Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 14 des. 2008, 13:11

14 de Desembre

Nostradamus (14 de diciembre de 1503 – 2 de julio de 1566), -cuyo verdadero nombre es Michel de Nôtre-Dame o Miquèl de Nostradama en occitano -, fue un Médico y consultor astrológico francés, considerado uno de los más renombrados autores de profecías y eventos futuros. Su obra profética Las verdaderas centurias astrólogicas y profecías, fue publicada por primera vez en el año de 1555.
Desde la publicación del libro, muchas personas se han visto atraídos por su misteriosos versos. La mayoría de sus seguidores, afirman categóricamente que Nostradamus predijo todas las catástrofes del mundo, desde su época hasta el futuro año 3797, fecha en que supuso que acontecerá el fin del mundo. También colaboró con la aristocracia francesa, elaborando horóscopos para la reina Catalina de Medici, prediciendo la sorprendente muerte del rey Enrique II y finalmente, siendo asignado como médico de la corte real por Carlos IX.
En contraste, muchas de las fuentes científicas, afirman que la relación que existe entre los eventos mundiales y Nostradamus, es resultado de las traducciones e interpretaciones tendenciosas, con la finalidad de que coincidan plenamente con los acontecimientos que ocurren día a día. Por lo tanto, no existe evidencia cierta de que realmente Michel de Notredame haya hecho que las predicciones que son tan anunciadas tengan una clara identificación a la postre en el tiempo.


Fa temps:
2003 - Barcelona, Palau del Tinell. PSC, ERC i ICV-EUiA signen l'Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya i formen l'anomenat Tripartit.
1900 - Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.
1911 - L'expedició liderada pel noruec Roald Amundsen és la primera en trepitjar el Pol Sud.
1927 - L'Iraq s'independentitza del Regne Unit.
1927 - La companyia Iberia fa el primer vol comercial entre Madrid i Barcelona
1950 - Es crea l'ACNUR per una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides
1995 - París, (França): s'hi signen els Acords de Dayton amb el que s'acaba la guerra de Bòsnia
2003 - Venècia, (Itàlia): el Teatre de la Fenice reobre després de l'incendi de 1996.
2003 - Bagdad (l'Iraq): els nord-americans anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que proablement el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
2004 - Millau, (França): s'inaugura el Viaducte de Millau, el pont més llarg del món.

Naixements:
1503 - Saint-Rémy-de-Provence, (França): Nostradamus, astròleg i matemàtic. (m. 1566)
1546 - Knudstrup, (Dinamarca): Tycho Brahe, astrònom. (m. 1601)
1951 - Amsterdam,(Holanda Septentrional): Jan Timman, escaquista.

Santoral:
Sant Joan de la Creu (+1591), prev. carmelità (reformador de l'orde) i doctor de l'Església. Sants Just i Abundi, mrs. a Baeza; sant Diòscor, noi mr.; sant Nicasi, bisbe i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 des. 2008, 00:09

15 de Desembre

Miquel Coll i Alentorn
Barcelona, 12 de maig de 1904 - Barcelona, 15 de desembre de 1990
Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d'Acció Catalana Republicana (1931-32). El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president. Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d'historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon (1942), i on succeí Ferran Soldevila com a professor d'història de Catalunya. Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona.
Centrat en l'estudi del període medieval, publicà Historiografia de Catalunya en el període primitiu (1951-52), l'edició crítica de la Crònica de Desclot (1949-51) i les d'altres cronicons catalans: el de Sant Cugat (1962), el de Sant Pere de les Puelles (1967) i el de Skokloster (1970). Es dedicà a desbrossar la part d'història i de llegenda en personatges com Guifré el Pelós (1953), Guillem Ramon de Montcada (La llegenda de Guillem Ramon de Montcada, 1957), el fabulós Otger Cataló (1947) i el cas polèmic de Bernat Boades entorn de la falsificació del Llibre dels feits d'armes de Catalunya (1948); feu estudis sobre èpica i cançons de gesta catalanes i franceses. En articles i conferències tractà temes històrics, des de l'època visigòtica (sobre l'intrusisme reial en l'elecció de bisbes de Barcelona al s VII i entorn del regnat dels fills de Vítiza) fins a personatges contemporanis. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (adjunt el 1961, numerari el 1970), membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971), membre fundador de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (1946) i de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1951), delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (1970) i president de la Secció Historicoarqueològica de l'IEC. President del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu el 1976, des del 1977 en fou president honorari. Diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió el 1980, fou durant els quatre anys següents conseller adjunt a la presidència de la Generalitat i, del 1984 al 1988, president del Parlament de Catalunya. El 1988 deixà la presidència d'Unió Democràtica de Catalunya i l'agost del mateix any li fou atorgada la Medalla d'Or de la Generalitat. L'any de la seva mort hom publicà el seu darrer llibre Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda i el 1991, un recull de treballs seus titulat Historiografia.


Fa temps:
1412 - Casp: Ferran I és escollit rei d'Aragó.
1976 - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Llei per a la Reforma Política.
1995 - El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees emet l'anomenada Llei Bosman.
2000 - Txernòbil (Ucraïna): La central nuclear de Txernòbil tanca definitivament després del greu accident de l'any 1986.

Naixements:
37 - Antium: Neró, emperador romà
1832 - Dijon (França): Gustave Eiffel, enginyer civil. (m. 1923)
1859 - Byalistok (Polònia): L. L. Zamenhof, físic, iniciador de l'idioma esperanto.
1907 - Rio de Janeiro (Brasil): Óscar Niemeyer, arquitecte.

Necrològiques:
1909 - Barcelona : Francesc Tàrrega, guitarrista, nascut a Vila-real al 1852.
1990 - Barcelona (el Barcelonès): Miquel Coll i Alentorn, polític, president del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988. (n. 1904)
1675 - Delft (Holanda): Johannes Vermeer, pintor. (n. 1632)
1966 - Walt Disney, director, animador i productor de cinema. (n. 1901)

Santoral:
Sant Valerià, bisbe; sant Urber, prev. a Osca; santa Cristiana (Nina), esclava mr.; santa Sílvia, vg.; beat Bonaventura de Pistoia, prev. servita.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 16 des. 2008, 00:39

16 de Desembre

Rafael Alberti Merello
El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 - El Puerto de Santa María, Cadis, 28 d'octubre de 1999
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid (1917), on, atret per la pintura, féu diverses exposicions. A partir dels 19 anys, però, s'anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura. Amb Marinero en tierra (1925), format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante (1926) i El alba del alhelí (1927). Amb Cal y Canto (1929) participà en els afanys neogongoristes de la seva generació i alhora començà les seves experiències avantguardistes. Del mateix any és Sobre los ángeles, un dels seus llibres cabdals, en el qual traduí la seva crisi d'adolescent en termes surrealistes, i, dins aquesta mateixa tendència, cal incloure, també, diversos llibres que no recollí fins el 1934, en Poesía 1924-1930, com Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, Sermones y moradas, etc. A partir del 1931, que ingressà al Partit Comunista, la seva poesia es comprometé amb els esdeveniments històrics: Consignas (1933), 13 banderas y 48 estrellas (1936), etc, que recollí amb altres llibres anteriors a Poesía 1924-1938 (1940), bé que no abandonà altres gèneres poètics, i així dedicà un volum de poesia elegíaca, Verte y no verte (1935), a la mort del torero Ignacio Sánchez Mejías. El 1934, en col·laboració amb la seva muller María Teresa León, fundà i dirigí la revista "Octubre" i participà en la campanya del Front Popular. En exiliar-se el 1939 i instal·lar-se a l'Argentina, inicià una nova etapa de creació que es caracteritza per la incorporació de temes americans i per l'enyor del passat: Entre el clavel y la espada (1941), Pleamar (1944), A la pintura (1948), Retornos de lo vivo lejano (1952), Baladas y canciones del Paraná (1954), etc, que reuní a les Poesías completas (1961). Després de visitar diversos països americans i socialistes, fixà la seva residència a Roma. La seva activitat de dramaturg, constant, però que no aconseguí peces de repertori, és basada en un psicologisme poètic i esteticista dins unes formes de construcció tradicional, que no exclouen una certa influència expressionista: El hombre deshabitado (1930), Fermín Galán (1931), El adefesio (1944), etc i, sobretot, Noche de guerra en el Museo del Prado (1956), la qual constitueix un intent notable de teatre èpic. A més, ha adaptat clàssics castellans (Cervantes), francesos (Molière), etc. El 1972 fou publicada una selecció molt completa de la seva obra poètica (Poesías 1924-1967). El 1977 tornà de l'exili i s'instal·là a Cadis, on sortí elegit diputat comunista en les eleccions del mateix any, càrrec que renuncià poc després. En col·laboració amb María Teresa León traduí Supervielle, Eluard, Eminescu, etc. Cal destacar, finalment, que és autor de llibres en prosa: La arboleda perdida (1942-96), Imagen primera de... (1945), tots dos elaborats amb records personals i literaris. Rebé el premi Lenin 1966 i el premi Cervantes el 1983.


Fa temps:
1877 - Barcelona: primera comunicació telefònica als Països Catalans.
1980 - Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
2003 - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
2004 - Barcelona: s'hi inaugura el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
1774 - Boston (EUA): un grup de colons disfressats d'indis mohawk llencen al mar el cargament de café dels vaixells encorats en aquesta ciutat americana. Aquest és l'origen de la Revolució Americana.
1935 - Madrid (Espanya): es constitueix el Front Popular format per republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): els líders europeus decideixen que el 3 d'octubre del 2005 començaran a negociar amb Turquia perquè pugui formar part de la Unió Europea.
2004 - Londres (Anglaterra): un tribunal de nou jutges de la Cambra dels Lords declara il·legal la llei antiterrorista aprovada pel govern de Tony Blair arran de l'11 de setembre del 2001.
2004 - París (França): l'Oficina Internacional d'Exposicions (BIE) anuncia que Saragossa serà la seu de l'Exposició Universal del 2008.
2006 - Gibraltar (Regne Unit): Ibèria realitza el primer vol entre Madrid i la colónia britànica de Gibraltar.

Naixements:
1814 - Reus (el Baix Camp): Joan Prim, militar i polític català.
1878 - Olot (la Garrotxa): Josep Clarà, escultor català

1485 - Alcalá de Henares (Espanya): Caterina d'Aragó, filla petita dels Reis Catòlics i reina consort d'Anglaterra.
1770 - Bonn (Alemanya): Ludwig van Beethoven, compositor alemany.
1775 - Steventon (Regne Unit): Jane Austen, escriptora britànica.
1790 - Coburg (Alemanya): Leopold I, rei de Bèlgica.
1899 - Teddigton (Regne Unit): Noël Coward, dramaturg, actor i guionista britànic.
1902 - El Puerto de Santa María (Espanya): Rafael Alberti, poeta espanyol.
1917 - Minehead (Somerset), Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de 2001. Una odissea a l'espai.

Necrològiques:
882 - Roma (Itàlia): Joan VIII, Papa de Roma.
1965 - Niça (França): William Somerset Maugham, dramaturg i novelista britànic.
1989 - Madrid (Espanya): Silvana Mangano, actriu italiana

Santoral:
Beat Josep Manyanet (1833-1901), prev. d'Urgell, nat a Tremp, fund. Fills i Filles de la Sda. Família (SF, 1870). Sants Ananies, Azaries i Misael, joves companys de Daniel; santa Albina, vg. i mr.; santa Adelaida (o Alícia) de Borgonya (s. X); beata Maria dels Àngels, vg. carmelitana.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 16 des. 2008, 23:52

17 de Desembre

Ludwig van Beethoven
Bonn, 16 de desembre de 1770 - Viena, 26 de març de 1827
Compositor alemany d'origen i de cognom flamencs (el seu avi era de Malines). El seu pare havia tingut set fills. En Ludwig observà dots musicals que es proposà d'explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador. L'ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s'encarregà de perfeccionar els seus coneixements. Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l'orquestra al servei de l'elector. Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart. Malauradament, l'estada fou molt curta. Tornà a Bonn, on freqüentà algunes conferències de filosofia a la universitat. Waldstein, a qui Beethoven dedicà més endavant la cèlebre Sonata opus 53, insistí a fer tornar el seu protegit a Viena. Haydn s'havia ofert a donar-li lliçons. Aquell mateix any Beethoven es traslladà a Viena, però les lliçons de Haydn no el satisferen, i les amplià amb Schenk, Albrechtsberger i Salieri. Ben aviat sobresortí a Viena pels seus dots de compositor i de pianista. Des d'aleshores començà a publicar regularment les seves obres. Wilhelm von Lenz fou el primer musicòleg a distingir tres estils o maneres dins l'obra de Beethoven, divisió no gaire exacta, però que ha fet fortuna. En la primera (fins el 1800), les obres de Beethoven no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, però tenen trets originals molt característics; així, el Concert per a clavecí o pianoforte en mi bemoll major (1784), i el Ritterballet (1790-91), entre les obres primerenques. Segueixen les primeres obres per a piano, sonates, entre les quals l'anomenada Patètica, opus 13, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els sis primers quartets, opus 18, i el cèlebre Septet opus 20. Cap a la fi d'aquesta època se li manifestà la sordesa, que acabà esdevenint total. A més, patia d'afeccions intestinals continuades, i no en tenia cura. El seu ímpetu de creador no es veié, tanmateix, afectat per la sordesa; aquesta culminà amb una crisi l'any 1802, després d'una inútil cura de repòs a Heiligenstadt, crisi coneguda per una lletra en la qual revela una lluita titànica per a superar la depressió que li causava el mal, que ja veia inguarible, i la coratjosa decisió amb què rebutjà el suïcidi i es proposà de continuar vivint. Així començà la segona etapa (del 1801 fins al 1814), en la qual dugué a terme una reforma de l'estructura clàssica de la simfonia, substituint el minuet per un scherzo que permetia una major llibertat en la composició. La Segona Simfonia ja conté un scherzo, però és en la Tercera Simfonia, anomenada Heroica, on aquest té ja les seves característiques definitives. Entre el 1804 i el 1808 compongué la Tercera, la Quarta, la Cinquena i la Sisena simfonies; les dues últimes, que foren creades amb molt poc temps de diferència, han tingut una difusió extraordinària. La Sisena Sinfonia, opus 68, Pastoral, ofereix característiques netament preromàntiques: el culte a la natura, la vida del camp idealitzada, la tempesta que neix i s'esvaeix. La Setena i la Vuitena aparegueren simultàniament l'any 1812. Mentrestant, havia publicat el seu Concert per a violí i els tres darrers per a piano i orquestra, així com els tres quartets Rassumovski, opus 59, i havia entrat, per primera i única vegada, en el camp de l'òpera. El resultat fou Fidelio, basada en un drama de Bouilly titulat Léonore, ou l'amour conjugal, estrenada a Viena, sense èxit, l'any 1805 amb el títol de Leonore; una segona versió, l'any següent, tampoc no en tingué, i no fou fins l'any 1814 que, en un tercer arranjament, obtingué un èxit definitiu. D'aquesta època són també algunes de les seves sonates més famoses: Aurora, opus 53, i l'Appassionata, opus 57, per a piano, i la Sonata a Kreutzer, opus 47, per a violí i piano. Tot i respectar la forma clàssica de la sonata, l'amplià i desenvolupà els temes amb una extensió desusada fins aleshores. L'any 1808 Jeroni Bonaparte li oferí el càrrec de mestre de capella a la cort de Kassel. Però els seus amics (els prínceps Kinsky, Lobkowitz i l'arxiduc Rodolf d'Àustria) acordaren de crear una pensió anual de 4 000 florins perquè el compositor romangués a Viena. Això fou acceptat per ell, car li assegurava una certa independència econòmica, bé que els trasbalsos de la guerra contra Napoleó i la mort dels seus protectors Kinsky i Lobkowitz el deixaren pràcticament sense pensió del 1811 al 1815. Aquest any la seva sordesa era total; per a comunicar-se li calgueren quaderns de notes, cent trenta-vuit dels quals han estat conservats. Entrà, així, en l'última fase de la seva vida (del 1815 endavant): creà les darreres sonates per a piano, com la Hammerklavier, opus 106, els últims i aleshores incompresos quartets, la Gran Fuga per a corda, opus 133, i la Missa Solemnis en re major, dedicada al seu protector, l'arxiduc Rodolf, quan fou creat arquebisbe, i que no acabà fins l'any 1823. Però, per damunt de tot, cal esmentar la Novena Simfonia, en l'últim moviment de la qual introdueix, per primer cop, la veu humana. El text cantat és extret de l'Oda a l'Alegria, de Schiller. Un precedent d'aquesta obra era la Fantasia per a piano, orquestra i cor, opus 80, acabada l'any 1808. És una admirable explosió de joia en un home que veia amargats els últims anys per contrarietats. Les seves malalties se succeïren; després d'una pulmonia al final del 1826 aparegué una hidropesia combinada amb una cirrosi hepàtica, que acabà els dies del compositor. Beethoven només en part fou un incomprès, car no li faltaren mai admiradors ni protectors que s'ocupessin de fer ressaltar la seva obra en ocasions tan assenyalades com el Congrés de Viena (1815), durant el qual el comte Rassumovski donà una gran recepció en honor seu. El seu caràcter, esdevingut brusc a causa sobretot de la seva sordesa, ho fou també pels fracassos en el terreny sentimental. Els seus amors per Giulietta Ricciardi, per Theresia von Brunswick i altres enamoraments passatgers li deixaren senyals indelebles. Fou visitat per figures musicals com Cherubini, Rossini, Schubert, Weber i el joveníssim Liszt. Gràcies als bons oficis de Bettina Brentano conegué Goethe, que ell admirava i sobre poesies del qual havia compost alguns lieder. La seva influència sobre generacions venidores fou inesborrable, car promogué la transformació de la música occidental, de la qual és, potser, el compositor més representatiu.


Fa temps:
1504 - Granada (Andalusia, Espanya): hi arriba el cadàver d'Isabel I de Castella per ser-hi enterrat, procedent de Medina del Campo, on la reina havia mort tres setmanes abans.
1903 - platja de Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA): Orwille i Wilbur Wright aconsegueixen de fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avió (propulsar per una catapulta), de la història.
1925 - Barcelona: el capità general de Catalunya Milans del Bosch ordena el tancament del camp de les Corts del Barça: Gamper presenta la dimissió irrevocable com a president del club.
1989 - els Estats Units: The Tracey Ullman Show -un espai televisiu de la Fox Network- comença a emetre Els Simpsons com a sèrie.
2002 - Pretòria (Sud-àfrica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.
2004 - Bhutan: el país esdevé el primer del món sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en públic.

Naixements:
1868 - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom català (m. 1937).
1770 - Bonn - Ludwig van Beethoven compositor i pianista

Necrològiques:
1901 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: el pare Manyanet, eclesiàstic català, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família (n. 1833).

Santoral:
Sant Joan de Mata, prev. provençal, cofund. Trinitaris (OSST, 1198); sant Llàtzer, germà de Marta i Maria, de Betània, ressuscitat per Jesús; sant Esturmí, abat; sant Franc de Sena.

Gort
Barretina
Barretina
Entrades: 178
Membre des de: 11 nov. 2002, 10:50

EntradaAutor: Gort » 17 des. 2008, 09:29

16 Desembre 2008

Avui ens han fet tiets de llauna. Mira quines coses :P.

Cava per tothom.

josep1945
Barretina
Barretina
Entrades: 872
Membre des de: 06 oct. 2005, 17:54

EntradaAutor: josep1945 » 17 des. 2008, 09:37

Doncs Moltes Felicitats per tots els tiets de llauna i, també, pels avis i pares.

Vosaltres vigileu amb la baba, recordeu que l’aigua rovella.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 18 des. 2008, 11:13

18 de Desembre

Estatut de Sau
Nom amb què és conegut el projecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1978 redactat al parador de Sau (Osona) per una comissió de polítics del Principat. El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l'Estatut, obra de l'escultor Josep Ricart.


Fa temps:
1979 - Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l'Estat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
1979 - Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.

Naixements:
1911 - Middletown, Connecticut, (Estats Units): Jules Dassin, director de cinema i guionista.
1920 - Filadèlfia (Estats Units): Robert Leckie, escriptor estatunidenc.

Festes i commemoracions:
Dia de l'emigració

Santoral:
Mare de Déu de l'Esperança, o bé: Expectació del part, anomenada popularment «de la O» (antífones); sant Gracià, bisbe; sant Adjutori, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 des. 2008, 00:03

19 de Desembre

Édith Piaf
París, 19 de desembre de 1915 - París, 11 d'octubre de 1963
Cantant francesa. El seu nom real era Édith Gassion. Es crià d'una manera irregular; restà cega a tres anys, però recuperà la vista. Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45; descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre. Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de J.Cocteau, Michel Prévert, etc. També protagonitzà algunes pel·lícules.


Xavier Benguerel i Llobet
Barcelona, 1905 - Barcelona, 19 de desembre de 1990
Escriptor. Visqué fins al 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou. La seva família tenia una tradició en el treball de l'art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària. Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novel·les Pàgines d'un adolescent (1929), La vida d'Olga (1930), El teu secret (1934) i Suburbi (1936), de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes (1934). Entre els contes, cal remarcar L'home i el seu àngel (1937). En teatre va estrenar El casament de la Xela (1937), premi Ignasi Iglésias 1936. També va conrear el periodisme. S'exilià a França, on, al castell de Roissy-en-Brie, coincidí amb els escriptors Bartra, Trabal, Oliver, Guansé, Jordana, procedents en part del grup de Sabadell, amb els quals mantingué el contacte. A la fi del 1939, s'embarcà cap a Amèrica i s'establí a Santiago de Xile. Fundà una empresa farmacèutica i continuà l'activitat literària. Creà, amb Joan Oliver, l'editorial El Pi de les Tres Branques. Publicà els contes Sense retorn (1939), Fira de desenganys (1942), comèdia unanimista d'ambient suburbà, La Màscara (1947) i la novel·la L'home dins el mirall (1951), contribució a l'intent d'elaborar una novel·la catòlica. En aquest sentit cal entendre La família Rouquier (1953), premi Joanot Martorell, novel·la que es pot situar dins el corrent que representen G. Greene o Mauriac, però sense deixar el realisme psicològic. Retornà a Catalunya el 1954 i publicà el volum de contes El desaparegut (1955). Amb Joan Sales i Joan Oliver creà el Club dels Novel·listes, col·lecció literària dins l'editorial Aymà. Assolí un gran èxit amb El testament (1955), història d'amor i d'odi en un matrimoni de fabricants, amb la qual aconseguí un gran èxit i de la qual elaborà una versió escènica (publicada el 1960). Prosseguí l'obra narrativa amb Els fugitius (1956), novel·lització del seu exili, després refeta completament, el 1965, amb el nom d'Els vençuts (1969); El viatge (1957); L'intrús (1960); El pobre senyor Font (1964); la novel·la curta La prova del foc (1967); Gorra de plat (1967), que narra l'evolució d'una empresa comercial a través dels esdeveniments històrics contemporanis; 1939 (1973); Icària, Icària (1974), premi Planeta, sobre l'aventura utòpica de Cabet, Llibre del retorn premi de la Crítica Serra d'Or 1978 i Sempre és demà (1978), entre d'altres. Amb la publicació de les Obres completes (primer volum, 1967) reelaborà estilísticament la seva producció inicial. Cal destacar també Apassionata, complicada història d'amor, per la qual li fou concedida la Lletra d'Or, i el volum de narracions L'absent, recull revisat de textos dispersos d'èpoques anteriors. Dins de la seva obra estrictament autobiogràfica cal remarcar Memòries. 1905-1940 (1971) i Memòria d'un exil. Xile 1940-1952 (1982). Pel que fa a la poesia, cal esmentar l'obra compresa entre 1925-85, recollida a Aniversari (1987). La majoria de les seves obres han estat traduïdes a altres idiomes i han estat fetes versions radiofòniques i televisives d'algunes d'elles. S'ha destacat, també, com a traductor (La Fontaine, P. Valéry, C. Baudelaire, E.A. Poe, etc). Fou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1988).


Fa temps:
1359 - Se celebren a Cervera (la Segarra) les Corts del Principat, que donaran origen a la Diputació General de Catalunya o Generalitat.
2001 - El cap de l'oposició, José Luís Rodríguez Zapatero visita el Marroc provocant les ires del govern espanyol.

Naixements:
1916 - Montbrió del Camp (el Baix Camp): Josep Sugranyes i Llorach, pintor català (m. 2004).
1956 - Santiago de Xile: Dinora Valdivia, ballarina i coreògrafa xilena i catalana.
1915 - París (França): Édith Piaf, cantant francesa (m. 1963).

Necrològiques:
1990 - Barcelona: Xavier Benguerel, escriptor català.
2003 - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor i conegut delinqüent contra la propietat privada.

Santoral:
Sant Nemesi, mr.; sant Anastasi I, papa (399-401) i mr.; beat Urbà V, papa (occità, 1362-1370); santa Fausta, mare de família mr.; santa Eva, mare dels humans.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 20 des. 2008, 12:00

20 de Desembre

Franklin Delano Roosevelt
Hyde Park, Nova York, 30 de gener de 1882 - Warm Spring, Geòrgia, 12 d'abril de 1945
Polític nord-americà. D'origen holandès i de l'alta societat nord-americana, estudià dret a Harvard i es casà amb una neboda del president Theodore Roosevelt. Membre del partit demòcrata, fou senador de l'estat de Nova York (1910-13) i secretari adjunt de la marina (1913-20). Un atac de poliomielitis (1921) el deixà paralític de mig cos. Governador de l'estat de Nova York (1929-32), féu cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes. Elegit president dels Estats Units (1932), fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort. Rodejat de col·laboradors de mentalitat liberal, impulsà la reactivació de l'economia nord-americana mitjançant un programa legislatiu de control i intervenció en l'economia del país per part del govern federal, que es coneix amb el nom de New Deal i que incloïa mesures de reforma bancària, impuls al crèdit, política social i lluita contra l'atur. Aquest programa, que establí les bases del capitalisme nord-americà modern, no fou totalment aprovat pel Congrés, i algunes de les mesures ja aprovades foren considerades anticonstitucionals i anul·lades pel Tribunal Suprem. En les eleccions presidencials del 1936 aconseguí un triomf rotund, que significà l'aprovació popular de la seva política. Reforçà el poder federal, però fracassà en l'intent de reorganitzar el Tribunal Suprem. Practicà una política exterior de bonveïnatge, especialment amb les repúbliques llatinoamericanes, i reconegué l'URSS. En desencadenar-se la Segona Guerra Mundial, mantingué inicialment la neutralitat dels EUA, bé que ajudà les democràcies i sobretot el Regne Unit (Lend-Lease Act, del 1941). L'entrada en guerra dels EUA, provocada per l'atac japonès a Pearl Harbor, comportà un augment de l'activitat de Roosevelt, especialment en el camp diplomàtic (entrevistes amb Churchill, Chiang Kai-shek i Stalin). Oposant-se als plans de guerra britànics, evità la ruptura amb l'URSS. Impulsà la creació de les Nacions Unides. Morí poc abans de la fi de la guerra, després d'haver estat elegit president per quarta vegada consecutiva .


Fa temps:
1974 - Andorra la Vella (Andorra): hi inauguren la Biblioteca Nacional d'Andorra.
2003 - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
1803 - Nova Orleans (la Louisiana, els Estats Units): al palau del Cabildo se celebra la cerimònia de cessió de la Louisiana als Estats Units per part de França, segons l'acord de venda signat el 30 d'abril del mateix any entre Napoleó i el president nord-americà Thomas Jefferson.
1860 - Colúmbia (Carolina del Sud, els Estats Units): l'Assemblea de l'estat declara dissolta la unió amb els Estats Units, fet que desencadena la Guerra de Secessió.
1940 - Washington (els Estats Units): Roosevelt pren possessió per tercera vegada del càrrec de president.
1973 - Madrid (Espanya): la banda terrorista ETA assassina amb una bomba el president del govern espanyol Luis Carrero Blanco.
1987 - Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl

Naixements:
1927 - GeoJe (GyeongSang, Corea del Sud): Kim Young-sam, president de Corea del Sud.
1963 - Madrid: Helena de Borbó i Grècia Infanta d'Espanya.
1990 - Karasu Hayashi (Karasu Hayashi): Cantant/Baixista de Jrock/Visual

Santoral:
Sant Benjamí, patriarca. Sant Domènec (Domingo) de Silos, abat benedictí; sant Macari, prev. i mr

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 21 des. 2008, 00:57

21 de Desembre

Fa temps:
1809 – Girona capitula després de sis mesos d'asedi pels francesos, tot i l'auxili de les tropes al comandament de Joan Clarós.
1890 – Buffalo Bill arriba a Barcelona amb el circ en el que demostra les seves habilitats durant la seva gira per Europa.
1908 – Es funda a Barcelona la "Lliga vegetariana".
1471 – Els portuguesos descubreixen l'Illa de Santo Tomé.
1511 – El dominic espanyol Fray Pedro de Córdoba, realitza la primera denúncia contra el maltractament als indis en el Nou Món.
1532 - La representació numèrica de les 23 hores i cinquanta un minuts del dia d'avui configura un curiós palíndrom de dotze xifres: (23:51.21.12.1532) , que no es produiria fins 470 anys després 20:02.20.02.2002
1605 – Surt d'El Callao l'expedició de Pedro Fernández de Quirós, en aquest viaje es descobriria la major part de les illes Noves Hèbrides.
1879 – El New York Herald anuncia que Edison ha inventat l'enllumenat públic per electricitat.
1880 - L'Illa de Man, al Regne Unit: s'hi reconeix el sufragi femení: serà el primer lloc del món.
1901 – Les dones participen, per primera vegada, en les eleccions comunals de Noruega.
1903 – El Senat holandès adopta una llei per a protegir als treballadors dels accidents laborals.
1907 – La llei de separació Església–Estat, aprobada el 1905, és ampliada per la Cambra francesa amb la reversió dels bens de l'Església.
1910 – Ramón Barros Luco és proclamat president de la República de Xile.
1911 – Es concedeix a l'escriptor espanyol José de Echegaray el Toisón d'Or.
1912 – Dinamarca, Noruega i Suècia declaren la seva neutralitat en cas de guerra.
– Los rebels mexicans, comandats per Orozco, es fan amb les Cases Grans.
1915 – Nicolau I, rei de Montenegro, envia una oferta de pau a l'emperador austríac Francesc Josep I d'Habsburg-Lorena.
– Les tropes franco-britàniques es retiren dels Dardanels i tornen a Salònica.
1916 – El president dels Estats Units Wilson llença un missatge per la pau.
1919 – Holanda concedeix asil polític al kàiser Guillem II d'Alemanya.
1923 - El Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
1930 – S'exibeix a París l'autogir inventat per Juan de la Cierva.
1938 – El Reich alemany promulga en una llei que obliga a la presència d'una comadrona en qualsevolr part.
1942 – El govern bolivià desarticula el PIR (Partit d'Esquerra Revolucionària).
1944 – Juan José Arévalo és escollit nou president de Guatemala.
1946 – Terratremol al sud del Japó: moren 1.086 persones i 40.669 més es queden sense llar.
1948 – Irlanda se separa de la Commonwealth.
1958 – Charles de Gaulle és escollit en referèndum president de la V República de França. 1959 – El president dels Estats Units Eisenhower visita a Francisco Franco a Madrid; més d'un milió de persones surten al carrer per a rebre'l.
1962 – Argentina: creació de l'Academia Porteña del Lunfardo.
– El Parc Nacional Rondane s'estableix com el primer parc nacional de Noruega.
1966 – Es llença la sonda soviètica Lluna 13, que aconsegueix aterrar a la lluna i recollir mostres de la superfície lunar.
1968 – Marxa cap a la Lluna la nau espacial estatunidenca Apollo 8
1980 - Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1987 – Naufraga el transbordador filipí Doña Paz: 2.000 morts.
1988 – Atentat de Lockerbie
1989 – Nicolae Ceausescu convoca una assamblea del PCR a Bucarest (Romania) per a condemnar les protestes iniciades cinc dies abans a Timisoara. L'assamblea es torna en contra seva i s'inicia la revolta a la capital rumana.
1991 – Primeres eleccions legislatives a Taiwan en 40 anys, amb una amplia victòria del governamental Kuomitang (Partit Nacionalista), que reformarà la Constitució.
1992 – Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria creen una zona de lliure comerç.

Naixements:
1850 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català.
1876 - Barcelona: Josep Maria Sert, pintor.
1960 - Barcelona: José María Sanz Beltrán Loquillo, músic.
1940 - EUA: Frank Zappa, guitarrista i compositor.
1947 - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Sánchez Gómez, conegut com Paco de Lucía, guitarrista andalús.

Necrològiques:
1375 - Certaldo (la Toscana, Itàlia): Giovanni Boccaccio, escriptor italià.
1935 - Hindäs (Göteborg, Götaland, Suècia): Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.
1940 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc.
1945 - Heildelberg (Baden-Württemberg, Alemanya): George Smith Patton, militar estatunidenc.
1958 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.
1992 - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.
2002 - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià.

Efemèrides astronòmiques:
solstici d'hivern (al voltant d'aquesta data).

Santoral:
Sant Pere Canisi (1521-1597), prev. jesuïta i doctor de l'Església, nat a Nimega. Sant Severí, bisbe i mr.; sant Gliceri, prev. i mr; sant Temístocles, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 23 des. 2008, 23:40

22 de Desembre

Fa temps:
1962 - Palma (Mallorca): s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear.
1979 - Madrid: El Butlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): es signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
1849: l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat.
1933: es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.

Naixements:
1951 - Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català.
1856 - Potsdam (Nova York, EUA): Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929.
1858 - Lucca (la Toscana, Itàlia): Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià.
1949 - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Robin Gibb, cantant, compositor i productor anglès, membre dels Bee Gees.
1949 - Douglas (Illa de Man, Regne Unit): Maurice Gibb, cantant, compositor i productor anglès, membre dels Bee Gees.
1959 - Augsburg (Alemanya): Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.

Necrològiques:
69 - Roma (Itàlia): Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
1879 - Madrid (Espanya): Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol
1989 - París (França): Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969.
1999 - París: Robert Bresson, cineasta francés

Festes i commemoracions:
sorteig de la Loteria de Nadal espanyola.

Santoral:
Sant Zenó o Zenon, mr.; santa Helena, vg. clarissa; santa Francesca-Xaviera Cabrini, vg., fund., patrona dels emigrants.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 23 des. 2008, 23:49

23 de Desembre

Juan Ramón Jiménez
Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - Santurce, Puerto Rico, 29 de maig de 1958
Poeta líric andalús. Entrà a la universitat de Sevilla, però la deixà i es dedicà a escriure. Agregat cultural de la República Espanyola a Washington, des de la fi de la guerra civil de 1936-39 residí a l'exili. Un dels màxims exponents del modernisme castellà, influí profundament les joves generacions de poetes. Amb Diario de un poeta recién casado (1917) inaugurà un nou estil, en què, mantenint la condensació poètica ja iniciada, s'enfondeix en riques metàfores a la recerca de la bellesa absoluta. A més de Platero y yo (1953), cal citar Arias tristes (1903), La estación total (1946) i Animal de fondo (1949). El 1985 hom publicà Guerra en España, que aplega originals diversos (poesia i prosa) escrits entre el 1935 i el 1954. Li fou concedit el premi Nobel el 1956.


Fa temps:
1975 - Barcelona:Creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Naixements:
1886 - Tornabous (Lleida): Salvador Seguí Rubinat, Anarquista Lleidatà.
1881 - Moguer (Huelva, Andalusia, Espanya): Juan Ramón Jiménez, poeta espanyol.

Santoral:
Sant Joan de Kety (1390-1473), prev. de Cracòvia. Sant Sèrvul el Paralític; santa Victòria, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 24 des. 2008, 00:03

24 de Desembre

Tió de Nadal
És un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja.
Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància.
Un tió de NadalDel fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l'esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.
Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.
La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.
Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.
La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.


Fa temps:
1752 - Barcelona: s'hi fa el primer assaig d'enllumenat públic.
1865 - Pulaski (Tennessee, EUA): el general Nathan Bedfortd Forrest, amb altres veterans confederats, funda el Ku Klux Klan.

Festes i commemoracions:
Vigília de Nadal: és el dia tradicional de fer cagar el tió, al vespre.

Santoral:
Sant Delfí, bisbe; santa Adela, abadessa; santa Irmina, vg., princesa.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 25 des. 2008, 14:59

25 de Desembre

Salut, Amistat i Manilles.... per tots els ButiNetaires!!!!!

Fa temps:
1932 - Barcelona: Incendi dels Magatzems el Siglo.
800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III
1989 - Nicolae Ceauşescu, president de Romania és afusellat conjuntament amb la seva dona, Elena, a Targoviste
1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica

Naixements:
1956 - Barcelona (el Barcelonès): Xavier Borràs Calvo, escriptor i periodista català.
40 aC - Cleòpatra Selene i Alexandre Heli fills de la famosa Cleòpatra i de Juli Cèsar.
1863- Chevry-Cossigny (França): Charles Pathé, productor i director de cinema francès.
1883 - París (França): Maurice Utrillo, pintor francès.
1936 - Londres (Regne Unit): Alexandra del Regne Unit, aristòcrata anglesa.

Necrològiques:
1933 - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya.
1948 - Prada de Conflent (el Conflent): Pompeu Fabra, filòleg i enginyer català.
1983 - Joan Miró i Ferrà, pintor
1977 - Corsier-sur-Vevey (Lausana, Suïssa): Charles Spencer Chaplin, conegut com Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema estatunidenc d'origen anglès.
2006 - Atlanta, (Geòrgia, EUA): James Brown, cantant de soul

Festes i commemoracions:
Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoració del naixement de Jesús, la festa cristiana més important.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 26 des. 2008, 16:54

26 de Desembre

L'anomenat Tsunami de l'Oceà Índic o Tsunami del Sud-est Asiàtic va ser un tsunami provocat per un terratrèmol submarí que s'originà a l'Oceà Índic, prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004, a les 00:58:53 UTC (01:58:53 hora catalana; 07:58:53 hora local).
El terratrèmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia i altres països amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'Àfrica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se així en la catàstrofe natural més mortífera de la història recent.
El sisme -que va tenir una magnitud de 9.0 graus en l'escala de Richter- és el quart terratrèmol més gran ocorregut des de l'any 1900.
Es calcula que el desastre va causar més de 300.000 víctimes, entre morts i desapareguts. Precisament, l'elevat nombre de persones desaparegudes portà les autoritats dels països afectats a admetre la impossibilitat de poder donar mai una xifra final exacta de víctimes mortals, a les quals, a més a més, cal afegir les morts que van acabar provocant les malalties i epidèmies que aparegueren com a conseqüència de les deficients condicions d'higiene i salubritat.


Fa temps:
1661 - La Haia: signatura del Tractat de partició del ducat de Limburg i els Països enllà del Mosa entre Espanya i la república de les Set Províncies Unides
2003 - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
2004 - oceà Índic: un sisme marí de magnitud 9.2 a l'escala de Richter amb l'epicentre situat prop de l'illa de Sumatra provoca un gran tsunami que arrasa bona part de les costes d'aquest oceà i hi causa la mort o desaparició de ben bé 300.000 persones (tsunami de l'Oceà Índic).

Naixements:
1981 - Banyoles, (Girona, els PPCC): Albert Corominas Bertran,piragüista català.
1893 - Xiangtan (Hunan, la Xina): Mao Zedong (毛澤東: nom també adaptat a les llengües occidentals com Mao Tse-Tung), polític xinès, president del país (m. 1976).
1963 - Gentofte (Dinamarca): Lars Ulrich, músic de rock danès, membre fundador i bateria de Metallica, grup de heavy metal estatunidenc.

Necrològiques:
2006 - Rancho Mirage, (Califòrnia, EUA): Gerald Ford, 38è president dels Estats Units d'Amèrica.

Festes i commemoracions:
Sant Esteve: primer màrtir cristià; a Catalunya la seva festa constitueix la continuació del dia de Nadal.


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 17 visitants

cron