Sant Jordi 2009
Publicat: 22 abr. 2009, 21:19
Salut a tothom!
M’agrada la diada de Sant Jordi però em cansa la mediatització i la comercialització galopant de la festa. Fa un parell d’anys un grup selecte d’escriptors van voler plantar-se davant la invasió massiva de personatges televisius que amb prou feines sabien escriure el seu nom amb correcció, però que, com si res, presentaven el seu llibre entre una corrua immensa de fidels televidents transformats en incondicionals lectors. Finalment, aquell grup d’escriptors han tornat a l’ordre i sigui per pressions de les seves editorials, sigui per generositat envers els seus lectors, han tornat a signar llibres als estands habilitats a tal efecte. Hi hagi pau... i després glòria!
En un altre ordre de coses, es conserven d’un autor antic i desconegut, Marc Valeri Marcial, ciutadà romà d’origen hispà del segle I dC, catorze llibrets d’epigrames que al meu parer són una delícia. Curts, punyents, sarcàstics i de vegades macabres, un veritable plaer pels sentits. Permeteu-me’n un parell per tal de celebrar sant Jordi.
Un primer, tot jutjant els seus propis epigrames, diu:
“Ni ha de bons, n’hi ha de mediocres, són dolents la majoria que llegeixes aquí: no altrament, Avit, es fa un llibre” (Marcial, 1, 16)
Tot un cant a la modèstia. Més d’un hauria de prendre nota!
I un darrer, tot cridant l’atenció sobre la propaganda i fama de certs autors. Un tema de candent actualitat. Diu així:
“Només admires, Vacerra, els poetes antics, i només lloes els que han mort. Ja em perdonaràs, Vacerra, però no val la pena morir per donar-te gust". (Marcial, 8, 69)
Si canviem poetes antics, per escriptors mediàtics i els que han mort per presentadors televisius, el poema té una actualitat admirable!
Bona diada de Sant Jordi a tothom!
rimbo
Nota: Dels epigrames de Marcial hi ha dues traduccions exemplars al català. Una primera en 2 o 3 volums a la Fundació Bernat Metge on es recull la totalitat dels seus epigrames, i una segona, que és una antologia, a la col·lecció L'esparver clàssic d'Edicions de la Magrana.
M’agrada la diada de Sant Jordi però em cansa la mediatització i la comercialització galopant de la festa. Fa un parell d’anys un grup selecte d’escriptors van voler plantar-se davant la invasió massiva de personatges televisius que amb prou feines sabien escriure el seu nom amb correcció, però que, com si res, presentaven el seu llibre entre una corrua immensa de fidels televidents transformats en incondicionals lectors. Finalment, aquell grup d’escriptors han tornat a l’ordre i sigui per pressions de les seves editorials, sigui per generositat envers els seus lectors, han tornat a signar llibres als estands habilitats a tal efecte. Hi hagi pau... i després glòria!
En un altre ordre de coses, es conserven d’un autor antic i desconegut, Marc Valeri Marcial, ciutadà romà d’origen hispà del segle I dC, catorze llibrets d’epigrames que al meu parer són una delícia. Curts, punyents, sarcàstics i de vegades macabres, un veritable plaer pels sentits. Permeteu-me’n un parell per tal de celebrar sant Jordi.
Un primer, tot jutjant els seus propis epigrames, diu:
“Ni ha de bons, n’hi ha de mediocres, són dolents la majoria que llegeixes aquí: no altrament, Avit, es fa un llibre” (Marcial, 1, 16)
Tot un cant a la modèstia. Més d’un hauria de prendre nota!
I un darrer, tot cridant l’atenció sobre la propaganda i fama de certs autors. Un tema de candent actualitat. Diu així:
“Només admires, Vacerra, els poetes antics, i només lloes els que han mort. Ja em perdonaràs, Vacerra, però no val la pena morir per donar-te gust". (Marcial, 8, 69)
Si canviem poetes antics, per escriptors mediàtics i els que han mort per presentadors televisius, el poema té una actualitat admirable!
Bona diada de Sant Jordi a tothom!
rimbo
Nota: Dels epigrames de Marcial hi ha dues traduccions exemplars al català. Una primera en 2 o 3 volums a la Fundació Bernat Metge on es recull la totalitat dels seus epigrames, i una segona, que és una antologia, a la col·lecció L'esparver clàssic d'Edicions de la Magrana.
