ButiNET

Un fuerte abrazo Nelson, muchos apreciabamos a Dolo, una gran señora....nuestra fotografa no oficial, aunque no jugase... era una mas de los nuestros. Lo siento muchisimo.

Sempre he admirat a Dolo.

Era una dona increïble!!.

En un primer cop de vista destacava per la seva bellesa i la seva el.legància. Després ho feia perquè sabia transmetre tot el seu optimisme, coratge, força i alegria. Era una dona somament feliç i positiva.

Sempre acompanyava al seu estimat home, En Nelson, a les trobades i tothom la considerava una més entre nosaltres. Era igual que jugués o no a la botifarra. Senzillament és feia estimar. Sempre tenia una paraula amable per tothom. Sempre amb la seva càmera fotogràfica per immortalitzar els moments.

Des de fa temps estava lluitant amb la seva malaltia. Informant als amics de la seva evolució. Patíem amb ella quan rebíem males notícies i ens alegràvem de les bones. Mai li faltava l’ànim i l’esperança. Era admirable.

Avui ja descansa. Ara ja s’ha acabat la seva lluita.

Quedarà sempre viva en el cor dels que l’estimem.

Dolo. Que Déu et guardi. Descansa en pau.

Ostres, no sabia res... Em sap molt de greu...