EntradaAutor: corpetit » 12 feb. 2010, 16:00
Bona tarda,
“La tercera, la major”, “a la tercera, la major”...
És cert que la frase pot estar mal formulada, o que pot portar a equívocs, però tal i com ha explicat molt bé en DeepButi, ens hem de quedar amb el seu concepte o sentit. El o els que inventaren la frase sembla evident que tenien o tenen força coneixement d’aquest joc i donen per sobreentès que no serà necessari posar la major si no cal, si el fet de fer-ho és inútil, fútil. Simplement, crec que ho varen fer per abreujar, per simplificar, encara que, de vegades i fora de context, pugui semblar mancat de sentit.
Pel que fa a la frase: “el tercer jugador no pot permetre que el quart mati de cavall”, entenc que no és del tot correcte. Sí que moltes vegades hi trobarem un cavall implicat en la jugada, però no sempre. Ens pot passar amb altres cartes com la sota, el 8...
Per exemple:
- Si Sud té rei, 8 i 2 de copa i em surt de la del mig (el 8 ); Est no supera; jo, Nord, si tinc cavall i as, hauré de posar el cavall.
Motiu: per tal que Oest no pugui barrotar amb la sota.
- Si Sud té rei, 7 i 2 de copa i em surt de la del mig (7); Est no supera; jo, Nord, si tinc sota, cavall i as, hauré de posar la sota.
Motiu: per tal que Oest no pugui barrotar amb el 8.
En aquestes situacions també podem observar la importància d’haver de sortir quasi sempre de la correlativa major, però bé, això ja és un altre tema.
És a dir, el tercer en tirar no pot permetre que el quart barroti. Fins on li sigui possible, el tercer en tirar haurà de procurar que el quart (cul de mà) no barroti al company (el que surt). El tercer en tirar haurà de procurar desactivar la barrotada del quart. Algunes vegades no podrà però, almenys, ho ha d’intentar, ha de procurar que això succeeixi el mínim de cops possible.
Encara que això li pugui suposar perdre una carta important, ho haurà de fer perquè, en casos com aquest, es deu al seu company i haurà de jugar per i per a la parella (i, indirectament, per tant, també pels seus propis interessos). En casos com aquests i posant-nos a la pell de Nord (tercer en tirar), ens haurem de sacrificar pel company, tot i que, de vegades, sembli incongruent fer-ho, defensant o intentant defensar una suposada carta d’inferior rang a la que sacrifiquem. Però, en aquestes situacions, no hi haurà marxa enrere puix que Sud ja haurà efectuat la sortida i el nostre objectiu serà modificat (com tantes i tantes vegades) del que en un bon principi teníem (fer-nos o salvar aquella determinada carta), passant a ser el de tractar d’evitar un mal major.
El motiu de posar la “major” o la que faria la funció de “major” és per evitar la barrotada. De vegades, la barrotada d’ambdós (Nord i Sud), i evitar així el possible perill de pèrdua d’ambdues peces o, simplement per evitar que els contraris es puguin fer més bases i, en conseqüència, més punts.
Només cal veure la discrepància existent sobre únicament aquest sol punt “la tercera, la major” dels exposats.
- Si sabem que el company no segueix aquesta norma, millor sortir sempre de rei.
- Si sabem que el company la segueix al peu de la lletra, podrem sortir de la del mig.
- Si no sabem com juga el company, potser millor sortir de rei. Per tal de curar-nos en salut i evitar raons.
Llevat de determinades excepcions (com sempre vaja), jo, particularment, acostumo a seguir el sentit d’aquesta norma, encara que hi hagi de posar l’as.
Lluís Canal, El petit gran joc de la botifarra, Gaüses, Llibres del segle, 1997, pàgina 70, ens comenta el següent:
“Entre altres normes, el bridge en té una que diu: la segona, la menor; la tercera, la major. Aquesta regla t’aconsella donar la carta més petita, si ets el segon a servir, i, en canvi, la major del pal en joc, si n’ets el tercer. No és possible seguir el primer consell, perquè en la botifarra has de matar sempre, però és molt aconsellable i sol donar bons resultats seguir el segon consell en el joc de la botifarra.”
Adéu.