Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 16 set. 2008, 00:29

16 de Setembre

Charles Descardre (Chênée, 30 de gener de 1825 - ibidem 16 de setembre de 1909) era un horticultor i burgmestre belga.
De 1882 a 1891 fou burgmestre del seu poble natal, l'antic municipi Chênée ara fusionat amb Lieja. Com a horticultor, fou el creador de dues races de pomes d'arbres de tija alta: la Reinette de Chênée i la Madame Galopin.
El 19 de desembre de 2003, el govern de la regió flamenca va proclamar un decret que atorga subvencions per a la protecció de la diversitat genètica al qual va incloure la Reinette de Chênée.

Amb 24 anys, Katie Melua, georgiana amb passaport del Regne Unit des del 2005, és senzillament una de les veus de més èxit d’aquest nou segle. Formada a Londres a la mateixa escola d’arts escèniques que Amy Winehouse i Kate Nash, les xifres de vendes dels tres discos que ha publicat fins ara són impressionants. Que els arbres de les bondats comercials, però, no ens impedeixin veure el bosc de l’art. Una veu capaç d’ajustar-se de forma natural a les necessitats de cada cançó (entre el jazz més refinat, el blues més tènue i el pop més sobri), un olfacte exquisit a l’hora d’escollir versions d’altres artistes i, sobretot, la magnètica afabilitat que desprèn fan de Melua un talent que de moment l’ha portada al número 1 de totes les llistes britàniques. El festival de jazz de Barcelona, sempre atent a les noves veus, li ofereix un dels debuts al Palau més espectaculars dels últims anys.


Fa temps:
1714 - Els Decrets de Nova Planta, liquiden la Junta de Braços que tenia el comandament de la Generalitat, en el marc del efectes de la Guerra de Successió.
1976 - Perpinyà (el Rosselló): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
2005 - L'ICANN aprova el domini .cat per a la comunitat lingüística i cultural catalana.
1810 - Dolores, Mèxic: el sacerdot catòlic Miguel Hidalgo y Costilla, convoca al poble mexicà a lluitar i proclama la independència de Mèxic.

Naixements:
1984 - Katie Melua, cantant georgiana.

Necrològiques:
1909 - Chênée (Bèlgica): Charles Descardre horticultor i burgmestre.
1498 - Tomàs de Torquemada, inquisidor.

Festes i commemoracions:
Commemoració del dia de la Independència de Mèxic.
Dia de la capa d'ozó

Santoral:
Sant Corneli, papa (251-253), i sant Cebrià (Cipriano), bisbe de Cartago (249-258), mrs. Santa Edita, vg., princesa; beat Víctor III, papa (1086-1087).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 18 set. 2008, 01:25

17 de Setembre

Fa temps:
1473 - Perpinyà: Signatura de la Pau de Perpinyà.
1801 - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdevé una revolta antisenyorial.
1939 - L'Exèrcit Roig envaeix la Polònia oriental, d'acord amb el Tractat Molotov-Ribbentropp
1944 - Els Aliats llancen lOperació Market Garden
2004 - Fal·luja i Ramadi (l'Iraq): exèrcit nord-americà bombardeja intensament aquestes ciutats i hi provoca una seixantena de morts.

Naixements
1953 - Joan Isaac, cantant i compositor

Necrològiques
705 - Lieja: Mort (assassinat) del bisbe Lambert de Lieja

Santoral
Sant Robert Bel·larmino (1542-1621), bisbe de Càpua i doctor de l’Església, cardenal (jesuïta). Dedicació de la catedral de Vic (1803; l’anterior, 1038); sant Pere d’Arbuès, prev. i mr. a Saragossa. Santa Coloma, vg. i mr. a Còrdova; santa Ariadna, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 18 set. 2008, 01:32

18 de Setembre

Fa temps:
1502 - Puerto Limón (Costa Rica): Cristòfol Colom, en el seu quart viatge a Amèrica, arriba on avui hi ha aquesta ciutat.
1714 - Catalunya: La tarda de l'onze de setembre de 1714 Barcelona va caure en mans dels francoespanyols que comptaven amb una gran exèrcit professional que havia estat assetjant Barcelona des de l'estiu de 1713. Una setmana més tard, el divuit de setembre, va caure Cardona en arribar la ordre de rendició, esdevenint Cardona el darrer baluard de la Catalunya continental. Els espanyols havien promès la salvaguarda dels habitants de Barcelona i de la mateixa Cardona a canvi de l'entrega del castell de Cardona per part de la generalitat, cosa que després no van complir. Cal destacar que Manuel Desvalls, Governador del castell de Cardona, va acudir a defensar Eivissa després de la caiguda de Cardona, demostrant altre cop l'esperit de lluita dels catalans. En acabar la guerra els espanyols van reprimir de forma salvatge els qui havien resistit, trencant així tots els pactes de la rendició i Felip V de Borbó instaurà el Decret de Nova Planta, a traves del qual els catalans perdíem la sobirania nacional, que encara no hem recuperat.
1810: Xile: S'instal·la a Santiago la Primera Junta de Gobern, primer antecedent per a la independència i actualment es celebrada com a data de les "Fiestas Patrias" a Xile.
1814 - El Congrés de Viena comença per a determinar la nova divisió territorial dels estats europeus després de la desfetat francesa.
1868 - Cadis (Andalusia, Espanya): el general Prim i el brigadier Topete revolten els seus efectius contra el règim isabelí: amb la publicació del manifiest "España con honra", hi comença la Gloriosa, que en dies successius s'estendrà per tot el litoral mediterrani espanyol (I República Espanyola).
1970 - Sant Sebastià - El militant del PNB Joseba Elósegui Odriozola es cala foc davant Francisco Franco al frontó d'Anoeta com a protesta pel procés de Burgos.
2005 - Alemanya: s'hi celebren les eleccions generals en què la democratacristiana Angela Merkel obté 0,9 punts més que Gerhard Schröder (SPD), el fins aleshores canceller (pràcticament un empat); amb aquest resultat Angela Merkel esdevindrà, el 22 de novembre, la primera dona que ocupa la cancelleria del país. || l'Afganistan: en un clima de violència (hi assassinen mitja dotzena de candidats) s'hi celebren eleccions generals a la Wolesi Jirga (Cambra baixa de l'Assemblea Nacional) i als consells provincials; els resultats no se sabran fins el 12 de novembre.

Naixements
53 - Itàlica (la Bètica, Imperi Romà): Marc Ulpi Trajà, emperador romà des del 98
1923 - Stockton-on-Tees (Durham, Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte
1952 - Fort Lee (Virgínia, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones
1971 - Plano (Texas, EUA): Lance Armstrong, ciclista estatunidenc.

Necrològiques
1970 - Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català
2004 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Russ Meyer, productor i director de cinema eròtic estatunidenc

Santoral:
Sant Josep de Cupertino (1603-1663), prev. franciscà, patró dels astronautes; santa Ferriol, mr.; santa Sofia, mr.; santa Irene, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 set. 2008, 00:49

19 de Setembre

"El Gran Dia de Girona".
Els setges de Girona del 1808-1809 són potser l'episodi de la història de Girona que ha fet vessar més rius de tinta per part dels estudiosos. En aquest sentit, cal remarcar d'antuvi que la defensa de Girona tingué uns elements bàsicament heroics, però també cal fer esment de la incidència que aquest episodi tingué damunt la Girona futura. Inicialment, l'any 1808, els francesos mostraren molt poc d'interès en l'ocupació permanent de la plaça forta de Girona, perquè la consideraven sense cap mena de possibilitats per a una defensa prolongada. Més tard, després d'alguns fracassos en l'intent de conquerir-la, ja pel maig del 1809 iniciaren un setge ferotge; després de l'heroica defensa del 19 de setembre, anomenat posteriorment el Gran Dia de Girona , el setge esdevingué un bloqueig; els napoleònics pretenien de fer retre la ciutat per fam i ho assoliren al desembre d'aquell any.


Fa temps:
1809: La ciutat de Girona resisteix un ferotge atac de les tropes franceses que l'assetjaven. L'esdeveniment és conegut com "El Gran Dia de Girona".
2004 - Pequín (la Xina): en el plenari del Partit Comunista Xinès, Jian Zeming cedeix el poder militar del país a Hu Jintao, president del partit.

Naixements:
86 - Antoni Pius, emperador de Roma.

Necrològiques
1958 - Sant Rafael (la Provença, Occitània): Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a

Santoral:
Sant Gener (Jenaro), bisbe de Benevent i mr. a Nàpols (s. IV). Santa Maria de Cervelló o del Socós, vg. mercedària, de Barcelona (s. XIII).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 20 set. 2008, 23:59

20 de Setembre

Ernesto Teodoro Moneta: Milà, 20 de setembre de 1833 - Missaglia, 10 de febrer de 1918. Periodista i pacifista italià. Provinent d'una familia aristocràtica de Milà, participà en l'aixecament contra Àustria per tal d'aconseguir la independència de la Llombardia; posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l'assoliment de la unificació italiana. El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d'on es dedicà a propagar el seu ideari i des d'on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l'Església en el procés d'unificació italiana. Tot i haver deixat la direcció d'Il Secolo (1895), continuà publicant la seva columna i col·laborant amb articles en altres diaris. El 1890 fundà Unione lombarda per la pace e l'arbitrato i el 1898 la revista La Vita internazionale, que ben aviat assolí molt de prestigi per la seva contribució en el foment de la pau. El 1895 fou el representant italià en la comissió de l'Oficina Internacional de la pau i el 1906 presidí el quinzè Congrés Internacional de la pau. El 1907 rebé el premi Nobel de la pau que compartí amb Louis Renault


Fa temps:
1936 - Eivissa i Formentera: les tropes franquistes ocupen aquestes illes.
1378 - Fondi (Itàlia): És elegit el cardenal Robert de Ginebra com a papa Clement VII d'Avinyó (1378-1394), començant així Cisma d'Occident, per instigació del rei Carles V de França.

Naixements
1833 - Milà (Itàlia): Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià, Premi Nobel de la Pau el 1907.
1934 - Roma (Itàlia): Sofia Scicolone, coneguda com Sophia Loren, actriu de cinema italiana.
1971 - Helsingborg (Suècia: Henrik Edward Larsson, més conegut com a Henrik Larsson. Jugador de futbol des de 1989.

Necrològiques
2005 - Viena, Àustria: Simon Wiesenthal, conegut caçador de nazis.

Santoral:
Sants Andreu Kim Taegon, prev., Pau Chong Hasang i altres companys, mrs. a Corea (1839,1846 i 1866). Sant Eustaqui, l’esposa Teopista i els fills, mrs.; santa Càndia o Càndida, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 21 set. 2008, 11:44

21 de Setembre

El Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, té com a objectiu fer visible la malaltia a tota la ciutadania, que cada cop és més conscient que ningú s'ha d'amagar de res i que cal normalitzar-la per a què ni les persones malaltes ni les seves famílies, cuidadors o cuidadores se sentin desemparades. Tot i que el dia 21 de setembre és la data mundial per cridar l'atenció sobre aquesta malaltia, val a dir que a Catalunya s'estan celebrant diferents actes des de l'inici d'aquest mes de setembre i fins al mes de novembre, en diferents pobles i ciutats del país.

Fa temps:
1354 - Sardenya: Pere III el Cerimoniós inicia una altra expedició contra l'illa.
1938 - El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que condemna el cop militar, però no atén les peticions d'ajuda.
5 de novembre - Tarragona (el Tarragonès): l'aviació franquista bombardeja la ciutat.
2003 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 5 de 8.
2004 - el Ripollès: s'hi produeix un terratrèmol de 4'2 graus en l'escala de Richter amb l'epicentre a 8 km al sud-est de Ripoll.
1983 - Saint Kitts i Nevis: s'independitza del Regne Unit.
2004 - Nova York: prèviament a la 59a assemblea general de les Nacions Unides, s'hi reuneixen una cinquantena de caps d'estat i de govern encapçalats per l'anomenat 'quintet contra la fam' (Lula da Silva, José Luís Rodríguez Zapatero, Jacques Chirac, Ricardo Lagos i Kofi Annan) per crear un Fons Mundial de Lluita contra la Fam.

Naixements
1934 - Mont-real (Quebec): Leonard Cohen, cantant melòdic canadenc.

Festes i commemoracions:
Dia Internacional de l'Alzheimer
Festes en honor a Sant Mateu en Montsó (Osca)

Santoral:
Sant Mateu o Leví, apòstol i evangelista, de Cafarnaüm, fill d’Alfeu i excobrador d’impostos, venerat a Salerno, patró dels banquers. Dedicació de la catedral de Girona (1038) a Santa Maria; santa Ifigènia, vg.; santa Celina, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 set. 2008, 00:18

22 de Setembre

Mali té una història rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeïren: l'imperi de Ghana, l'imperi de Mali, l'imperi Songhai i l'imperi peul de Macina.
A partir de la invasió dels francesos el 1880, Mali va esdevenir una colònia (el Sudan Francès).
El 4 d'abril de 1959 es va crear la federació de Mali amb el Senegal (independent al juny de 1960), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per Modibo Keita el 22 de setembre de 1960.
Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest. El punt més elevat és el Mont Hombori (1.155 m) situat a la part central del país. Capital : Bamako (840.000 habitants).


Fa temps:
1989 - Vilanova i la Geltrú: es funda el Centre d'Esplai Drac Màgic.
1960 - Mali: aquest país aconsegueix la independència de França.
1980 - Iraq, amb el suport dels Estats Units, envaeix l'Iran, donant inici a la guerra que va durar fins el 1988.

Naixements:
1791 - Londres: Michael Faraday, físic i químic, conegut principalment pels seus descobriments de la inducció electromagnètica i de les lleis de l'electròlisi.

Necrològiques:
2006 - Rodés (Llenguadoc): Loís Combas, sacerdot catòlic, professor, escriptor, lingüista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.

Santoral:
Sant Maurici (o Mori), venerat a Suïssa, i altres companys, mrs.; santa Digna, vg. i mr.; sant Fèlix IV, papa (526-530).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 set. 2008, 23:59

23 de Setembre

Carles Riba i Bracons: Barcelona, 1893 - Barcelona, 1959. Escriptor i humanista. Fill d'Antoni Riba i Garcia. Estudià dret i lletres, però no es doctorà fins el 1938, amb una tesi sobre la Nausica de Maragall. El 1911 ja guanyà una flor natural a Girona i l'any següent, en uns altres jocs florals, conegué Clementina Arderiu, amb qui es casà el 1916. Aquest mateix any fou nomenat professor de l'Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà, amb interrupcions degudes a la Dictadura i al Bienni Negre, fins el 1939. Fou un autèntic professional de les lletres, en un intent de realitzar la figura del poeta professor, tan pròpia dels anys trenta. Els seus viatges a Itàlia (1920) i a Grècia (1927) foren unes fites personals i intel·lectuals, com ho fou també l'estada a Munic (1922), on conegué Vossler i s'inicià en l'estilística. Del 1923 al 1932 treballà amb Pompeu Fabra en la preparació del Diccionari general de la llengua catalana i fou, en l'Institut d'Estudis Catalans, un continuador de la seva obra. Catedràtic de grec a la Fundació Bernat Metge (1925), ingressà a la universitat el 1927 i fou nomenat professor de grec a la Universitat Autònoma el 1934. Vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes i compromès amb la República, s'exilià a l'estat francès el 1939, on residí, entre altres llocs, a Boissy-la-Rivière —on hi ha el château de Bierville— i Montpeller. A l'exili, i també a Barcelona d'ençà del seu retorn el 1943, traduí per a la Fundació Bernat Metge, de la qual arribà a ésser director. Forçadament allunyat de la vida pública, esdevingué el mestre de les noves generacions i portaveu indiscutit dels intel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segòvia (1952), de Salamanca (1953) i de Santiago (1954), arran dels quals se suscità un diàleg amb Ridruejo que comportà un desvetllament d'interès dels intel·lectuals castellans envers la cultura catalana (la seva mateixa obra fou traduïda i publicat un volum d'Obra poética, 1956). Com a traductor cal esmentar en primer lloc l'Odissea (en dues versions, del 1919 i del 1948), encara que traduí també, entre altres, Kavafis, Sòfocles, Èsquil, Plutarc, Hölderlin, Poe, Rilke i Kafka. Conreà també la narració i publicà una sèrie de contes infantils, com Aventures d'En Perot Marrasquí (1917), Guillot, bandoler (1920), L'ingenu amor (1924) i Sis Joans (1928). Inicià la seva obra poètica amb el primer llibre d'Estances (1919), on palesa un concepte de poesia com a experiència de cultura i la voluntat d'objectivar l'experiència amorosa en termes de poema; transmet la seva emotivitat mitjançant correlatius objectius de base ben literària, encara que les formulacions no aconsegueixen sempre l'adequació pretesa. Inscrit en l'àmbit cultural del noucentisme, aplicà amb mesura i originalitat principis orsians i d'ells passa a l'elaboració d'un món poètic definit per models diversos: els clàssics grecs (Homer, sobretot), els trobadors, els medievals catalans (Ausiàs Marc) i italians (Dant i Petrarca) i certs poetes moderns, catalans (Carner, Lopez-Picó) o no (Browning). Paral·lelament iniciava, i cloïa al cap de poc, una via inspirada en Maragall (i Leopardi al rerefons), de la qual resten uns quants poemes agrupats en La paraula a lloure (1912-19). En el segon llibre d'Estances (1930), el procés poètic basat en la intel·lectualització de la joia amorosa, creadora del poema, i en la lluita del poeta amb els mots, que se li enduen l'emoció i el deixen indigent, és relativitzat en poemes molt més personals de factura i densos d'experiència; han variat les influències: ara són Hölderlin, Rilke, Guillén, Valéry i Mallarmé els models que prevalen. I, sobretot, el darrer, la imitació del qual a Tres suites (1937) és palesa arreu. Sembla oblidat del to personal que havia assolit i destil·la una lírica hermètica, de cambra, que s'esforça a retenir l'essencialitat de les formes en lluita amb el temps. L'experiència de la guerra i l'amargor de l'exili el menaren de nou a Hölderlin, i al seu recer brollaren les Elegies de Bierville (1943), exposició d'unes vivències religioses i símbol de poesia civil. Comparat amb aquest, el llibre següent, Del joc i del foc (1947), no supera la qualificació d'exercici d'estil (hi assaja la tanka), en un moment de pausa, de transició. La temàtica religiosa és represa a Salvatge cor (1952), on emprèn una mena de cant espiritual que, arrencant del pensament neoplatònic cristià de sant Agustí, troba els seus correlatius en Ausiàs Marc i Maragall; el conjunt de poemes representa un dels cims de la poesia catalana contemporània. Esbós de tres oratoris (1957) és la seva darrera obra, en un moment en què li decreixia l'audiència, bé que hi assaja la poesia narrativa, de tema religiós. Com la seva poesia, la seva crítica s'insereix en l'àmbit del postsimbolisme europeu i evoluciona des de la influència dominant d'Ors a Escolis i altres articles (1922), passant per l'estilística de Vossler a Els marges (1927) i per la crítica culturalista a la manera de Valéry, Thibaudet o Eliot a Per comprendre (1937), fins a arribar a l'anàlisi de l'obra en funció de la sensibilitat del creador a ...Més els poemes (1957). La seva crítica constitueix un exercici de solidaritat i de virtut intel·lectuals i humanes, perquè fou aplicada a un seguit d'obres i escriptors sovint de segon ordre, cercant sempre d'explicar què és l'obra, més que no pas què val, refent el procés de creació de l'obra des de la primera anècdota fins a la més externa excrescència formal, en funció a cada instant del principi i del conjunt. És una crítica de base intuïtiva, que propugna la comprensió simpàtica, en la qual el crític s'assaja a si mateix i es descobreix llegint l'obra, la qual és, doncs, recreada i explicada. D'ell arrenca una escola crítica seguida per Joan Teixidor, Joan Triadú, Jaume Bofill i Ferro, Joan Ferraté, Gabriel Ferrater o Joaquim Molas, entre d'altres.

Fa temps:
1893 Neix Carles Riba i Bracons, escriptor i poeta català.
1938 - Les Brigades Internacionals, després d'haver participat en diverses batalles de la Guerra civil espanyola com la defensa de Madrid, la de Brunete, de Terol, de l'Ebre... es retiren a conseqüència de la intervenció estrangera del Comitè de No intervenció
1461 Mort de Carles de Viana a Barcelona per problemes de salut, amb la sospita del possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
2001 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 3 de 9 amb folre.
2007 - Nivelles (Bèlgica): La Selecció Valenciana de Pilota es proclama Campiona Absoluta als VII Campionats Europeus de Pilota.

Naixements:
771 aC - Alba Longa: Ròmul i Rem, fundadors i primer rei de Roma.
63 aC - Roma o Velitrae: August, considerat el primer emperador romà.

Necrològiques:
1939 - Londres: Sigmund Freud, psiquiatra austríac, fundador de la psicoanàlisi, mor a l'exili d'un càncer de boca.
1973 - Santiago (Xile): Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, conegut com Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè.

Festes i commemoracions:
Festa de l'equinocci de tardor en molts llocs del Japó com Tòquio.
Santa Tecla: Festes de Santa Tecla de Tarragona; Festes de Santa Tecla de Sitges

Santoral:
Santa Tecla, vg. i mr., associada a sant Pau, venerada a Selèucia i patrona de Tarragona. Sant Andreu, mr.; sant Lli o Linus, papa (toscà, 67-76) i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 23 set. 2008, 22:02

24 de Setembre

La Mercè és la festa major de Barcelona des de que l'any 1871, l'Ajuntament de Barcelona va confeccionar, per primera vegada, un programa d'actes extraordinaris per celebrar la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè que es celebra el 24 de setembre.
Un acte important de la festa de principis del segle XX eren els concursos de Cors de Clavé.
L'any 1902 se li va donar un nou impuls amb cavalcades inèdites, una primera trobada de gegants de tot el Principat, un primer concurs de castells i la divulgació d'una dansa empordanesa per tot Catalunya: la sardana.
Des d'aleshores se li ha volgut donar un caràcter eminentment popular i de màxima participació ciutadana.
D'entre els costums d'introducció més recents que han tingut un fort ressò, cal destacar la Fira de Vins de Catalunya, el Correfoc i la Marató popular.
El músic Jaume Sisa va inaugurar les Festes de la Mercè de Barcelona. Des del Saló de Cent, ple de gom a gom, féu un llarg pregó, en què recordà els seus anys al barri del Pobles-sec i la seva infantesa a Barcelona, tot cantant alguna cançó del desaparegut Gato Pérez i d'algun cantant més. Va subratllar que li agradaria una ciutat 'amb menys turistes pixaners i més viatgers il·lustrats'.
No ens va recordar que "casa seva es casa nostra... si es que hi ha cases d'algú"..... llàstima!


Fa temps:.
1706 - Mallorca: hi desembarquen les tropes austriacistes i hi vencen els borbònics (guerra de Successió).
1957 - Barcelona: s'hi inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona.
1995 - Plaça Sant Jaume (Barcelona): Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 2 de 8 amb folre.
1999 - Plaça Sant Jaume (Barcelona): Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 9 amb folre.

Necrològiques:
2003 - Barcelona: Jordi Petit i Fontserè, economista català.
1813 - Montmorency (França): André Ernest Modeste Grétry, compositor d'òperes i operetes

Festes i commemoracions
Mare de Déu de la Mercè, festa major de Barcelona: la Mercè.

Santoral:
Mare de Déu de la Mercè (s. XIII), patrona de Barcelona (ciutat i arxidiòcesi, 1868). Sant Gerard o Grau, bisbe; sant Pacífic, prev. franciscà; beat Marc Criado, prev. trinitari.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 25 set. 2008, 00:37

25 de Setembre

25 de setembre de 1962 Terrassa va viure el dia més tràgic de la història que li coneixem. El matí d’aquell dia va ser calorós i res feia pensar en el que succeiria unes hores després. Cap a la una del migdia va començar a ploure. Ningú pensava que aquella moderada i beneficiosa pluja començaria a fer-se més intensa i torrencial a mesura que passava la tarda fins convertir-se en una veritable tromba d’aigua.
Entre les nou i les dotze de la nit un terrible aiguat de 225 litres per m2 va emportar-se vides, fàbriques, arbres, ponts, cotxes, amb un impuls inaturable i sobtat que provenia de les muntanyes de Sant Llorenç en direcció al mar. El Vallès Occidental, però sobretot Terrassa i Rubí, van viure una gran catàstrofe. L’especulació del sòl, la urbanització anàrquica, l’autoconstrucció, la imprevisió, havien situat cases molt a prop o gairebé al mateix llit de les rieres que envoltaven la ciutat. La força de les inundacions va fer desaparèixer moltes d’aquestes cases humils, especialment a la vora de la Riera de les Arenes, en la majoria dels casos propietat d’immigrants.
Les comunicacions telefòniques de la ciutat van quedar tallades, així com les carreteres que unien Terrassa amb Barcelona. Les primeres notícies de les greus inundacions que es registraven al Vallès Occidental i Baix Llobregat van partir de Sabadell. De Terrassa va sortir un «jeep» amb un missatge de l’alcalde Josep Clapés cap a Barcelona. Els supervivents recorden que la pluja va fer encara més obscura la nit i que només el llampecs trencaven aquesta obscuritat.
Les aigües torrencials baixaven per la Riera de les Arenes amb una força enorme. Al seu pas arrasava i destruïa un gran número de cases humils situades al seu llit o molt a prop d’ell. El nivell de la riera pujà fins al desbordament i envoltà els grups de Sant Llorenç i el barri de les Arenes. Els treballs de salvament es van fer molt difícils en aquesta zona, ja que el nivell al que havien arribat les aigües no permetia als equips de socors arribar a totes les parts on era precís. Els crits d’auxili i de dolor s’escoltaven per totes parts. Per la vora dreta, la riera obrí un nou llit, recuperà l’antic i arrasà les cases situades en el denominat barri del Hoquei, avançades sobre l’antic jaç, mentre que aigües avall, a Les Fonts, després de la confluència de les rieres del Palau i la del les Arenes, el desbordament inundà el sector inferior de la barriada.
També altres zones en resultaren afectades a Can Boada, Can Anglada, Sant Pere, la Maurina i a les carreteres de Martorell-Olesa, amb particular intensitat però menor àrea damnificada.
Hom calcula que el cabal de la riera de les Arenes pogué assolir els 700 metres cúbics per segon o 200 a la riera del Palau al pas de la Rambla.
Bona part dels habitants de la ciutat no van tenir noticia del que realment estava succeint i aquella nit va ser per a ells una nit més de pluja. Aquests fins al dia següent no van poder comprovar la magnitud de la tragèdia.
Mentrestant es van anar produint escenes d’horror i desesperació que els dies següents anirien de boca en boca. Com és el cas d’una família que, pujada a la teulada de la seva casa inundada, va ser arrossegada per una allau d’aigua junt amb l’edifici i només va sobreviure, entre el fang, un home. O la gent que es va poder salvar refugiant-se al bar Pompeya, als antics baixos de l’edifici Europrix. També es recorda a la dona que va ser trobada despullada al final de la Rambla aferrada amb totes les seves forces a un tronc, coberta de fang. I potser l’escena més impressionant va ser la que va protagonitzar un noi de vint anys, Juan Sánchez, qui va recórrer cinc quilòmetres per l’interior del col·lector de Terrassa, després de caure en un forat produït al carrer Cervantes, fins sortir a la zona de Les Fonts. Les escenes dramàtiques van ser incomptables.
Un altre fet a destacar va ser el que va succeir amb el tren dels Ferrocarrils de Catalunya (avui FF.CC. de la Generalitat). Aquest havia sortit de Barcelona a les nou de la nit amb 105 passatgers. Després de creuar els ponts entre les Fonts i Terrassa (que es van enfonsar uns minuts després), es va detenir davant la forta turmenta. Des del tren es veia, amb la llum dels llampecs, la força amb que la corrent arrossegava cotxes i troncs d’arbres a pocs metres de la via. El maquinista, Luis Ruiz, va decidir aturar el tren i esperar a que amainés la turmenta. Ell i altres dos ferroviaris (Francisco Duce i Eliseo Santo Domingo) van aconseguir mantenir tancades les portes del tren davant el pànic dels passatgers que volien llençar-se al aigua.


Fa temps:
1411 - Vinaròs (el Baix Maestrat): els adversaris dels Trastàmara hi celebren corts.
1904 - Castellar del Riu (el Berguedà): s'hi celebra per primera vegada l'aplec del Pi de les Tres Branques.
1962 - Un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
1973 - Barcelona: Detenció de Salvador Puig i Antich.
2004 - Sueca (Ribera Baixa): Toni de l'Hostal (nét) és elegit president al 4rt Congrés de Figures Mundials.

Naixements:
1710 - Fullerö (Suècia): Augustin Ehrensvärd, arquitecte militar suec
1958 - Atenes (Grècia): Robert Kagan, assagista polític estatunidenc.

Necrològiques:
1954 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Eugeni d'Ors, escriptor i polític català.
2003 - Nova York (EUA): Edward Said assagista polític palestí.

Festes i commemoracions:
Mare de Déu de Misericòrdia, festa major petita de Reus (el Baix Camp).

Santoral:
Sant Dalmau Moner (1291-1341), rel. dominicà, de Santa Coloma de Farners (Selva). Mare de Déu de la Misericòrdia (Reus); santa Aurèlia, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 26 set. 2008, 00:32

26 de Setembre

Thomas Stearns Eliot, més conegut com T. S. Eliot, ( Saint Louis, EUA 1888 - Londres, Anglaterra 1965 ) fou un poeta, escriptor, dramaturg i professor universitari britànic, d'origen nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.
En les seves obres destaca la cura formal i les referències culturalistes. Enquadrat dins el New Criticism, pensava que l'art no havia de ser l'expressió d'experiències personals sinó el treball sobre símbols universals


Fa temps:
1997 - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
2002 - Barcelona: es constitueix oficialment la Plataforma Aturem la Guerra que mesos després liderarà l'oposició ciutadana a la Guerra de l'Iraq.

Naixements:
1888 - Londres, (Anglaterra): T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (m. 1965)

Necrològiques:
1923 - Valencia (Horta de València, País Valencià): Ángel García Cardona, metge.

Santoral:
Sants Cosme i Damià (anomenats “els sants metges”), germans bessons mrs. de Síria, patrons dels metges i els farmacèutics. Sant Nil, abat; santa Justina, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 27 set. 2008, 13:22

27 de Setembre

El 27 de setembre del 1975 varen ésser afusellats els darrers executats del franquisme. Tres membres d'E.T.A. I dos del F.R.A.P (Frente Revolucionario Antifascista Patriótico) varen ésser posats davant d'un escamot d'execució. La mort de'n Franco el vint de novembre següent va propiciar que aquestes fossin les darreres condemnes a mort del franquisme. Els dies anteriors a les execucions es varen succeir les mostres de protesta a tota Europa. Fins i tot, el Papa va demanar clemència. Hi havia manifestacions a Paris, a Roma, a Brussel·les. A Lisboa els manifestants varen assaltar l'ambaixada espanyola.. Hi havia remors d'una possible marxa des de Perpinyà que es dirigiria a la frontera. Com es pot suposar, la guàrdia civil a Portbou estava en estat d'alerta màxima.

Fa temps:
1931 - Madrid (Espanya): Oposició de Gabriel Alomar i Villalonga a les Corts Espanyoles davant la possibilitat de l'aprovació d'un estatut d'autonomia per a Mallorca sense Catalunya.
1975 - Estat espanyol (Franquisme): Darrers executats a mort del franquisme, José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP, i Jon Paredes Manot i Ángel Otaegui eren d'ETA

Naixements:
1888 - Moscou (Rússia): Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic (m. 1938).
1972 - Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca

Necrològiques:
1862 - Barcelona: Bonaventura Carles Aribau, escriptor català.
1934 - Barcelona: Jaume Carner i Romeu, advocat i polític català.
1590 - Roma,Itàlia: , Giovanni Battista Castagna conegut com el Papa Urbà VII

Santoral:
27. Sant Vicenç de Paül (1581-1660), prev. a París, fund. Paüls (CM, 1625) i cofund. Filles de la Caritat (FC, paüles, 1633). Sant Caius o Gai, bisbe; sants Adolf i Joan, germans mrs.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 28 set. 2008, 00:17

28 de Setembre

Narcís Monturiol i Estarriol: Figueres, Alt Empordà, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelonès, 6 de setembre de 1885.
Inventor i polític. Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret (1845), carrera que no exercí. Amic d'Abdó Terrades, es féu republicà i fou redactor d'"El Republicano". Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843. Aprengué l'ofici de caixista i, influït per les idees d'Étienne Cabet (amb el qual entrà en contacte epistolar), muntà una impremta amb un amic i edità les revistes "La Madre de Familia" (1846) i "La Fraternidad" (1847), on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie, de Cabet, feta per ell i un amic, F.J.Orellana. Amb la revista, féu costat a l'expedició icariana de Joan Rovira i els seus seguidors (1848). Davant la revolució general a Europa del 1848, el govern d'Isabel II suprimí "La Fraternidad" i Monturiol hagué d'exiliar-se a Perpinyà. Acollit a una amnistia, tornà a Barcelona (1849), on publicà la revista "El Padre de Familia" (1849-50), que hagué de suspendre, aclaparat per les multes i sancions. Aquests anys inicià la seva dedicació a invencions mecàniques, que explotà d'una manera casolana, mentre imprimia material escolar per tal de sobreviure. Les seves activitats polítiques continuaren i hagué de fugir a Cadaqués (1855-57), on conreà la pintura —orientat epistolarment pel seu amic Ramon Martí i Alsina, que el retratà més d'un cop— i on madurà un projecte de construcció d'una nau submarina. Per a dur-lo a terme fundà una societat amb amics empordanesos i publicà el 1858 l'opuscle El Ictíneo o barco-pez. L'any següent portà a la pràctica el seu projecte i l'assajà al port de Barcelona . Amb l'èxit parcial assolit en les proves, el govern d'Isabel II, forçat per l'entusiasme popular, hagué de prometre ajut, però, de fet, no el proporcionà i posà tota mena de traves administratives, malgrat els informes favorables de persones de prestigi, com Josep de Letamendi, aleshores president de l'Ateneu Català. Monturiol i els seus amics fundaren la societat La Navegación Submarina per explotar l'invent, i l'empresa trobà comprensió i ajut per part del general Dulce, però finalment féu fallida i el segon Ictíneo fou venut com a ferro vell (1868). El 1869 escriví un Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (1891). Inventà també altres màquines i un procediment per a agilitzar la fabricació de paper engomat, que emprà quan fou director de la Fábrica Nacional del Sello, de Madrid, càrrec que obtingué en proclamar-se la República (1873) i que perdé en caure aquesta (1874). Planejà d'altres invents, com un tramvia funicular i un velògraf. El 1882 publicà encara un periòdic: "El Anunciador Financiero". Alhora planejà els treballs per a dur a Barcelona les aigües del Ter. El 1883 projectà un sistema de conservació de carns que hagué d'abandonar per malaltia. Figura molt popular als Països Catalans, ha estat objecte de polèmiques sobre el seu invent i el similar d'Isaac Peral, bé que aquest reconegué explícitament en una carta la prioritat de Monturiol (1889). El 1972 les despulles de l'inventor foren traslladades a Figueres.


Fa temps:
1974 - Figueres (l'Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
2003 - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
2004 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): s'hi inaugura la tercera pista de l'aeroport.
1542 - Califòrnia: hi arriba el primer europeu, l'explorador portuguès João Rodrigues Cabrilho.
1821 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): s'hi signa l'acta d'independència del país.
1864 - Londres (Anglaterra): s'hi funda l'Associació Internacional dels Treballadors.
1867 - Toronto (Ontàrio, el Canadà): aquesta ciutat esdevé la capital del país.
1868 - Còrdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionàries encapçalades pel general Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
1929 - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
1992 - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.
2000 - Palestina: hi comença la segona intifada després que Ariel Sharon visités l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.

Naixements:
1435 - Gandia o València: Joan Roís de Corella, poeta (m. 1497).
1819 - Figueres (l'Alt Empordà): Narcís Monturiol i Estarriol, inventor i polític català.
1943 - Barcelona (el Barcelonès): Miquel Valls i Maseda, economista i empresari català.
1925 - Chippewa Falls (Estats Units): Seymour Cray, matemàtic i electrònic estatunidenc.
1944 - Ciutat de Nova York (Estats Units): Robert Barro, economista estatunidenc.

Necrològiques:
2005 - Barcelona: Enric Gensana, futbolista català (n. 1936).
2003 - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen greco-armeni (n. 1909).

Santoral:
Sant Venceslau, mr. (935), duc de Bohèmia; sant Llorenç Ruiz, pare de família filipí, i companys, mrs. a Nagasaki (s. XVII). Sant Simó Rojas, prev. trinitari, de Valladolid; santa Eustoqui, filla de santa Paula.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 28 set. 2008, 23:56

29 de Setembre

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.
"La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Dir-ne "humor" no seria una etiqueta bastant." (...) Les referències a Poe, Pirandello i Kafka, que els crítics hi han insinuat, no són rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfície ni en la contextura; però probablement hi tenen molt a veure quant a la intenció, quant a les intencions més íntimes".
El 1937, durant la guerra civil espanyola, s'allista voluntari a l'Exèrcit de la República, i és destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol. Recull les impressions d'aquest període a la crònica Unitats de xoc. Acabada la guerra, després d'un període al camp de concentració de Prats de Molló, s'exilia a Mèxic, on s'hi va estar vint-i-tres anys. Durant aquest període va continuar publicant contes i novel·les. Cal destacar Cròniques de la veritat oculta (1955) i Demà a les tres de la matinada (1959). Retorna a Catalunya el 1962.
El reconeixement popular li arriba el 1979, quan s'estrena l'obra Antaviana, de Dagoll Dagom, que adapta alguns dels seus contes. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994


Fa temps:
1868 - els Països Catalans: arran de l'arribada de la notícia de la victòria dels revoltats a la batalla del Pont d'Alcolea i de l'èxit de la revolució a Madrid, es constitueixen juntes revolucionàries a Barcelona i les principals ciutats (I República Espanyola).
1935 - Barcelona: el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista s'unifiquen i esdevenen el POUM.
1959 - el Baix Camp: s'hi esdevé l'aiguat de Sant Miquel.
1977 - Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat (Generalitat provisional).
1801 - Madrid (Espanya): signatura del Tractat de Madrid
1944 - Iugoslàvia: hi comença l'entrada de l'exèrcit soviètic, el qual ocuparà aquest estat durant l'octubre i el desplaçarà de la influència alemanya (II Guerra Mundial).
1964 - Apareix a la revista Primera Plana de Buenos Aires la primera tira còmica de @Mafalda, del dibuixant Quino.
2004 - desert de Mojave (Califòrnia, EUA): la nau SpaceShipOne, la primera pilotada i de caràcter privat, s'hi envola cap a l'espai extraterrestre per segona vegada (ja ho va fer el 21 de juny i ho tornarà a fer el 4 d'octubre.
2005 - Algèria: amb normalitat i alta participació, s'hi celebra un referèndum sobre un pla d'amnistia parcial proposat pel president Bouteflika.

Naixements:
1912 - Barcelona (el Barcelonès): Pere Calders i Rossinyol, escriptor català.
1985 - Sabadell (el Vallès Occidental): Dani Pedrosa, motociclista català.
1547 - Alcalá de Henares (Espanya): Miguel de Cervantes Saavedra, escriptor espanyol.
1620 - Tongeren (Principat de Lieja): Joan Lluís d'Elderen, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
1951 - Cali (Colòmbia): Andrés Caicedo, escriptor colombià.
1875 - Groenlàndia: Henrik Lund, pintor, poeta, compositor i capellà groenlandès.
1936 - Milà (Itàlia): Silvio Berlusconi, polític i empresari italià.

Necrològiques:
1833 - Madrid (Espanya): Ferran VII, rei d'Espanya
1902 - París (França): Émile Zola, novel·lista francès (n. 1840).

Santoral:
Sants arcàngels Miquel (patró dels radiòlegs i els radioterapeutes), Gabriel (patró de la radiodifusió i les telecomunicacions) i Rafael (o Rafel, patró dels emigrants). Sant Fratern, bisbe; santa Gudèlia.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 30 set. 2008, 00:25

30 de Setembre

Jack l'Esbudellador (de l'anglès Jack the Ripper) és el pseudònim atorgat a l'autor dels assassinats de cinc prostitutes del barri pobre londinenc de Whitechapel entre l'agost i el novembre de 1888.
La rellevància donada al cas i el fet que l'assassí compti amb un nom fictici rau en que els fets mai va es van solucionar i que podria tenir certa transcendència històrica (fins i tot podria esquitxar la monarquia anglesa de l'època). És per això que el cas de Jack the Ripper es pot incloure ja en el folklorisme britànic. El temps dels assassinats coincidí amb l'expansionisme de la premsa, que va estendre la notícia fent-ne notar el salvatgisme dels actes i augmentant-ne l'expectació.


Fa temps:
1706 - València: Carles III hi arriba per jurar els Furs del Regne.
1928 - l'Havana: Primera reunió de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
2004 - Catalunya: la sanitat pública hi comença a administrar gratuïtament la píndola de l'endemà.
2005 - Barcelona: el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte de nou Estatut d'Autonomia amb el vot faborable de 8 novenes parts de la cambra (88'88 %).
1399 - Anglaterra: després de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei.
1452 - Magúncia (Renània-Palatinat, Alemanya): segons testimonis orals, Gutenberg hi publica la Bíblia (de 42 ratlles i a dues columnes), el primer llibre extens imprès amb tipus mòbils.
1868 - Sant Sebastià (Guipúscoa, el País Basc): Isabel II s'exilia de l'estat espanyol, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
1888 - Londres (Anglaterra): Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta víctimes, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes.
1966 - Botswana: el país declara la independència de l'Imperi Britànic.
1982 - Biarritz (Lapurdi, el País Basc): ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
2004 - l'Iraq: mentre continuen els bombardejos estatunidencs sobre Fal·luja i Ramadi, tres explosions, en diferents llocs, hi causen una cinquantena de morts i un centenar de ferits.

Naixements:
1962 - Amsterdam (Holanda), Franklin Edmundo Rijkaard, conegut com Frank Rijkaard, futbolista i entrenador holandès
1968 - Città di Castello (Úmbria, Itàlia), Monica Bellucci, actriu i model italiana.

Necrològiques:
992 - la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell): Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell (n. circa 934).
420 - Betlem (Palestina): Sant Jeroni, autor de la Vulgata, la traducció de la Bíblia al llatí (n. circa 342).
1626 - Nurhaci, cap de totes les tribus manxús, fundador de la dinastia Qing, la darrera dinastia imperial de la Xina.
1955 - San Francisco (Estats Units): James Dean, actor de cinema, protagonista de pel·lícules com Rebel sense causa i A l'est de l'Eden. La seva sobtada mort va convertir-lo en un mite.
1974 - Buenos Aires (l'Argentina): Carlos Prats, general de l'exèrcit xilè fidel a Allende, assassinat juntament amb la seva esposa per la DINA (n. 1915).

Santoral:
Sant Jeroni, prev. i doctor de l’Església, dàlmata, mort a Betlem (420), patró dels llibreters, biblistes i traductors. Santa Sofia, viuda.


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 29 visitants

cron