Milena ha escrit:Precisament quan parlava de grupalitat em referia a això però en un altre sentit o direcció a la que tu apuntes peach... No es tracta de causes perdudes, ni de mala educació (terme aquest que s'usa amb una superficialitat profunda en aquest medi); es tracta de saber encaixar les crítiques i llegir-les no com un atemptat terrorista sinó com el que són: crítiques. Em crec que aques saber és bàsic per a la convivència.
Pot ser que m'equivoqui, és clar!
Milena, crec sincerament que t'equivoques de mig a mig.
Ningú es queixa de les crítiques, i si llegueixes les respostes al nou post de l'osti_tu crec que queda força clar.
Del que ens queixem alguns és de la mala educació del post original. Mala educació sense paliatius, ho dic sense cap "superficialitat profunda". Enviar la gent "a cagar" entra de ple dins de la meva definició de mala educació. Suposo que tots definim bona i mala educació en funció de la que hem rebut i de la que esperem. A casa dels meus pares mai m'hauria dirigit a ningú enviant-lo a cagar. I a casa meva espero que cap dels meus fills (i aviat nets) tampoc ho faci mai. Perquè si ho fessin els consideraria, sense paliatius i sense superficialitats, uns mal educats.
Tal com dius, és bàsic per la convivència. Tant la tolerància com la bona educació. Però la tolerància a la mala educació no, ho sento.
Alguns ens sentim part del ButiNET, perquè hi hem dedicat temps i esforços, perquè hi hem trobat un lloc de relació, pel que sigui. I per tant ens molesta profundament que vingui ningú a insultarnos.
A mi particularment les crítiques em semblen sempre positives. Amb educació.
Sense educació ... ho sento, res de res. I com que jo ja he educat els meus fills, no tinc cap necessitat d'educar als demés que ja som tots grandets, per tant insisteixo: tolerància amb la mala educació cap.
Osti_tu, molt encertadament, ha obert un nou post. Em sembla perfecte i allà hi ha les respostes oportunes.
Apa, tingueu manilles (educadament).