EntradaAutor: corpetit » 03 feb. 2009, 15:48
Bona tarda,
Allò de les simples sumes era una rucada, com tantes, només era per fer entrar en Solbes amb calçador, que ja n’estic tip que ens foti el pèl a la descarada, però ja que hi mostres interès. Normalment, quan agafava el llapis, eren les multiplicacions amb decimals les que no quadraven. En aquell exemple era curiós que aquestes sí que ho fessin i, en canvi, a les “simples sumes” els manquessin tres dècimes. Possiblement la raó eren els centesimals obviats però, tot i així, amb 3 xifres a sumar, tampoc quadraria a 100. És a dir, si sumem les cinc primeres dades ens dóna 100.1 % i en canvi, si sumen les 3 que s’indiquen a sota ens dóna 99.7 % (possiblement la suma de les vegades que tenim més de dues manilles sigui 4.4 i no 4.3 com s’indica). Per això deia que possiblement el xino s’havia menjat aquests picos sobrants.
Sincerament, penso que el xino, tot i que, de vegades, ens concedeixi distribucions increïbles, funciona a la perfecció. A més, això és com els àrbitres a la lliga espanyola, no en podem parlar malament, no sigui que ens pitin en contra.
També s’ha dit per aquí que una cosa és tindre bo i l’altre la sensació de tindre bo, conceptes bastant diferents. Però d’això se’n podria parlar una setmana seguida i de ben segur que no arribaríem enlloc.
Sense anar més lluny ahir a la tarda, al bar, vaig gaudir de 8 cartes d’un mateix coll (oros) i, com quasi sempre en aquests casos, el company em va cantar directe. La sorpresa fou que va trumfar amb quatre trumfos i un semifallo. L’home, d’avançada edat i conservador com el que més, ho va fer perquè portava les majors de trumfo i absolutament res als altres colls. Jo no hagués cantat mai de la vida amb la seva distribució i amb el marcador igualat de principis de partida en què ens trobàvem, però ja se sap, s’ha de respectar tota decisió i només li ho vaig comentar. Doncs bé, resulta que des que jugo al butinet, només una vegada m’he trobat amb 9 cartes d’un mateix coll de peu i poquíssimes amb les 8 d’ahir mateix.
Qui sigui amant de sensacions fortes i si vol gaudir o patir distribucions esperpèntiques, només ha de jugar a la barrotada (la manilla barrotada). En aquell joc no es remena, a tot estirar s’escapça i, això sí, sempre es talla. Aquest fet us puc assegurar que investeix al xino d’una mala llet inimaginable i sense precedents en la botifarra. A més, i per acabar-ho d’adobar, es recullen les cartes d’una determinada manera. Només us diré que en una ocasió em vaig veure els 12 bastos, sí, ho heu sentit bé, els 12 bastos de peu. No crec que mai més es pugui repetir. Vaig demanar de sortir jo mateix, tot i que no em tocava, argumentant que serien partícips d’una cosa mai vista. Evidentment, davant el cerimonial que mou aquelles partides, em varen negar la petició. També he vist vàries vegades (encara que poques) com el que marca trumfo deixa fer una basa i s’estén, en portar 11 trumfos de peu.
Tot això és quasi impossible veure-ho a la botifarra, potser és que, la manera de barrejar que té cadascú, també hi fa una mica en les distribucions, no en els punts, és clar.
Adéu.