que parlem per aquests fòrums és intentar millorar el butinet i que aquest excepcional joc s’assembli, com més millor, a la botifarra real. Si tenim en compte les partides que fem damunt d’un tapet físic, no virtual, quantes d’aquestes abandonem? La meva experiència, bona o dolenta, em diu que ni un 1%. Pobre de tu que al bar del meu poble, excepte casos de força major, abandonis una partida jugant amb els avis. Et puc ben assegurar que sense cap mena de mirament ni remordiment hauràs begut oli, et faran la creu indefinidament i sense contemplacions. El fet de recollir la basa abans de donar per acabada la partida pot ser molest, sí, és cert, però, a la vegada, necessari per poder denunciar un renúncio, encara que només es doni en comptadíssimes ocasions. També és cert el que deia en Plana que millor jugar tothom amb ajuda màxima i no tindríem aquest problema, però llavors potser ens allunyaríem una miqueta de la realitat. Realitat on sí que pots cometre un renúncio i ser denunciat per això.
Precisament per aquest respecte a la realitat, em persuadeix la idea llençada per en Deep de no veure el marcador actualitzat ni el resultat del dat fins que no es reculli la basa. Només hauríem de veure l’anterior, el d’abans d’iniciar-se aquell dat. Això és així, perquè en una partida física, no comptarem mai primer els punts obtinguts a la partida, els sumarem al marcador que ja tenim i després denunciarem un renúncio. El procediment, almenys tal i com juga un servidor, serà a la inversa. És a dir, primer cantarem el renuncio, i si aquest no reïx, llavors començarem a comptar, però mai a l’inrevés, tal i com succeeix ara i aquí al butinet.
Sincerament, no entenc com algú pot trencar (o almenys m’ho sembla) una llança a favor de l’abandonador i defensar, per a mi, l’indefensable. Potser sí que intenteu posar-vos a la pell del dèbil, del fràgil, però recoi, en aquest cas és un dels pocs en què precisament desitjo que sigui i es transformi en això mateix: dèbil, fràgil i si vols també perseguit. Però no ho oblidis, tot això per voluntat i iniciativa pròpia ja que la immensa majoria de vegades, ningú li posarà la pistola al pit i l’obligarà a abandonar la partida.
Perdoneu-me, especialment tu rimbombante, si potser m’he mostrat massa dràstic i intolerant. Adéu.