Petita história de les Havaneres

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

Petita história de les Havaneres

EntradaAutor: plana » 07 jul. 2009, 18:47

Viquipédia:
L'Havanera és un gènere musical dels denominats d'"anada i tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.
Musicalment té el seu origen en un ritme de procedència anglesa a què s'afegeixen influències del Carib [cal citació].
En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo lent.

Article publicat al dominical del Diari Avui:
Un dia a l'any, tradicionalment el primer dissabte del mes de juliol, la petita localitat gironina de Calella de Palafrugell es converteix en la capital de l'havanera. I és que aquesta popular cançó de taverna, interpretada pels pescadors que hi buscaven refugi els dies de mal temps, va trobar a Calella el seu escenari més perfecte per mantenir una tradició que ve del segle passat. Una tradició que manté el record perenne de la unió entre dos pobles, l'espanyol i el cubà, interrompuda però no trencada per la Guerra de Cuba i la pèrdua de les colònies americanes. I és que, com assegura la dita: si bé ens uneix la sardana, l'havanera ens agermana.

N'hi ha prou de donar un cop d'ull a la lletra de l'havanera per excel·lència, El meu avi, per entendre per què Calella de Palafrugell és, per dret propi, el temple d'aquest ritme caribeny:

"El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.

El timoner i nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell."

Una cançó que testimonia la marxa a Cuba durant el segle passat de nombrosos mariners catalans que buscaven una manera de guanyar-se la vida i tornaven carregats de beguda (rom, en especial), tabac, ritmes, cançons... i mil històries per explicar.

És té constància documental que a finals del segle XIX existia a Calella de Palafrugell una agrupació musical que incloïa cantades d'havaneres en el seu repertori.

A principis d'aquest segle, en un racó del Port Bo --autèntic cor de Calella de Palafrugell-- l'antiga taverna i posta de Can Batlle es va erigir en centre de reunió de pescadors que, bressats per les onades, i entre tertúlia i tertúlia, prenent les seves copes de rom, s'animaven a cantussejar les lletres d'alguna havanera. Posteriorment apareixeria El meu avi per refrescar la memòria col·lectiva:

"Arribaren temps de guerra
de perfídies i de traicions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.

Els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta,
varen morir als peus del canó."

Però la flama que va encendre la metxa va tenir lloc a Can Batlle. El 1966 es va organitzar al bar que regentava Tomàs Palet una cantada no oficial per celebrar l'aparició del llibre "Calella de Palafrugell y las habaneras". Va ser tan gran l'èxit d'aquella informal convocatòria que, l'any següent, el 1967, prenia caràcter oficial el que avui es coneix com a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, que arriba ja ni més ni menys que a la seva 33a. edició.

La gran diada havanera té el seu preludi una jornada abans a la Plaça Nova de Palafrugell, on actua un grup del municipi i un altre de convidat de fora (amb l'objecte de donar a conèixer les distintes variants del gènere). És un bon aperitiu.

El moment estel·lar, a un pas de la mitjanit, ve quan tots els grups de participants, es disposen a interpretar conjuntament les dues havaneres més esperades. Primer es deixa sentir La bella Lola. Acabada aquesta, arriba l'esperat moment de cantar El meu avi. I llavors, tots alhora, com un harmònic cor, recorden l'entranyable història de tràgic final:

"Quan el català sortia a la mar
cridava el meu avi:
"Apa, nois, que és tard!"
Però els valents de a bordo
no varen tornar (no varen tornar)
i en tingueren la culpa
els americans."

I, efectivament, el primer dissabte de juliol, com mana la tradició, Calella de Palafrugell va viure la nit més màgica de l'any. Les seves cales acolliren desenes d'embarcacions, i la sorra i els carrers es convertiren en un improvisat auditori ple de gom a gom de gent desitjosa d'escoltar la popular Cantada d 'Habanes. Tot un marc de gran bellesa... i assaborint un cremat.

Segons Enciclópedia Catalana:
Dansa i cançó d'aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8. És executada per diferents instruments de percussió. Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito (la qual, modificada, fou la base de la que Bizet introduí a l'òpera Carmen). Fou adaptada a la Península Ibèrica des de mitjan s XIX. Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos, en castellà i també en versions catalanes i bilingües. Era cantada habitualment a les tavernes. Modernament hom celebra festivals d'havaneres a Calella de Palafrugell (Baix Empordà) i a d'altres indrets de la Costa Brava, com també a Torrevella (Baix Segura). Ha estat incorporada a la música culta per Saint-Saëns, Bizet, Albéniz i Montsalvatge.

batet
Barretina
Barretina
Entrades: 184
Membre des de: 14 set. 2003, 21:53

EntradaAutor: batet » 28 jul. 2009, 21:09

Crec que els origens van ser al Segle XVI.


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 41 visitants