EntradaAutor: corpetit » 22 set. 2009, 16:58
Bona tarda,
Doncs a mi, particularment, no em sembla igual. Potser és que tinc el sentit o sentiment de justícia molt diferent però, ho veuria del tot injust, independentment de la parella finalment vencedora o beneficiada.
Si, per exemple, fos un dels organitzadors, em sabria greu que, succeint els fets exposats més amunt, es donés aquest ordre o canvi de posicions i per aquesta o aquestes circumstàncies. Ho consideraria una injustícia (ínfima tenint en compte del tema que tractem però, en definitiva, una injustícia) i entendria perfectament que les altres parelles no hi poguessin estar d’acord. Creuria que, almenys aquell any, no ha guanyat el millor, sigui qui sigui.
Fins i tot, la parella guanyadora, en conèixer el desenvolupament dels fets, es podria sentir molesta d’haver guanyat així i més encara, en veure que els altres participants el puguin assenyalar.
Precisament per això deia que, potser, contradictòriament al que pugui semblar, som una mica egoistes, que no pensem en com poden afectar, volent o sense voler, aquestes decisions a tercers.
Ja sabem que en una partida es pot fer de més i de menys; que es poden fer coses que ningú més en tindrà coneixement i no s’hi podrà fer res; ara bé, si volem que aquest joc sigui una mica “seriós”, crec que s’han de mesurar el més equitativament possible situacions iguals o semblants. Sí, ja sabem també que cada cas és un món però, almenys s’ha d’intentar i es tractaria, segons el meu parer, de no deixar constantment i per sistema a la voluntat dels jugadors aquesta presa de decisions. Voluntat que, com tots sabem és força voluble, canviant, imprevisible i que dependrà, en moltes ocasions, de si ens enfrontem amb amics, amb no tan amics, del peu que ens llevem aquell dia o de tantes altres circumstàncies i condicions.
Si tots tenim clar que una determinada acció, voluntària o no, porta aparellada una determinada sanció o conseqüència, l’hàgim comès nosaltres o el veí; que no hem de perdonar, ni que sigui el nostre germà, i que no hem de sancionar, ni que sigui el jugador que ens caigui més pesat del campionat; llavors, penso que, ens agradi o no, el campionat, torneig o el mateix joc, guanyaria, ni que fos només un pèl, en seriositat i rigor. Altra cosa és si ens interessa, o no, que això succeeixi o, que el preu a pagar, es consideri massa car.
Adéu.