EntradaAutor: plana » 10 set. 2008, 23:29
11 de Setembre
L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebeŀ·lió.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.
Fa temps:
878 - Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.
1714 - Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
1901 - Barcelona: Primera concentració per a celebrar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael de Casanova, amb 34 detinguts.
1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de la recuperació de les institucions Catalanes i el dret a l'autodeterminació, negada a causa de l'Estatut (transició democràtica).
1995 - Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
2002 - El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net [1]
2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
2003 - El canal de notícies de TVC 3/24 comença les seves emissions.
1297 - Stirling (Escòcia): Batalla del Pont d'Stirling entre forces angleses i escoceses
1541 - ciutat de Guatemala (Guatemala): un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
1766 - Espanya: Carles III admet els indígenes americans en las comunitats religioses i els accepta per a càrrecs civils.
1922 - Palestina: hi comença el mandat britànic.
1926 - Roma (Itàlia): vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
1929 - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
1930 - Stromboli (illes Eòlies, Itàlia): erupciona el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".
1939 - Normandia (França): hi desembarquen les primeres tropes britàniques (II Guerra Mundial).
1941 - Washington (els Estats Units): el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia (II Guerra Mundial).
1943 - Venècia (Itàlia): l'aviació alemanya enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).
1962 - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
1967 - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.
1973 - Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
1980 - Xile: s'aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.
1982 - Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
1984 - La Gomera (les Canàries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
1991 - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
1992 - el Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.000 persones.
2001 - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
Naixements:
1914 - Kucanci (Croàcia): Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
1917 - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
1935 - Verhnee Zhilino (Rússia): Gherman Titov, astronauta rus.
1940 - Newark (Nova Jersey, EUA): Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
1945 - Munic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
1945 - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant porto-riqueny.
Necrològiques:
1684 - Roma (Itàlia): Miquel Gran Peris, conegut com a Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat beat per l'Església catòlica.
1978 - Barcelona (el Barcelonès): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
1823 - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
1888 - Asunción (Paraguai): Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
1971 - Moscou (Rússia) - Nikita Khruixtxov, polític soviètic, primer ministre de la Unió Soviètica.
1973 - Santiago de Xile (Xile): Salvador Allende, polític xilè, 29è president de la República de Xile.
1987 - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, músic jamaicà.
Festes:
Diada Nacional de Catalunya.
Santoral:
Beat Bonaventura Gran (Riudoms 1620-Roma 1684), rel. franciscà. Sant Protus i sant Jacint, germans mrs. (s. IV); santa Teodora Alexandrina, penitent.