EntradaAutor: bifarra » 24 des. 2012, 14:22
Ahir vespre em varen fer saber que la Margarita (Bet) ens havia “deixat”. Em vaig quedar gelada i molt trista. Pels que la conexíeu virtualment, suposo que no us estranya, ella sempre estava preparada per ajudar i era una gran defensora dels més dèbils. Tant ho era, que no dubtava mai en fotre canya per tal de donar suport a qui més ho necessitava. Tampoc s’estranyarà la gent que la coneixia en persona. Era l’ànima de la festa, no parava mai de fer broma i aconseguia fer riure a tothom…no hi havia prou hores al dia, per gaudir d’estar amb ella. Això ho dic per experiència, i aprofito per explicar una anécdota (se sol fer, per tal de recordar bons moments).
Vaig tenir la sort de compartir habitació amb ella en dos campionats…no vam dormir ni una trista hora (un d’ells amb la Catim, també…les 3 juntes). No, no eren gens tristes les hores…el fart de riure que ens feiem, tot ens anava bé (menys els campis que clar, no veiem les manilles ni quan les teníem). En poc temps vam tenir mirades de complicitat que ens alegraven el dia.
Amb la Margarita ens feiem sovint la broma de si ella o jo havíem començat amb les negociacions per comprar la casa Kleenex, ja que no donàvem abast fent servir Kleenex de tant de plorar de riure:
-Bet, passa’m els Kleenex
-Merda, ja no me’n queden, hahahahaaaa!!
-Nenaaaa, comprem la fàbrica sencera que ens sortirà més a compte!!
Avui, estic tristament segura que la Margarita farà gastar molts Kleenex.
Una abraçada molt forta a la familia i a tots els seus amics, amigues i saludats.
Catim, un petó immens.
Margarita, t'estimo, ja ho saps.
Susan (Bifi)