EntradaAutor: plana » 18 ago. 2008, 00:44
18 d'Agost
Després de les vacances.... aquí estic de nou!!!
Julio Caro Baroja: Madrid, 13 de novembre de 1914 - Vera de Bidasoa, 18 d'agost de 1995
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà. Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid (1944-54) i autor de nombrosos estudis d'etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs. En el camp de la teoria de l'etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura (1949), resultat d'un curs professat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España (1946) i Los pueblos del norte de la Península Ibérica (1943). Treballà problemes de l'escriptura i la llengua ibèriques (Epigrafía y Numismática) dins la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal, i es mostrà caut davant la teoria bascoiberista. En els estudis d'etnologia popular peninsular sistematitzà molts aspectes del vell folklore tradicional, com Los vascos (1949) i Las brujas y su mundo (1961), Estudios vascos (1973), La brujería vasca (1975), Baile, familia y trabajo (1976) i Sondeos históricos (1978). Dins el camp de la sociologia històrica s'interessà especialment per les minories sovint perseguides: Los moriscos en el Reino de Granada (1957), Los judíos en la España moderna y contemporánea (1963). Exposició i aplicació bàsiques de la seva metodologia és Las formas complejas de la vida religiosa (1978). Publicà Los Baroja (Memorias familiares) (1972) i entre les seves darreres obres destaquen La casa de Navarra (1982), Visiones de España (1987), Las falsificaciones de la historia (1989), Terror y terrorismo (1989), Razas, pueblos y linajes (1990) i Los mundos soñados (1991). Fou guardonat amb nombrosos premis, entre els quals el de les Letras Españolas (1985), el Príncipe de Asturias de ciències socials (1983), el premi internacional Menéndez Pelayo (1989) i el premi Príncipe de Viana (1995). Fou membre de l'Academia Vasca (1947), l'Academia de la Historia (1963) i de la Real Academia Española (1985).
Fa temps:
1868 - La Mar Roja, Aràbia, l'Índia i Malàisia: s'hi observa un eclipsi de Sol que permetrà que l'astrònom francès Janssen descobreixi la primera evidència de l'heli a l'atmosfera solar analitzant-ne l'espectre. Inicialment l'interpreta com a sodi. Dos mesos després, el 20 d'octubre del mateix any, l'astrònom anglès Norman Lockyer, desconeixent aquest descobriment, en troba també evidències i l'identifica com a element nou al qual anomena heli. Aquest element químic no es trobarà a la Terra fins el 1895.
1914 - Morhange (la Lorena, França): des dels voltants de Lunéville, a mitja tarda, les tropes franceses emprenen una potent ofensiva per conquerir aquest poble, en poder dels alemanys, que durarà fins el dia 20 d'agost i que acabarà amb la derrota dels francesos, que duien pantalons vermells i eren un blanc fàcil (I Guerra Mundial).
1931 - Madrid (Espanya): les Corts conclouen l'elaboració del projecte de Constitució de la República.
2005 - Colònia (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya): Benet XVI fa el primer viatge al seu país nadiu després d'haver estat elegit papa.
Naixements:
1971 - Cornwall: Aphex Twin, músic
Necrològiques:
1503 - Roma (Itàlia): Alexandre VI, Papa d'origen valencià.
1936 - Lleó - (Espanya): Juan Rodríguez Lozano capità republicà afusellat per les tropes nacionals, i avi i inspirador polític de José Luis Rodríguez Zapatero.
1950 - Seraing (Bèlgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga mort assassinat per a les forces ultra catòliques belgues
1995 - Julio Caro Baroja va morir a Madrid, sent enterrat a Vera de Bidasoa (Navarra).
Festes:
Festa Major de santa Helena, a Cabrils, a la comarca del Maresme
Santoral:
Sant Agapit, noi mr. (275); santa Helena, emperadriu; beat Manès de Guzmán, prev. dominicà, germà de sant Domènec; sant Patrici, bisbe; beat Nicolau Factor, prev. franciscà, de València.