plana ha escrit:Poder el problema es que volem "professionalitzar" un joc totalment "amateur"...... o no????
Jo crec que no. Que el problema és que la gent és poc "seria", és pren el joc (aquest o qualsevol altre) de forma poc seriosa, i
el joc és una cosa molt seria .
No sé si ho sabré explicar, els castellans ho diuen molt bé
En la mesa y en el juego se conoce al caballero.
El joc és, d'entrada, un element socialitzador indispensable a totes les civilitzacions; els nens aprenen com relacionar-se entre ells gràcies al joc, aprenen que hi ha normes, regles que s'han de seguir, que no es pot fer qualsevol cosa en qualsevol moment, i això els permet entendre i interioritzar les relacions socials.
De grans, el comportament en el joc revela molt clarament com són les persones. Fas trampes jugant? Tanbé en fas en altres coses!
Però no és només un tema de trampes. I per mi, no és en absolut un tema de trampes. És un tema de ... mmm ... elegància personal?
Exemples reals.
Partida de campionat sense cap trascendència. Hem barrotat la Manilla de no se què. Unes bases després un contrari surt d'As del pal ... recorda que l'hem barrotat i retira la carta dient "ai no, disculpeu!".
No tenia pas cap intenció de fer trampes ... simplement considerava "normal" rectificar.
Li vaig dir que no podia canviar-la i va comentar tot sorprés "si que sou serios!". Sense cap mal rollo.
Doncs sí, som molt serios. A casa meva les cartes jugades es recullen amb el colze ... fins i tot quan juguem en família o amb amics de tota la vida.
______
Partida a casa d'un amics. La meva parella va fer trumfos de no sé què ... no arrastrava ... i finalment va resultar que tenia només el 3! Havia fet el semifallo per error. Va rectificar? No. Sense ni parpellejar va seguir jugant. Els nostres amics "Perquè no rectificaves?". Doncs perquè no, perquè som "serios". A mi em va semblar absolutament normal.
______
Aquest l'he vist sovint: un jugador surt quan no li toca. Es retira la carta, surt el seu company, entra ell ... i li torna el pal!
Doncs no senyor! Quan a mi em passa (que tots ens equivoquem) jo deixo la carta boca avall a sobre la taula, i passi el què passi, quan entro per primera vegada jugo aquella carta, per absurd o dolent que sigui.
Tot això no té res a veure amb "fer trampes". Té a veure amb pendre's seriosament el joc. I això no impedeix riure, passar-s'ho bé, jugar amb els amics, pendre's una cervessa o discutir apassionadament les jugades. És una simple qüestió d'estil. De jugar elegantment. De "ser un senyor".
Pretendre que conservem l'esperit del joc perquè unes vegades diem "digal's-hi tu", unes altres "ja els hi pots dir" i encara unes altres "tú mateix" ... doncs no hi estic d'acord. No conservem res. Som poc serios, poc elegants. I, de pas, afavorim comportaments ... "dubtosos".
Sí, en la mesa y en el juego se conoce al caballero.
Apa, tingueu manilles.