Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 14 gen. 2009, 00:17

14 de Gener

Frederica Montseny i Mañé
Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994
Anarquista, filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo). Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a "La Revista Blanca" (1923-36), i donà un especial relleu a la temàtica feminista (cal destacar la sèrie d'articles La mujer, problema del hombre, 1926-27); així mateix publicà unes primeres novel·les, de gran èxit en els medis llibertaris (La Victoria, 1925; El hijo de Clara, 1927; La indomable, 1928; Tres vidas de mujer, 1937), i moltes novel·letes en les col·leccions de "La Novela Ideal" (1925-37) i "La Novela Libre" (1929-37). No tingué una activitat pública destacada fins a l'adveniment de la Segona República, quan ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT i es llançà a una estrident campanya contra els trentistes des d'"El Luchador" (1931-33); especialment influent fou en aquest sentit la seva denúncia de l'actitud vacil·lant del comitè regional confederal davant l'aixecament anarquista de l'alt Llobregat pel gener del 1932. Féu, d'altra banda, uns llargs viatges de propaganda per l'estat espanyol (a l'estiu del 1932 al País Basc, Andalusia i Mallorca; pel desembre del 1935 a Galícia; pel maig-juny del 1936 al Cantàbric), i gràcies a la seva personalitat, impetuosa i exultant, es convertí en un dels principals portaveus de la FAI, a la qual, tanmateix, no ingressà fins el 1933, atesa l'actitud individualista del seu anarquisme. Membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936, a partir d'aquest any passà a formar part del comitè peninsular de la FAI. Al congrés de la CNT del maig del 1936, a Saragossa, guanyà en gran part el seu dictamen sobre el comunisme llibertari que s'oposà als intents de programes revolucionaris més dibuixats i industrialistes (Peiró, Abad de Santillán, etc). Posteriorment, durant la guerra civil, malgrat els seus problemes de consciència, s'apartà de l'ortodòxia anarquista i acceptà d'ésser ministra de sanitat en el govern de Largo Caballero (novembre del 1936 maig del 1937). Aturà posteriorment, com a delegada governamental, a Barcelona, els Fets de Maig del 1937; les seves recomanacions foren més escoltades per part de les masses confederals que no les de Garcia i Oliver i Marià R.Vázquez, i sofrí un atemptat. Dugué a terme posteriorment les negociacions per a la constitució del comitè d'enllaç CNT-UGT (febrer del 1938), que presidí. Les seves idees es troben fonamentalment en els fullets, producte de diverses conferències, El anarquismo militante y la realidad española (1937), La Commune de París y la revolución española (1937), Mi experiencia en el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social (1937), etc. A l'exili tornà al seu tradicional purisme apoliticista, assegurà, amb el seu marit Germinal Esgleas, el funcionament de la CNT "apolítica" i s'encarregà de la direcció de diversos òrgans de premsa d'aquesta (especialment, "CNT" i "Espoir"). Continuà també la seva producció literària entre l'autobiografia i la divulgació: Mujeres en la cárcel (1949), Cien días de la vida de una mujer (1949), Pasión y muerte de los españoles en Francia (1950), Heroínas (1964), Crónicas de CNT (1974), Qué es el anarquismo (1976), El éxodo anarquista (1977), Seis años de mi vida (1939-45) (1978) i Mis primeros 40 años (1987). Des del 1977 participà en activitats cenetistes a l'estat espanyol, i esdevingué líder moral del sector històric de l'anarcosindicalisme (CNT-AIT), bé que continuà residint a Tolosa de Llenguadoc.


Fa temps:
1377 - Roma: El Papa Gregori XI arriba al Vaticà (procedent d'Avinyó) i s'acaba, d'aquesta manera, el Cisma d'Occident.
1939 - Tarragona: Les tropes franquistes conquereixen la ciutat.
1968 - Miami: Green Bay Packers guanyen la II Superbowl en derrotar Oaklnad per 33-14.

Naixements:
1982 - L'Hospitalet: Víctor Valdés, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

Necrològiques:
1994 - Tolosa de Llenguadoc (França): Frederica Montseny, dirigent anarquista.
1977 - Los Angeles (Estats Units): Anaïs Nin, escriptora francoamericana.

Onomàstica:
Sant Joan de Ribera, sant Fèlix de Nola, sant Malaquies, santa Macrina.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 gen. 2009, 11:37

15 de Gener

Victòria dels Àngels
Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005
Nom artístic de la soprano Victòria dels Àngels López i García. Filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu (1940-42) amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona. D'estudiant, actuà al palau de la Música Catalana (1941), on féu el debut oficial l'any 1944, amb un recital per a l'Associació de Cultura Musical. El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro; hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d'un llarg parèntesi, el 1992. El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París (amb Faust, de Gounod), al Covent garden de Londres (amb La bohème, de Puccini) i al Teatro alla Scala de Milà (amb un recital i, l'any següent, amb Ariadne auf Naxos, de R.Strauss). El 1951 es presentà al Metropolitan Opera House de Nova York, i des d'aleshores actuà arreu del món. El 1960 cantà al Festival d'Edimburg, i el 1961 al de Bayreuth (amb Tannhäuser). Enregistrà en discs les seves millors creacions: Manon (Massenet), Faust (Gounod), Il barbiere di Siviglia (rossini), lieder, etc. El 1961 cantà en l'estrena mundial de Atlàntida, de Falla, al Liceu de Barcelona. El 1979 interpretà una òpera per darrera vegada (Pelleas et Mélisande) i posteriorment es dedicà als recitals de fragments operístics i en el lied; destacà el que realitzà el 1987 per a la inauguració de l'emissora Catalunya Música al Palau de la Música Catalana. Obtingué diversos guardons i distincions, entre els quals el Premio Nacional de Música del Ministerio de Cultura (1978), el premi Príncipe de Asturias de les arts (1991), el Premi Internacional de Música Pau Casals en la primera convocatòria (1992), i el premi de l’Acadèmia Charles Cros (1994) i els nomenaments com a Acadèmica d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981) i com a doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona (1987). La seva discografia comprèn 22 òperes completes i uns 40 discs amb obres diverses.


Fa temps:
1931 - Mallorca: Homenatge de l'Associació per a la Cultura de Mallorca a Miquel Costa i Llobera.
1981 - Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
2007 - Microsoft està preparant per llançar l'Xbox 360 a la Xina.
1967 - Los Angeles: Green Bay Packers guanya la I Superbowl de la història al derrotar a Kansas City per 35-10.

Necrològiques:
2005 - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
1994 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Harry Nilsson, músic estatunidenc.
2007 - Iraq: l'ex-cap de la intel·ligència d'Iraq i germanastre de Saddam Hussein, Barzan Ibrahim, i el cap de la Cort Revolucionària, Awad Hamed executats a la forca.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Prullans a la comarca de la Cerdanya

Onomàstica:
Sant Pau ermità, sant Maur, sant Plàcid, sant Habacuc, sant Miquees, sant Efisi, santa Secundina.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 16 gen. 2009, 00:19

16 de gener

Fulgencio Batista y Zaldívar
Banes, Cuba, 16 de gener de 1901 - Marbella, Andalusia, 6 d'agost de 1973
Polític i militar cubà. Sergent de l'exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d'estat del 1933. Fou elegit president el 1940. En unes eleccions lliures (1944) hagué d'abandonar el poder; el 1952 hi retornà gràcies a un cop d'estat. Governà com a dictador. L'1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l'acord de les forces d'oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro. És autor de Cuba Betrayed ('Cuba traïda', 1962).


Fa temps:
1387 - Barcelona: Joan I el Caçador instaura el títol de Duc de Montblanc, en concedir aquest títol a son germà Martí.
1641 - Barcelona: Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap d'una setmana haurà de reconèixer la sobirania de Lluís XIII (guerra dels Segadors).
1716 - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el país a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixa sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política (guerra de Successió).
1930 - Barcelona: s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
27 aC - Roma: Cai Juli Cèsar Octavi rep el títol d'August per part del Senat romà, la qual cosa singifica la delegació de totes les funciones de l'Estat en la seva persona: comença l'Imperi Romà.
1979 - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morirà el 27 de juliol de l'any següent.
2003 - Cap Canaveral (la Florida, EUA): tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotarà en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
2004 - Tòquio (el Japó): 30 soldats de les forces d'autodefensa nipona surten cap a l'Iraq per integrar-se (juntament amb 20 militars de la força aèria que ja hi són) en les tropes de la coalició anglo-americana que ocupen aquest país: és la primera missió a l'estranger del Japó des de la Segona Guerra Mundial.

Naixements:
1901 - Banes (Cuba): Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (m. 1973).
1937 - La Haia (Països Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa

Necrològiques:
1891 - París (França): Clément Philibert Delibes, conegut com Léo Delibes, compositor francès (n. 1836).

Festes i commemoracions:
Festa major de Sant Fulgenci (el Baix Segura).
Vigília de Sant Antoni Abat, patró de Mallorca; se celebra sobretot a Manacor, Son Servera, Artà, Sant Llorenç des Cardassar, Pollença, Muro, Capdepera i especialment a sa Pobla, on hom surt al carrer a sopar al caliu dels foguerons.
La vigília de Sant Antoni també es festeja a Canals (la Costera) on es fa una foguera gegant

Onomàstica:
Sant Marcel I, sant Fulgenci d'Ècija, santa Priscil·la, sant Berard.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 17 gen. 2009, 00:17

17 de Gener

Joan Amades i Gelats
Barcelona, 1890 - Barcelona, 1959
Folklorista, de formació autodidàctica. Des del 1915 fins a la seva mort desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. L'any 1940 fou nome nat conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobre rondallística. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística,Cançoner i Costums i creences.


Fa temps:
1287 - Maó (Menorca): un exèrcit català, comandat per Ximenes de Ayerbe, hi derrota les tropes d'Abu'Umar, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportarà l'ocupació catalana de tota l'illa.
1931 - Palma: Apareix Nuestra Palabra, òrgan de l'Agrupació Comunista de Palma.
1929 - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari 'Evening Journal'.
1995 - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Necrològiques:
1959 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, el més gran folklorista català.
1991 - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.
2005 - Pequín (RP de la Xina): Zhao Ziyang, polític xinès, secretari general del Partit Comunista.
2008 - Reykjavík (Islàndia): Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.

Festes i commemoracions:
Diada de Menorca
Sant Antoni abat, patró de Mallorca i de moltíssims pobles dels Països Catalans. Celebració dels Tres Tombs.
Festa local de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
Festa del barri de Sant Antoni de Barcelona.

Onomàstica:
Santa Leonil·la, santa Rosalina de Vilanova.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 18 gen. 2009, 10:26

18 de Gener

Josep Lluís Ortega i Monasterio:
Mutriku, Guipúscoa, 1918 - Catalunya, 18 de gener de 2004
Compositor, d'origen càntabre. Orfre de pares, de petit es traslladà a viure a Palol d'Organyà. Cursà estudis militars i fou coronel de l'exèrcit, d'on fou expulsat el 1978 per la seva vinculació a la Unió Militar Democràtica. El 1942 fundà a Girona el grup d'havaneres Els Gringos, i a la dècada dels setanta creà el grup Cavall Bernat, amb qui actuà fins el 1995. Compositor de nombroses havaneres, la més popular fou El meu avi (1967). Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1999).


Joan Roma i Cararach
[Sobrenom: Nani Roma]

Vic, Osona, 18 de febrer de 1972
Pilot de ral·li, conegut amb el sobrenom de Nani Roma. S'inicià en el motociclisme de competició a 19 anys, en proclamar-se subcampió d'Espanya d'enduro júnior en la categoria de 125 cc. Des d'aleshores la seva trajectòria ascendent l'ha convertit en un dels millors pilots de motos de Catalunya dels darrers anys. Ha guanyat quatre cops la prova Baja Aragón, els ral·lis d'Egipte, de Tunis i del Marroc, i ha estat campió d'Espanya i d'Europa (1994) d'enduro, a més d'aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE (International Six Days Enduro), als Estats Units i a Portugal. L'any 2003 també disputà les 24 Hores del Circuit de Catalunya d'automobilisme. Participà per primera vegada al Ral·li Dakar l'any 1996, i ja aleshores guanyà dues etapes, però no pogué finalitzar la prova a causa d'un accident, situació que es repetí en els sis anys següents. Finalment, al gener del 2004 aconseguí situar-se com a vencedor de la prova en la categoria motos. L'any següent debutà en la categoria de cotxes al volant d'un Mitsubishi.


Fa temps:
1150 - Vimbodí (la Conca de Barberà): Ramon Berenguer IV hi fa donació d'uns terrenys per a construir-hi el monestir de Poblet.
2004 - Dakar (el Cap Verd, el Senegal): Nani Roma s'hi proclama campió del Ral·li París-Dakar en la categoria de motos i esdevé el primer català que el guanya.
1701: Puja a la trona Frederic I de Prússia.
2004 - Bilbao (Biscaia, el País Basc): la quarta assemblea general del PNB elegeix Josu Jon Imaz president del partit (enfront de Joseba Egibar) en substitució de Xabier Arzalluz.
2004 - Bagdad (l'Iraq): un atemptat suïcida hi fa 25 morts i uns 130 ferits.
2005 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): diversos líders europeus assisteixen a la presentació de l'Airbus 380, en aquest moment l'avió comercial més gran del món.
2008 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles.

Naixements:
1904 - Bristol (Anglaterra): Archibald Alexander Leach, conegut com Cary Grant, actor de cinema anglès (m. 1986).
1913 - Nova York (EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant esatunidenc (m. 1987).
1915 - Xixón (Astúries, Espanya): Santiago Carrillo, polític espanyol.
1947 - Tòquio (Japó): Takeshi Kitano, actor i director de cinema, comediant, escriptor i poeta.

Necrològiques:
2004 - Barcelona: Josep Lluís Ortega i Monasterio, músic i militar català d'origen basc, revitalitzador de l'havanera a l'època moderna (n. 1918).
2008 - Bobby Fischer, jugador escaquista esatunidenc (n. 1943).

Onomàstica:
Sant Volusià, Santa Prisca, Santa Margarida d'Hongria, Santa Vicenta María López Vicuña, beat Jaume Hilari i Barbal.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 gen. 2009, 16:47

19 de gener

Joan Brossa i Cuervo
Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998
Poeta i dramaturg.
Fill d'un gravador, el 1936 s'allistà a l'exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida. D'aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d'esquerra i catalanista. Acabada la guerra civil, treballà a Barcelona com a gravador i venedor de llibres, però dedicat bàsicament a la seva obra. Durant un temps visqué en una gran precarietat material. Conegué Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Ponç, amb els quals formà el 1948 el grup Dau al Set, en la revista del qual publicà, grup que també edità un únic número de la revista "Algol". Molts poemes, però, romangueren inèdits durant anys. El seu esperit de recerca, que concebia com a falses les fronteres entre gèneres, el portà a col·laborar amb artistes de diversos camps. A banda de la col·laboració amb Joan Miró, que conegué el 1941, destaca l'obra conjunta amb A. Tàpies, les afinitats amb el qual donaren lloc a una sovintejada i fèrtil associació. També treballà, entre molts altres, amb l'escultor M.Villèlia, el compositor J.M.Mestres Quadreny, el poeta brasiler J.Cabral de Melo i el cineasta P.Portabella, per al qual escriví els guions de No compteu amb els dits (1967), Nocturn 29 (1968) i Cua de cuc (1969). L'activitat creativa de Brossa, inconformista i d'una gran coherència, té com a expressió principal un concepte molt personal de la poesia, que hom pot qualificar d'investigació pràctica sobre el llenguatge o, més generalment, sobre els codis de la comunicació. A través d'un joc irònic que empra la descontextualització, el refús de la distinció entre paraula i objecte —procediment que es resol tant en jocs de paraules de base fonètica com en l'anomenada 'poesia visual'— i l'associació lliure, Brossa construeix un món personal, d'un materialisme radical, que trastoca la percepció de la realitat, orientació molt relacionada amb la fascinació que Brossa sentí durant tota la seva vida per la màgia i pel transformista Frègoli. La qualitat rupturista d'aquesta poètica no li impedí utilitzar formes tradicionals i, al costat dels 'poemes objecte' i de procediments propers als cal·ligrames dels dadaistes, Brossa revelà un domini absolut de l'oda, el sonet i la sextina, formes a les quals recorregué molt sovint. La producció poètica de Brossa és molt abundant i la seva dispersió n'ha dificultat l'inventari. Les recopilacions més extenses són Poesia rasa (1943-59) (1970), Poemes de seny i cabell (1957-63) (1977) i Ball de sang (1941-54) (1982). Altres reculls —alguns inclosos en els anteriors— són Em va fer Joan Brossa (1950), Catalunya i Selva (1954-55), Des d'un got d'aigua fins al petroli (1971), Càntir de càntics (1972), Cappare (1973), La barba del cranc (1974), Maneres (1976), Sextines 76 (1977), Rua de Llibres (1980), Els entra-i-surts del poeta (1983), Ollaó (1989), Passat festes (1995, premi Crítica Serra d'Or), La clau a la boca (1997), Tot Brossa, poesia visual, poemes... (1998), La memòria encesa: mosaic antològic (1998), Alfabet desbaratat (proses 1948-1979) (1998) i Sumari astral (1999). , etc. Quant al teatre, Joan Brossa el considerà una extensió de la seva poesia —de fet, l'afirmació inversa probablement seria igualment vàlida— i, per aquest motiu, el qualificà genèricament de Poesia escènica. Es tracta, generalment, de peces breus, de vegades properes al teatre de cabaret, que juguen amb la successió de tòpics o banalitats fora de context o utilitzades equívocament. La forma dialogada accentua el grotesc de les situacions, i ha fet que hom relacionés aquestes peces amb l'anomenat 'teatre de l'absurd'. A El cop desert (1940) seguiren prop d'un centenar de peces, entre les quals destaquen Ahmosis I, Amenofis IV i Tutenkhamon (1947), La pregunta perduda (1952), Or i Sal (1959), Cavall al fons (1962), Calç i rajoles (1963), Suite bufa (1966), Striptease i teatre irregular (1969), etc. Tot i que des dels anys seixanta la seva obra era coneguda internacionalment, el reconeixement institucional no li arribà fins a la fi dels setanta. En reconeixement de la inestimable aportació a les arts escèniques, el 1997 s'obrí una nova sala teatral que porta el seu nom, Espai escènic Joan Brossa, reconversió de l'antic teatre Tantarantana. Els nombrosos poemes-objecte instal·lats en espais públics i els premis concedits (Ciutat de Barcelona 1978 i 1987, Crítica Serra d'Or 1979, 1980 i 1996, Lletra d'Or 1980, de la Crítica 1986, Medalla Picasso de la UNESCO 1988, Nacional de les Arts Plàstiques 1992, Nacional de la Crítica 1995, Nacional de Teatre 1998, Nacional de Cultura 1998, Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid 1998) testimonien la projecció de l'obra de Brossa en l'etapa final de la seva trajectòria.


Fa temps:
1811 - Vila-seca (el Tarragonès): els francesos hi són derrotats (Guerra del Francès).
2009 - Primera edició dels Premis Gaudí del cinema català.
2006 - Salamanca (Espanya): surt la primera remesa dels papers de Salamanca amb destí Catalunya i parada a Madrid.

Naixements:
1883 - Xàtiva (La Costera): Beat Gonçal Vinyes Massip, sacerdot, poeta i escriptor valencià.
1919 - Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic català.

Necrològiques:
1977 - Barcelona: Josep Trueta, metge traumatòleg català.

Onomàstica:
Sant Canut, rei de Dinamarca, sants Màrius i Marta, i els seus fills Audifaç i Àbac, màrtirs (s. III); sant Gumersind, prevere màrtir; sant Servideu, monjo màrtir; santa Pia, màrtir; santa Germana, màrtir.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 20 gen. 2009, 19:58

20 de Gener... The Obama's day!!!

Audrey Hepburn
Brussel·les, 4 de maig de 1929 - Ginebra, 20 de gener de 1993
Actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga. Obtingué l'Oscar d'interpretació del 1953 per Roman Holiday. Actuà, entre d'altres, als films Sabrina (1954), War and Peace (1956), The Nun's Story (1958), My Fair Lady (1964), Two for the Road (1966), Robin and Marian (1976), i They All Laughed (1980). Després de nou anys de silenci, reaparegué en un breu paper a Always (S.Spielberg, 1989).


Fa temps:
1279 - Perpinyà (el Rosselló): Pere II aconsegueix que son germà Jaume II de Mallorca li hi signi una declaració de vassallatge.
1286 - El rei Alfons el Franc conquereix l'illa de Menorca.
1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.
1640 - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
1924 - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
1942 - Alemanya: Se celebra la Conferència de Wannsee, on es decideix l'extermini dels jueus que es trobin sota l'esfera d'influència alemanya a Europa

Naixements:
1979 - Calabasas (Califòrnia, (EUA): Rob Bourdon, bateria de Linkin Park.

Necrològiques:
1993 - Tolochenaz-sur-Morges (cantó de Vaud, Suïssa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.

Festes i commemoracions:
Sant Sebastià, sant patró de Palma (Mallorca), festa major de Riudoms (Baix Camp), festa de Sant Sebastià d'Olvan (Berguedà).
Sant Fabià, papa.
Festa local de Riu (Baixa Cerdanya) i de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental).

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 21 gen. 2009, 01:13

21 de Gener

Ernest Lluch i Martín
Vilassar de Mar, Maresme, 21 de gener de 1937 - Barcelona, 21 de novembre de 2000
Economista i polític. Llicenciat (1961) i doctor (1970) en ciències econòmiques, a Barcelona. Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona. Promotor i impulsor de "Recerques", recull d'estudis històrics i econòmics. Col·laborà en un bon nombre de publicacions del Servei d'Estudis de Banca Catalana, sol o en col·laboració —Els preus del sòl (1972 i 1981), La regió fruitera de Lleida, L'economia del Baix Ebre, L'economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava—. La seva estada a València motivà treballs com La via valenciana (1976) i Models d'industrialització i ideologies al País Valencià (1974). En el camp de la història del pensament econòmic féu estudis sobre els economistes clàssics: El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840) (1973) i Agronomía y fisiocracia en España (1750-1820) (1985). El 1987 publicà Una teoria de l'Empordà. De caràcter més històric és La Catalunya vençuda del s XVIII: foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Del 1977 al 1989 es dedicà sobretot a la política en els rengles socialistes. Membre del PSC-Congrés, en aquest període fou diputat al Congrés, portaveu parlamentari del Partit dels Socialistes de Catalunya (1980-82) i ministre de sanitat i consum (1982-86) en el primer govern socialista, presidit per Felipe González. Posteriorment retornà a la docència en ésser nomenat rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo el 1989. Publicà L'alternativa catalana (1700-1714-1740) (2000), on s'analitza el pensament polític dels austriacistes Ramon de Vilana-Perles i Juan Amor de Soria. Fou assassinat per ETA el 21 de novembre de 2000. Rebé a títol pòstum el premi Godó de periodisme.


Fa temps:
1464 - Barcelona: hi arriba, amb fama d'esforçat cavaller, Pere el Conestable de Portugal, refermant l'esperança d'un possible ajut contra Joan II de Portugal i la Borgonya.
1932 - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
2006 - El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
1506 - Ciutat del Vaticà: El papa Juli II crea la Guàrdia Suïssa per protegir-lo.

Naixements:
1901 - Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol.
1937 - Vilassar de Mar: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
1941 - Madrid: Plácido Domingo, cantant d'òpera espanyol.

Necrològiques:
1911 - Sant Martí d'Albera (l'Albera): Manel Costa (Emmanuel Coste), pastor i poeta en català (n. 1822).
1901 - Barnesville, (EUA): Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).

Festes i commemoracions:
Festa local de Sant Fruitós de Bages.
Onomàstica: Sant Fructuós, bisbe i sant patró de Tarragona; els seus diaques Auguri i Eulogi, màrtirs (259); santa Agnès, verge i màrtir romana (s.III-IV); beata Josepa-Maria de Santa Agnès, verge agustina de Benigànim.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 gen. 2009, 00:33

22 de Gener

Mariano Álvarez de Castro
Burgo de Osma, 1749 - Figueres, 22 de gener de 1810
Militar castellà. Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal. El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya. Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona; el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions. En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d'Honoré Reille, dirigí l'actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge (maig-desembre del 1809) , en una resistència que alguns han qualificat d'excessivament perllongada i inútilment destructiva. Álvarez de Castro, que per malaltia havia hagut de deixar el comandament en els últims moments, fou internat a França i dut després a la presó de Figueres, on morí.


Fa temps:
1670 - Prats de Molló (el Vallespir): els veïns s'aixequen contra la dominació francesa (Revolta del Vallespir).
1962 - Vint-i-quatre membres del Directori Revolucionari Ibèric d'Alliberament segresten el vaixell Santa Maria davant les costes brasilenyes.

Necrològiques:
2000 - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, violinista i compositor català (n. 4 de març del 1922).
1810 - Figueres (Alt Empordà): Mariano Álvarez de Castro, militar.

Festes i commemoracions:
Festa local de Llançà, a la comarca de l'Alt Empordà
Festa local de Cabrera de Mar, a la comarca del Maresme.
Festa local de Navàs, a la comarca del Bages.
Festa local de Vallromanes, a la comarca del Vallès Oriental.
Festa local de Gualba, a la comarca del Vallès Oriental.
Festa local de Guils de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya.
Festa local de Músser i de Viliella, entitats de població de Lles de Cerdanya.
Festa local de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages.
Festa local de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat.

Onomàstica:
Sant Vicent màrtir, diaca de Saragossa i màrtir a València (s III-IV); sant Anastasi, monjo persa i màrtir; sant Gaudenci, bisbe; beata Laura Vicuña, verge salesiana.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 23 gen. 2009, 00:47

23 de gener

Salvador Dalí i Domènech
Figueres, Alt Empordà, 11 de maig de 1904 - Figueres, Alt Empordà, 23 de gener de 1989
Pintor, decorador i escriptor. Fill d'un notari, estudià a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l'Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d'on fou expulsat el 1926. Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s'integrà en el grup que seria conegut més tard com a Generació del 27. Tingué una estreta relació amb Luis Buñuel, García Lorca i Pepín Bello. Els anys 1925, 1926 i 1928 exposà individualment a les Galeries Dalmau de Barcelona, i el 1935 a la Llibreria Catalònia, anys en què la seva pintura, el Manifest Groc (1928), els seus articles a "L'Amic de les Arts" i les conferències (1930) a l'Ateneu Barcelonès —on insultà la memòria d'Àngel Guimerà— i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular provocaren reaccions violentes de signe divers. Instal·lat a París des de la darreria dels anys vint, esdevingué la figura més brillant del surrealisme pictòric; allà conegué la muller de Paul Eluard, Elena Diakonova, anomenada Gala, que des d'aleshores fou la seva dona i consellera. En 1940-48 s'establí a Nova York, i consolidà la seva projecció internacional, a la qual contribuí tant o més que la seva pintura el seu histrionisme i l'aptitud per a l'espectacle i la propaganda. Féu nombroses exposicions individuals, la més celebrada de les quals fou la del Museu d'Art Modern de Nova York (1941), i escriví i publicà també obres, com The Secret Life of Salvador Dalí (1942), la novel·la Hidden Faces (1944), els dos exemplars de Dalí News (1945-47) i Fifty Secrets of Magic Craftsmanship (1948), entre altres. Féu amistat amb el matrimoni Morse, fundadors i promotors de la Salvador Dalí Foundation, amb seu a Saint Petersburg (Florida) i que conté un dels fons més rics de la seva obra. Situat amb aquestes activitats públiques al marge de l'ortodòxia surrealista, i decantat pel franquisme ja el 1939, fou expulsat del grup, acusat de feixista per André Breton, el qual, amb el seu nom, formà i popularitzà l'anagrama Avida Dollars. Alternà l'estada nord-americana amb sojorns a Portlligat, paisatge esdevingut leitmotiv en la seva obra. En tornar a Espanya el 1948, seguí, segons ell, la tradició espiritual de Zurbarán, Murillo, Valdés Leal i els grans místics de la literatura castellana. La conferència ¿Por qué fui sacrílego, por qué soy místico? a l'Ateneu Barcelonès (1950), tingué un ressò similar, bé que de significació oposada, a la que havia pronunciat el 1930; tanmateix, la seva actitud i els matisats elogis a Picasso contribuïren a una certa liberalització del concepte oficial de l'art. La seva pintura, d'una originalitat i qualitat innegables, partí del noucentisme i, després d'una etapa cubistitzant, adoptà el que ell anomenà activitat paranoicocrítica que donà la seva obra més característica: escenes oníriques realitzades amb una extraordinària minuciositat tècnica, influïdes per la pintura metafísica i per l'obra de Feliu Elias: Cistell amb pa (1925), La sang és més dolça que la mel (1927), Retrat de Paul Eluard (1929), El gran masturbador (1929), El joc lúgubre (1929), Persistència de la memòria (Rellotges tous) (1931, al Museum of Modern Art de Nova York), Retrat de Gala (1931), El naixement dels desigs líquids (1932), El desnonament del moble-aliment (1934), Presagi de la Guerra Civil (1936), Autoretrat amb bacó fregit (1941), diverses variacions sobre el tema de L'àngelus de Millet, etc. El seu gust per les perspectives desolades sembla ésser influència de Modest Urgell. L'estada a Itàlia durant la guerra civil de 1936-39 inaugurà una etapa on predominen els temes religiosos, històrics i al·legòrics: Temptació de sant Antoni (1947), Leda atòmica (1949), La Mare de Déu de Portlligat (1950), El Crist de sant Joan de la Creu (1950), Descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom (1959), Batalla de Tetuan (1962) —inspirat en Fortuny—, etc; és en aquest període que aconseguí els seus jocs visuals més espectaculars: Bust de Voltaire (1941), Retrat del meu germà mort (1936). En etapes successives emprà l'holografia i realitzà pintures estereoscòpiques com La cadira (1975). Ultra les nombrosíssimes exposicions internacionals i antològiques portà a terme una gran campanya de revaloració de l'art pompier (Meissonier, Fortuny, Gustave Moreau) i contribuí a la difusió del modernisme català arreu del món. Col·laborà en alguns films: Un chien andalou (París), L'âge d'or (1931), ambdós dirigits per Luis Buñuel, amb qui féu els guions —tot i que no aprovà el to anticlerical que donà al segón—. El 1932 publicà, també a París, el guió Babaoua, que mai no seria rodat, precedit d'una Abrégé d'une histoire critique du cinema. Col·laborà a Spellbound (1945) d'Alfred Hitchcock, on realitzà l'escena del somni. Protagonizà Le divin (1968), d'André Smagghe, rodà amb Robert Descharnes la cinta L'aventure prodigieuse de la dentellière et du rhinocéros (inacabada) i Impressions de la Haute Mongolie (1975), de les quals és autor. Realitzà l'escenografia i escriví els llibrets dels ballets Bacanale (1939), Labyrinth (1941), Mad Tristan (1944), etc. Pel que fa al teatre, s'inicià a Barcelona amb l'escenografia de Les forces de l'amor i de la màgia (1927), farsa del segle XVII muntada per Adrià Gual, i posteriorment col·laborà amb Visconti (Rosalinda o As you like it, 1949) i amb Luis Escobar (Don Juan Tenorio 1949). Conreà el cartellisme i la il·lustració de llibres, entre els quals edicions de la Divina Comèdia (1953) i El Quixot (1957), i dissenyà joies, escultures i objectes diversos. A banda dels llibres publicats als EUA, cal esmentar la novel·la La femme visible (1930), Journal d'un génie (1954) i Le mythe tragique de l'Angelus de Millet (1963). Fou membre de l'acadèmia de Belles Arts de França, el 1982 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat. Dissenyà un museu monogràfic propi a Figueres, inaugurat el 1974 (Teatre Museu Dalí). Després de la mort de Gala (1982), Dalí visqué retirat i envoltat per un grup reduït de col·laboradors. El 1984 es constituí la Fundació Gala-Salvador Dalí que té cura del seu llegat.


Fa temps:
1641 - Catalunya: al cap d'una setmana d'haver proclamat la República Catalana, el president de la Generalitat Pau Claris es veu obligat -per poder mantenir el suport francès- a proclamar Lluís XIII de França com a rei del país (guerra dels Segadors).
1579 - els Països Baixos: les províncies del nord del país creen la Unió d'Utrecht.
1719 - Liechtenstein: l'emperador Carles VI instaura aquest país com a principat de l'Imperi fusionant les senyories de Vaduz i Schellenberg.
1958 - Veneçuela: un moviment cívicomilitar acaba amb la dictadura de Marcos Pérez Jiménez.
2006 - el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el partit el conservador, encapçalat per Stephen Harper.

Naixements:
1832 - París (França): Édouard Manet, pintor impressionista francès.

Necrològiques:
1989 - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor català.
1889 - Santiago (Xile): Ignacio Domeyko, geòleg i mineralogista xilè d'origen polonès.
1893 - Madrid (Espanya): José Zorrilla, poeta i dramaturg espanyol.

Onomàstica:
Sant Ildefons, bisbe de Toledo; sant Francesc Gil de Frederic, prevere dominicà i màrtir; Esposalles de la Mare de Déu; sant Agatàngel, màrtir; sant Climent, bisbe i màrtir; santa Emerenciana, verge i màrtir.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 26 gen. 2009, 16:33

26 de Gener

Sergi Pàmies
París, 26 de gener de 1960
Escriptor. Fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo, s'inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986) i Infecció (1987). Posteriorment ha publicat les novel·les, La primera pedra (1990, premi Ícaro 1991), L'instint (1993, premi Prudenci Bertrana 1993) i Sentimental (1995) i les narracions La gran novel·la sobre Barcelona (1997), L'últim llibre de Sergi Pàmies (2000), Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006, premi Ciutat de Barcelona i Lletra d'Or 2007). Algunes de les seves obres han estat traduïdes. També col·labora a la premsa i participa en espais radiofònics, sovint en col·laboració amb l'escriptor Quim Monzó.


Douglas MacArthur
Little Rock, 26 de gener de 1880 - Washington, 5 d'abril de 1964
Militar nord-americà. Comandant en cap de les forces de les Filipines (juliol del 1941), resistí l'atac japonès fins al març del 1942. Comandà l'ofensiva al Pacífic (1943), i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic (1945), aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament. Dirigí les tropes de l'ONU a Corea (1950), però fou destituït per Truman (1951).


Fa temps:
1641 - Barcelona: les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuïc l'exèrcit castellà de Felip IV (batalla de Montjuïc, Guerra dels Segadors).
1812 Catalunya deixa d'estar annexionada a Espanya després que França en decreta l'annexió i subdivisió en quatre departaments: Boques de l'Ebre, Montserrat, Segre i Ter.
1939 - Barcelona: l'exèrcit franquista ocupa la ciutat.
1995 - Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.
1347 - Praga (Txèquia): Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
1841 - Hong Kong (la Xina): el Regne Unit ocupa aquest enclavament.
1947 - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
1950 - l'Índia: el país aconsegueix la independència del Regne Unit.

Naixements:
1960 - Sergi Pàmies, escriptor català
1880 - Little Rock (Arkansas, EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
1887 - Aulnay-sur-Iton (França): François Faber ciclista amb nacionalitat luxemburguesa primer guanyador no francès del Tour de França.

Necrològiques:
1979 - Barcelona (Barcelonès): Martí Marcó i Bardella, activista polític català, militant de Terra Lliure.
1823 - Berkeley (Anglaterra): Edward Jenner, metge anglès, descobridor de la vacuna contra la verola.
2008 - Amman (Jordània): George Habash, polític palestí, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.

Festes i commemoracions:
Diada del Soldat Català

Onomàstica:
Sant Timoteu, bisbe d'Efes; sant Titus, bisbe de Creta; santa Paula, deixebla de sant Jeroni; sants Robert, Alberic, abats de Citeaux.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 27 gen. 2009, 23:56

27 de Gener

Johann Wolfgang Amadeus Mozart
Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791
Compositor austríac. Setè fill (segon dels vivents) de J.G.Leopold Mozart i d'Anna M.Pertl. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d'educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria—, precoç clavecinista i pianista) com a font d'ingressos. Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d'Àustria (1762). El 1763, amb permís de llur protector, l'arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge (sud d'Alemanya, Brussel·les, París, Londres, l'Haia, Lió, Suïssa), que suposà per al petit Mozart —aleshores valorat sobretot com a improvisador i instrumentista prodigiós— valuoses experiències: conegué la cèlebre orquestra i l'estil de Mannheim, la música francesa (i la de J.Schobert) a París, i l'estil galant de Johann Christian Bach, el qual conegué personalment a Londres. Després d'uns quants anys a Salzburg (en daten l'òpera infantil Bastiano e Bastiana i la bufa La finta semplice, 1768), pare i fill anaren a Itàlia (1769-71). A Milà conegué G.B.Sammartini, i a Bolonya el savi G.B.Martini; a Roma fou admirat per tothom en reproduir el Miserere d'Allegri després d'una sola audició a la Capella Sixtina; en tornar de Nàpols —on conegué Paisiello, lady Hamilton i els reis—, el papa Climent XIV el féu cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or, i poc temps després fou admès a l'Accademia Filarmonica de Bolonya. Tanmateix, no reeixí a obtenir cap plaça en una cort italiana, i després de sorprendre Milà amb Mitridate, re del Ponto (1770) tornà a Salzburg. Hi acabà l'oratori Betulia liberata (1771) i la serenata teatral Ascanio in Alba. En morir l'arquebisbe Schrattenbach, pujà al soli Hyeronimus Colloredo, adust i poc disposat a permetre els viatges dels seus servidors; tot i això, li consentí un nou viatge a Itàlia per a estrenar-hi l'òpera Lucio Silla (1772). D'aquests anys daten els primers quartets per a corda, les simfonies K.183, 199 i 200 (1773), el concert per a fagot K.191 (1774), etc, però la rutina de Colloredo li féu escriure música religiosa amb limitacions formals i d'extensió. Aquests anys escriví les òperes La finta giardiniera (1775), molt italianitzada, i Il re pastore (1775), diversos concerts per a piano, com els K.238 i 246, la sèrie de concerts per a violí (cinc de segurs i dos d'atribuïts) i les primeres sonates per a piano (1774-75). El seu pare projectà un nou viatge a París, però l'arquebisbe s'hi oposà i deixà partir només el jove Mozart, acompanyat de la seva mare (1777). A Mannheim conegué la família de Fridolin Weber i s'enamorà de la filla gran, Aloysia; només les cartes imperioses del seu pare el feren continuar a París, on estrenà la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens, però la indiferència dels francesos i del seu antic protector, M.Grimm, i la mort de la seva mare (1778) el feren decidir a tornar a Salzburg. Els anys següents compongué les simfonies K.318 i 319 i l'òpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781); influïda per Gluck, és la primera de les seves grans òperes. L'èxit assolit li valgué concerts i invitacions que l'arquebisbe volgué impedir-li d'acceptar, fet que motivà la ruptura definitiva, amb la qual Mozart esdevingué el primer gran compositor que intentà de treballar independentment dels lligams de servitud. El 1782 rebé l'encàrrec de l'emperador Josep II de fer una òpera alemanya: en resultà el singspiel Die Entführung aus dem Serail ('El rapte del serrall'); pocs dies després es casà amb Constanza Weber —tercera filla de F.Weber—, matrimoni que li suposà una càrrega. Per sobreviure donà lliçons i compongué moderníssims concerts per a piano i orquestra, que executava personalment en audicions que sovint no li donaven gairebé res. D'aquesta època data la seva amistat amb J.F.Haydn (de Salzburg coneixia ja el seu germà M.Haydn) i li dedicà sis quartets (1782-85); estrenà també ara la simfonia Haffner (K.385, 1785) i altres obres, d'expressivitat molt superior a la de la música del seu temps. L'arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li proporcionà un llibretista d'excepció per a una nova òpera demanada per Josep II; en resultà Le nozze di Figaro (1786), basada en l'obra, aleshores prohibida, de Beaumarchais; l'òpera passà sense gaire èxit a Viena, però entusiasmà a Praga; això mogué Mozart a dedicar-li una simfonia (la K.504, Praga) i una nova òpera l'any següent. Mozart trià el tema i Da Ponte escriví el llibret de Don Giovanni (1787), que assolí un èxit grandiós. Mort aquell any el vell Gluck, Josep II concedí el càrrec de kapellmeister a Mozart, però reduí gasivament el salari al 40% del de Gluck, fet que impedí que Mozart sortís del cercle viciós dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com en el quintet de corda K.516, en les tres darreres simfonies (K.543, 550 i 551, Júpiter, del 1788), els darrers concerts per a piano, etc, contribucions ingents a aquests gèneres. La darrera òpera en col·laboració amb Da Ponte fou Così fan tutte (1790); reeixí a unir-hi una instrumentació subtilíssima a un llenguatge vocal d'un refinament inusitat. Una òpera de circumstàncies, La clemenza di Tito (1791), per a la coronació de Leopold II a Praga, no fou ben acollida, malgrat que té fragments excepcionals. Els darrers anys Mozart s'adherí a la francmaçoneria, per a les cerimònies de la qual escriví obres en què la instrumentació té una funció simbòlica. Això també succeeix en la seva darrera òpera, Die Zauberflöte (La flauta màgica, 1791). D'altra banda, en la seva producció dels darrers anys hom troba la influència de J.S.Bach, la música del qual, aleshores ignorada, conegué a Leipzig durant un viatge a Berlín, el 1789. Els darrers mesos Mozart visqué amb l'obsessió de la mort, en part pel misteriós encàrrec d'un Rèquiem que li féu en secret un afeccionat que volia fer-lo passar per obra pròpia, i que ell considerà un avís de defunció. Morí sense haver-lo acabat (fou enllestit pel seu deixeble F.Süssmayer). Mozart ha estat considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental; la seva extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instruments, com el de clarinet K.622 i el d'arpa amb flauta). La seva influència fou profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. La seva valoració, però, trigà a produir-se, i encara no ha assolit una difusió completa: hi han contribuït, però, poderosament els discs i diversos directors d'orquestra i historiadors, com Edward Dent, Alfred Einstein i B.Paumgartner. Als Països Catalans la primera òpera de Mozart coneguda fou Così fan tutte (Barcelona, 1798). Ignorat en gran part durant gairebé tot el s XIX, anà imposant-se a través dels concerts a Barcelona i a València. L'Associació Wagneriana li dedicà una atenció notable i publicà traduccions dels llibrets de les òperes principals, que l'empresari J.Mestres i Calvet introduí al repertori del Gran Teatre del Liceu. A Barcelona hi ha actualment una Associació d'Amics de Mozart.

Giuseppe Verdi
Roncole, prop de Bussetto, Parma, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de 1901
Compositor italià. De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb V.Lavigna. Cap de la banda municipal de Bussetto (1836-39), pogué estrenar l'òpera Oberto, conte di San Bonifacio (1839) amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l'òpera còmica Un giorno di regno (1840; fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d'una malaltia, la muller i dos fills). Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco (1842), en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a al·lusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada (el públic italià veié en el cèlebre passatge coral Va pensiero un autèntic manifest nacionalista). Esdevingué així la principal figura musical del Risorgimento i, alhora, un símbol polític (Viva Verdi, emprant les lletres del cognom, esdevenia Viva Vittorio Emanuele, Re D'Italia). Obtingué nous èxits amb I Lombardi (1843), Ernani (1844), I due Foscari (1844), Giovanna d'Arco (1845, no tan reeixida), Alzira (1845) i Attila (1846), drames romàntics en els quals no s'apartà sensiblement del model romàntic establert per Rossini, Bellini i Donizetti. Autor popular, es veia obligat, però, a un intens treball compositiu per a mantenir la popularitat —es referí més tard a aquests anys com a anni di galera ('anys de presidi')—. El 1847 musicà per primera vegada un text basat en Shakespeare (Macbeth). Després d'una sèrie d'òperes poc reeixides (I masnadieri, 1847, i Luisa Miller, 1849, basades en Schiller; Il corsaro, 1848; Stiffelio, 1850), s'inicià l'evolució de Verdi cap a un estil més ric en recursos orquestrals i basat en drames que tendien al realisme (Rigoletto, 1851; Il Trovatore, 1853; La Traviata, 1853). Aquesta darrera féu sensació pel fet de tractar un tema cru i, aleshores, contemporani, motiu pel qual fou mal rebuda en estrenar-se a Venècia, bé que aviat, juntament amb les dues anteriors, esdevingué una de les més populars de Verdi. Famós ara a tot Europa, fou invitat a estrenar una òpera a París: Les vêpres siciliennes (1855). No tingué tant èxit amb Simon Boccanegra (1857), que representava en certa manera un retrocés al seu estil del decenni anterior. Però el 1858, amb Un ballo in maschera, creà una òpera que comportava un nou pas endavant cap a la integració de drama i música. La creació esdevingué ara més laboriosa, i les seves òperes s'espaiaren molt més: el 1862 estrenà a Sant Petersburg La forza del destino (basada en Don Álvaro o la fuerza del sino, del duc de Rivas), i el 1867, a París, Don Carlos, basada en el drama de Schiller, òpera en la qual donà una notable personalitat vocal a cada personatge, inclòs el mateix Felip II de Castella. El 1871, per a les festes d'inauguració de l'Òpera del Caire (i no pas per a les del canal de Suez, com ha estat dit), compongué una òpera de tema egipci, Aïda, la més popular de la seva producció. El 1873, per al funeral d'Alessandro Manzoni, escriví un cèlebre Rèquiem, única obra no escènica de Verdi que assolí una gran popularitat. Aquell any féu també una de les seves rares incursions en el camp de la música instrumental: en resultà el seu Quartet per a corda, de factura interessant, però que restà gairebé oblidat. Madur ja i preocupat pel prestigi creixent de Richard Wagner, el rerefons intel·lectual del qual reconeixia com a superior a la seva formació, relativament elemental, tendí a descurar la composició de noves obres, però amb l'ajut d'Arrigo Boito emprengué la revisió d'algunes òperes poc reeixides, com Simon Boccanegra, novament presentada al públic el 1881. Amb paciència i habilitat, Boito sabé convèncer-lo de la conveniència d'escriure una nova òpera, basada en l'excel·lent llibret que el mateix Boito li havia preparat. Desconfiant de la pròpia capacitat, Verdi escriví un Otello que renovava l'òpera italiana sense ésser una imitació de Wagner. L'èxit assolit (1887) l'animà a escriure encara una òpera basada en Shakespeare (també amb text de Boito), Falstaff (1893), refinadíssim tractament del tema sense gaires concessions a l'esperit tradicional de l'òpera italiana. Verdi clogué la seva carrera amb algunes peces breus de música religiosa. La mort de la segona muller, la soprano Giuseppina Strepponi, el 1897, l'apartà de tota activitat. S'establí al Gran Hotel de Milà, on morí al cap de poc temps. Considerat el més gran operista italià, la seva extensa vida artística dugué l'òpera italiana del romanticisme incipient al verisme dels seus successors. Des de fa més d'un segle és pràcticament impossible d'organitzar una temporada d'òpera en la qual no figurin algunes de les seves obres, i bé que cap als anys 1920 hom tendí a restringir cada cop més el cercle de les interpretades habitualment, d'ençà del 1960 s'ha produït un moviment de redescobriment de títols fins ara considerats oblidats, tasca en la qual sovint la indústria discogràfica ha estat capdavantera.

Mahalia Jackson
Nova Orleans, Louisiana, 26 d'octubre de 1911 - Chicago, 26 de gener de 1972
Cantant de gospel i espiritual negre nord-americana. L'any 1935 enregistrà el primer disc amb cançons evangèliques, però l'autèntica popularitat als EUA —i a tot el món— no arribà fins l'any 1947 amb el disc Move On Up a Little Higher, al qual seguiren d'altres. El 1952 féu la seva primera gira per Europa. És considerada com una de les millors cantants del seu gènere.


Fa temps:
1151 - Tudilén : Es firma el Tractat de Tudellén
1939 - Badalona : Les tropes franquistes entren a Badalona.
2005 - Barcelona: Esfondrament del Carmel. Col·lapsa un túnel en les obres d'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc en superfície, de 35 metres de profunditat, que s'empassa un garatge sencer i s'han de desallotjar més de 1000 persones i enderrocar un altre edifici. Cap víctima.
1887 - París (França): hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
1973 - Estats Units i el Vietnam del Nord: aquests dos països signen un acord d'alto-el-foc.

Naixements:
1756 - Salzburg (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac.
1950 - Matanzas (Cuba): Pedro Juan Gutiérrez, escriptor cubà.

Necrològiques:1966 - l'Escala (l'Alt Empordà): Caterina Albert, escriptora catalana que signava les obres amb el nom de Víctor Català.
1980 - Palma (Mallorca): Llorenç Vilallonga, escriptor català.
1901 - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giuseppe Verdi, compositor italià d'òperes.
1950 - Santiago de Xile (Xile): Augusto d'Halmar, escriptor xilè.
1972 - Chicago, (Illinois, EUA): Mahalia Jackson, cantant de gospel.
2008 - Jakarta (Indonèsia): Haji Muhammad Suharto, militar i líder polític d'Indonèsia.

Festes i commemoracions:
Dia internacional per recordar l'holocaust

Onomàstica:
Santa Àngela Mèrici, fundadora de les ursulines; Sant Enric d'Ossó i Cervelló, fundador de les teresianes; sant Vitalià, papa; sant Emeri, abat de Banyoles; sant Julià de Le Mans, bisbe.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 28 gen. 2009, 00:07

28 de Gener

José Martí
l'Havana, 28 de gener de 1853 - Boca de Dos Ríos, Cuba, 19 de maig de 1895
Polític, escriptor, periodista i orador cubà. Fill d'un valencià, fou artífex de la independència del seu país. A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l'exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics. Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions; fundà la "Revista Venezolana" i dirigí "Patria", de Nova York. Representà consularment l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana. Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano. Participà en el desembarcament de Playitas i morí pocs dies més tard. Professor a l'escola normal i a la universitat de Guatemala, propugnà reformes pedagògiques de caire positivista contra la tendència educativa tradicional. Fou un escriptor romàntic precursor del modernisme. Publicà Versos Sencillos (1891) i Ismaelillo y versos libres (1892). En el camp de l'assaig polític escriví Nuestra América i els llibres propagandístics El presidio en Cuba (1871), La república española ante la revolución cubana (1873), Las reformas (1873), etc.


Fa temps:
2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
1823 - Xile: Bernardo O'Higgins abdica el càrrec de director suprem del país.

Naixements:
1853 - l'Havana (Cuba): José Martí, poeta i heroi de la indepèndencia de cubana.

Necrològiques:
1947 - París: Reynaldo Hahn, compositor francès d'origen veneçolà

Onomàstica:
Sant Tomàs d'Aquino; sant Flavià, soldat màrtir; sant Tirs, atleta màrtir; sant Julià de Conca, bisbe; sant Leònides, màrtir; beata Gentil Giusti.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 29 gen. 2009, 16:12

29 de Gener.... aixó tanca l'any, (el primer tal dia com avui es del 30 de Gener). Ha estat un plaer!!!...

Josep Vicenç Foix i Mas
[J.V. Foix]
Sarrià, Barcelona, 28 de febrer de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987
Poeta, periodista i assagista. Signava J.V. Foix. Inicià els estudis de dret i continuà la indústria paterna. Redactor de "La Revista", on col·laborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes (1917), fou també l'animador de la revista sarrianenca "La Cònsola" (1919-20), on inserí ja algun cal·ligrama. Per conciliar l'avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, "Monitor" (1921-23), i es convertí en un dels fundadors més actius d'Acció Catalana (1922). Dirigí el butlletí d'aquest grup i la darrera etapa de la revista "Trossos", de J.M. Junoy. Fou un dels fundadors de l'Aeroclub de Catalunya (símbol de la seva actitud d'avantguarda). Fou redactor de "L'Amic de les Arts" (1926), de Sitges, i de "Quaderns de Poesia" (1935-36), on —ultra la "Revista de Poesia" (1925-27)— figuren els seus principals texts teòrics sobre l'avantguarda. Tot i que es proclamà investigador en poesia, Foix ha aconseguit una obra de síntesi entre el classicisme i un avantguardisme molt personal —més integrador que gratuït—, que passa per provatures futuristes i surrealistes (cal recordar la seva amistat amb Dalí, Miró, Éluard i García Lorca). El seu món, que lliga la lírica i les arts plàstiques, té les arrels en els clàssics catalans, provençals i italians. Els seus primers llibres en prosa poètica (Gertrudis, 1927; KRTU, 1932) són tasts d'un extens diari, que Foix datà el 1918, i no tingueren cap ressò. Els sonets de Sol, i de dol (1947), llibre que havia d'aparèixer el 1936, el consagraren com un clàssic modern i revelen una riquesa idiomàtica i tècnica excepcionals. El vers Si pogués acordar raó i follia resumeix el conflicte permanent del seu món interior, reflectit en la poesia, entre sentiment i raó, el nou i el vell, l'instant i l'eternitat Les irreals omegues (1949) és una forma foixiana de trobar clus, gresol de vivències oníriques, de creació lingüística i de tècniques formals. A On he deixat les claus? (1953) i Onze Nadals i un Cap d'Any (1960) reprenia la deu popular —en composicions i llenguatge— i recrea amb una gran originalitat els motius religiosos tradicionals. La màgia del seu verb, que cerca les correspondències més insòlites i abracadabrants, s'aboca novament en diversos títols, que continuen el primitiu dietari, reelaborat: Del "Diari 1918" (1956), L'estrella d'en Perris (1963), Darrer comunicat (1969), Allò que no diu "La Vanguardia" (1971) i Tocant a mà (1972). Les Obres poètiques (1964) incorporaren un volum, inèdit i heterogeni: Desa aquests llibres al calaix de baix. Els lloms transparents (1969) i Mots i maons, o a cascú el seu (1971) apleguen articles significatius sobre política nacional, urbanisme, l'acció cívica i ètica de l'intel·lectual, etc. Catalans de 1918 (1965) són retrats literaris. Foix dirigí la "Revista de Catalunya" (1934) i la plana literària de "La Publicitat", on signava sovint Fòcius. Era membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1961) i ha estat un dels mestres de la postguerra, que ha influït especialment sobre el grup Dau al Set. Com a teoritzant polític publicà, amb Josep Carbonell, Revolució catalanista (1934), programa d'una catalanitat més enllà dels partits. Ha aplegat el conjunt de la seva obra en tres volums d'Obres Completes (1974-1985): Obres Completes I (1974), recull de l'obra lírica en vers des del 1917 al 1973; Obres Completes II (1979), que comprèn tota la prosa poètica, des de Gertrudis (1927) fins a Tocant a mà... (1972) —excepte les Cròniques de l'ultrason (1985), guardonades amb el Premi Ciutat de Barcelona— i Obres Completes III (1985), que aplega els articles i assaigs polítics escrits entre el 1921 i el 1936. Li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1980), la Medalla d'Or de la Generalitat (1981) i el Premio Nacional de las Letras Españolas (1984), entre d'altres guardons.


Fa temps:
1848 - Xile: el país adopta oficialment el sistema mètric decimal.

Naixements:
1645 - Jemeppe-sur-Meuse (principat de Lieja): Rennequin Sualem, enginyer conegut per la màquina de Marly al Castell de Versalles
1860 - Taganrog (Ucraïna): Anton Txèkhov, dramaturg i rondallaire ucraïnès en llengua russa.
1957 - Grazyna Miller, poeta

Necrològiques:
1987 - Barcelona: Josep Vicenç Foix, poeta català.

Onomàstica:
Sant Pere Nolasc; Sant Valeri, bisbe de Saragossa; beat Manuel Domingo i Sol; sant Sulpici Sever, bisbe; sant Julià de Toledo, bisbe; beata Arcàngela Girlani.

josep1945
Barretina
Barretina
Entrades: 872
Membre des de: 06 oct. 2005, 17:54

EntradaAutor: josep1945 » 29 gen. 2009, 16:26

Plana:
Moltes Felicitats !!!


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Bing [Bot] i 36 visitants