L'euro no falta a cap lloc, simplement és un plantejament matemàtic erroni. S'està sumant lo que entra a caixa en lo que ix, per tant, els contes mai han de quadrar (aixina van algunes empreses ...).
Per tant, si a cadascún li tornen un euret, realment, els chicons paguen 3x9=27 €, que són els que entren a caixa. Si una vegada cobrats, el camarero pispa 2 €, pos realment, lo que ha entrat a caixa són 25 € (que és lo que pensa l'amo del bar que els ha cobrat).
Endivina l'Escena (secció dissident per quan s'aturi un fil)
Fa estona que penso en una segona sol·lució "no trivial" ... 
Trivial: h = d * sqr(2) /2
Trivial: h = d * sqr(2) /2
DeepButi l’ha editat per darrera vegada el dia: 18 març 2009, 21:35, en total s’ha editat 1 vegada.
Tres arbres en els vèrtex d'un triangle equilàter de costat d.
El quart en un turonet d'alçada h al mig del triangle. L'alçada exacte ve donada per la fòrmula h=d*sqr(2)/2
Els quatre arbres formen una piràmide triangular regular i estan equidistants entre ells.
__________
L'altre sol·lució que buscava era sobre la superfície de la terra (per tant geometria esfèrica i càlculs de distància sobre arcles de cercle màxim), posant un arbre al Pol Nord, els altres tres en els meridians de Greenwich, 120ºE i 120ºW tots tres a la mateixa latitud ... pensava que en alguna latitud la distància entre els arbres seria idèntica.
Però lamentablement no és així ... per la fòrmula de la cotangent
cos AB * cos beta = sin AB * cot CB - sin beta * cot alpha
AB i CB han de ser iguals perquè és justament el què busquem.
En un triangle equilàter esfèric els angles també són iguals entre sí i per tant alpha i beta són iguals.
alpha = beta = 120º; cos 120º = sin 30º = 1/2
1/2 cos AB = cos AB - 1/2
cos AB = 1
AB = 0º
En altres paraules, els quatre arbres haurien d'estar junts al Pol Nord. O sigui que no hi ha sol·lució esfèrica.
Apa.
El quart en un turonet d'alçada h al mig del triangle. L'alçada exacte ve donada per la fòrmula h=d*sqr(2)/2
Els quatre arbres formen una piràmide triangular regular i estan equidistants entre ells.
__________
L'altre sol·lució que buscava era sobre la superfície de la terra (per tant geometria esfèrica i càlculs de distància sobre arcles de cercle màxim), posant un arbre al Pol Nord, els altres tres en els meridians de Greenwich, 120ºE i 120ºW tots tres a la mateixa latitud ... pensava que en alguna latitud la distància entre els arbres seria idèntica.
Però lamentablement no és així ... per la fòrmula de la cotangent
cos AB * cos beta = sin AB * cot CB - sin beta * cot alpha
AB i CB han de ser iguals perquè és justament el què busquem.
En un triangle equilàter esfèric els angles també són iguals entre sí i per tant alpha i beta són iguals.
alpha = beta = 120º; cos 120º = sin 30º = 1/2
1/2 cos AB = cos AB - 1/2
cos AB = 1
AB = 0º
En altres paraules, els quatre arbres haurien d'estar junts al Pol Nord. O sigui que no hi ha sol·lució esfèrica.
Apa.
Diuen que Scherezade, a més d’explicar contes al califa (i així salvar el seu cap), també li va explicar enigmes, i a punt va estar que li tallessin el cap per algun d’ells.
En posarem un:
Cert caid tenia 8 cavalls, Quatre eren blancs, tres eren negres i un era marró. Quants d’aquets cavalls podien dir que eren del mateix color que un altre dels cavalls del caid?
En posarem un:
Cert caid tenia 8 cavalls, Quatre eren blancs, tres eren negres i un era marró. Quants d’aquets cavalls podien dir que eren del mateix color que un altre dels cavalls del caid?
El poso aquí per no bloquejar el post principal.
Aquest no és difícil, és megahiper
.
Tenim un llenguatge desconegut amb un sistema de numeració sui generis, però coherent.
Els noms dels nombres no es modifiquen quan es combinen amb d'altres.
Tots els nombres base són enters positius.
Cap nombre és d'una sola lletra.
Sabem que:
1. si la partícula 'i' és entre dos nombres, ens estem referint a la seva suma ('2'i'4' és 6)
2. si dos nombres s'escriuen seguits, ens estem referint al seu producte ('2''4' és 8 )
Hi ha d'altres partícules, a part de 'i', d'una sola lletra, que indiquen algun tipus d'ordre/operació.
La idea del sistema de numeració és la formació de nombres en intervals numèrics.
Coneixem també els següents nombres:
14 = rafokowarbonhul
29 = oramyturaghul
37 = babumwarbonhul
39 = nalagiwarbonhul
48 = babusturaghul
52 = rafokazondesturaghul
59 = babutrafokhul
64 = turagaturaghul
71 = ukurituraghul
89 = warbonybabuhul
106 = oramirafokhul
112 = turagobabuhul
128 = oramtukurhul
149 = nalagsukurhul
199 = warboninalaghul
208 = warbonazondemnalaghul
233 = turagmoramhul
242 = zondemoramhul
Preguntes:
Com s'escriuen 178, 189, 351 i 372?
Quin nombre és warbonazondeswarbonhulhul?
I oramyzondehul?
Sembla ser que es tracta d'un sistema realment emprat per algunes tribus de Sudamèrica (però no tinc accés a l'original i no tinc més dades), no pas un sistema inventat.
Sugereixo treball cooperatiu
Aquest no és difícil, és megahiper
.
Tenim un llenguatge desconegut amb un sistema de numeració sui generis, però coherent.
Els noms dels nombres no es modifiquen quan es combinen amb d'altres.
Tots els nombres base són enters positius.
Cap nombre és d'una sola lletra.
Sabem que:
1. si la partícula 'i' és entre dos nombres, ens estem referint a la seva suma ('2'i'4' és 6)
2. si dos nombres s'escriuen seguits, ens estem referint al seu producte ('2''4' és 8 )
Hi ha d'altres partícules, a part de 'i', d'una sola lletra, que indiquen algun tipus d'ordre/operació.
La idea del sistema de numeració és la formació de nombres en intervals numèrics.
Coneixem també els següents nombres:
14 = rafokowarbonhul
29 = oramyturaghul
37 = babumwarbonhul
39 = nalagiwarbonhul
48 = babusturaghul
52 = rafokazondesturaghul
59 = babutrafokhul
64 = turagaturaghul
71 = ukurituraghul
89 = warbonybabuhul
106 = oramirafokhul
112 = turagobabuhul
128 = oramtukurhul
149 = nalagsukurhul
199 = warboninalaghul
208 = warbonazondemnalaghul
233 = turagmoramhul
242 = zondemoramhul
Preguntes:
Com s'escriuen 178, 189, 351 i 372?
Quin nombre és warbonazondeswarbonhulhul?
I oramyzondehul?
Sembla ser que es tracta d'un sistema realment emprat per algunes tribus de Sudamèrica (però no tinc accés a l'original i no tinc més dades), no pas un sistema inventat.
Sugereixo treball cooperatiu
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 57 visitants