EntradaAutor: corpetit » 03 gen. 2014, 01:34
Bones. Almenys aquí, al butinet, s'elimina un dels molts problemes del renunci: la demostrabilitat (aspecte molt important). Si nosaltres observem un renunci, el podem denunciar i, si realment s'ha renunciat, el programa te'l donarà com a bo.
Ara bé, si es vol fer el més semblant possible a la vida real, penso que no s'aconsegueix:
1.- Per a començar, a la vida real es repassen les bases anteriors fins que s'arriba a la del renunci en qüestió. El millor és acabar la mà i revisar-ho al final, per tal de no influir en la mateixa. Més que res, perquè també es pot equivocar el que canta el renunci.
2.- Aquí et pregunta el pal que ha tirat el renunciador. No cal saber quin pal li tocava tirar, la carta que no ha superat o la que hauria d'haver tirat i no ha tirat. Simplement (cosa que no sap tothom perquè m'hi he trobat, i amb gent que fa molts anys que juguen al butinet), es van marcant els 4 pals, d'un en un. Si s'ha comès el renunci, la màquina l'acceptarà.
A la vida real, denunciar un renunci és molt més exigent que aquí, ja que has de buscar la basa en qüestió, li has de dir la carta que ha tirat, i la que, per norma, li tocava tirar. Generalment, fins i tot la pregunta és al revés que aquí, ja que es sol dir:
"en aquesta basa havies de servir copa i no ho has fet", i aquí et demana just al revés. Jo, personalment, recordo millor el pal o la carta que hauria d'haver tirat, que no pas el color de la carta que ha tirat el renunciador. Bé, d'alguna manera s'havia de fer.
3.- Si cantem un renunci, algunes vegades, el programa es torna boig, i marca a alguna parella, uns punts que no són. De vegades, el company veu el marcador real i, en canvi, nosaltres no. Coses del programa.
4.- Aquí pots cantar el renunci sempre, i les vegades que vulguis en una mateixa mà. Ni que vulguis 10. Cosa que pot molestar a la resta de jugadors.
Al començament, m'esforçava en recordar el pal que havia tirat el renunciador. Ara ja no cal, vaig començant per dalt i anant baixant. Tard o d'hora me'l donarà per bo. Amb això vull dir que, al final, no cal saber ni recordar res, si hi ha hagut renunci, la màquina l'acceptarà com a tal i, per tant, seria el mateix que prémer un sol botó de renunci. Només que ara s'ha de prémer fins a 4 cops o, si en recordes el pal, marcar aquelles minúscules i incòmodes lletres del jugador que ha renunciat i el pal que ha tirat.
Actualment, si jugues contra un jugador d'ajuda nul·la, principalment si estem davant d'una partida obligada, doncs podem clickar al final de cada dat, els 4 pals esmentats abans. No cal saber absolutament res, no cal ni creure que hagi comès un renunci, si, en algun dat n'ha comès un, la màquina li clavarà, ni que en comptes d'un 2, hagi servit un 3 del pal que sigui. Si no n'ha comès cap, doncs com que les cantades de renunci fallides no penalitzen en res, doncs tampoc passa res i cap a l'altre.
No pretén ser cap crítica. Ja he dit per endavant que, el fet de què la màquina ens l'accepti, fa que tothom ja dóna per cert que el renunci s'ha comès. Com no pot ser d'altra manera, li donem plena veracitat al programa. I això és molt més important del que ens pensem ja que, a la vida real és obvi que no passa així. Malgrat això, no sé què voleu que us digui, però la posada en escena jo la veig bastant allunyada de la realitat alhora que incòmode de denunciar per, al final, arribar a un mateix lloc. Salut.