Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 07 set. 2008, 18:53

6 de Setembre

Luciano Pavarotti, (Mòdena, 12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007) va ser un tenor italià i un dels cantants més famosos, tant d'òpera com també de música popular. El seu pare fou un forner amant de l'òpera, qui el va empènyer a iniciar els seus estudis en el món del cant líric. Cursà els seus estudis a la "Scuola Magistrale", on treballà com a professor de primària després de graduar-se. Se'l sentí per primer cop al cor de Mòdena al costat del seu pare.
Realitzà el seu debut el 29 d'abril de 1961, com a Rodolfo a La Bohème de Puccini, al palau de l'òpera de Reggio Emilia. Això li féu guanyar molta popularitat, però molta més en guanyà encara quan cantà el paper de Tonio de La fille du régiment amb la seva difícil ària de nou "Dos de pit". Amb això aconseguí ser portada del New York Times.
Ha cantat amb Sting, Andrea Bocelli, Frank Sinatra, Michael Jackson, Sepultura i inèditament, Caetano Veloso i el grup de rock irlandès U2. Amb els seus col·legues i amics, Josep Carreras i Plácido Domingo, formà el trio Els Tres Tenors. Ha registrar un gran nombre d'òperes en disc, on destaca el seu treball amb Joan Sutherland i el director Zubin Mehta.
Durant diversos anys consecutius a partir de 1991 va respondre a la crida de l'organització War Child, per recaptar fons per la construcció d'un centre de musicoteràpia a Mostar. D'aquesta forma, anualment s'organitzaren concerts a Mòdena sota el títol "Luciano Pavarotti and friends", on a més a més participaven altres personalitats de la música internacional, com Anastacia, on es recaptaren fons per diferents causes i beneficis per a nens i homes d'arreu del món.
Pavarotti fou molt sol·licitat a teatres d'arreu del món fins que es retirà a la Òpera Metropolitana de Nova York el març de 2004, on interpretà el paper del pintor Mario Cavaradossi a Tosca, de Giacomo Puccini.
El 7 de juliol de 2006 fou operat de càncer de pàncrees en un hospital de Nova York, malaltia que finalment li causà la mort la matinada del 6 de setembre de 2007


Fa temps:
1339 - mar d'Alborán, davant Ceuta: un estol català manat per Gilabert de Cruïlles hi derrota una força naval marroquina.
1522 - Sanlúcar de Barrameda (Cadis, Andalusia): Juan Sebastián Elcano i 17 supervivents de l'expedició de 265 hòmens empresa per Fernão de Magalhães hi arriben a bord del vaixell Victoria, després de ser els primers de circumnavegar la Terra.
1620 - Plymouth (Anglaterra): els anomenats pelegrins salpen a bord del vaixell Mayflower en direcció a Nord-Amèrica.
1901 - Buffalo (estat de Nova York, USA): a l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el president William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
1972 - Munic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i deprés assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Munic).

Naixements:
1975 - Oriol Ripol Fortuny: Jugador de rugby internacional.
1884 - Seraing (Bèlgica): Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga

Necrològiques:
2007 - Mòdena (Itàlia): Luciano Pavarotti, tenor italià.

Santoral:
Mare de Déu de Guadalupe (Extremadura); sant Zacaries profeta; sant Eleuteri, abat.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 07 set. 2008, 19:06

7 de Setembre

La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia és una celebració popular que, mitjançant l’ús del foc, la música i els elements de la imatgeria festiva tradicional, escenifica la victòria que la vila va obtenir, el 1887, sobre la terrible plaga de la fil·loxera que va arrasar totes les vinyes del Penedès.
La fil·loxera és un minúscul insecte semblant a una abella que s'alimenta de la saba dels ceps i que es reprodueix a gran velocitat. Les plagues d'aquest insecte, famoses per la seva gravetat a tota l’Europa mediterrània, assequen les plantes fins a matar-les i poden acabar en poc temps amb totes les vinyes d’una plantació.
L’any 1887, en una finca propera a Sant Sadurní es trobaren els primers rastres de la fil·loxera i, davant la desesperació dels pagesos, no es trobava cap remei eficaç per combatre-la. La situació va obligar finalment a consultar uns experts (els anomenats Set Savis de Grècia) que van aconsellar arrencar totes les vinyes i replantar els camps amb una nova varietat de ceps americans, immunes a l’insecte i barrejar-les després amb les varietats de raïm del país.
Per rememorar aquest episodi amb final feliç i per celebrar la victòria sobre la plaga, cada 8 de setembre, des de l’any 1981, Sant Sadurní celebra una peculiar festa popular amb les fil·loxeres i els pagesos com a protagonistes.


Fa temps:
1640 - Ceret (el Vallespir): els representants de França i Catalunya hi signen una aliança en contra Felip IV (guerra dels Segadors).
1822 - Brasil: el príncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independència.

Festes i commemoracions:
Festa de la fil·loxera a Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès
Inici de les Festes de Moros i Cristians de Mutxamel amb el Pregó de Festes.

Santoral:
Sant Albí, bisbe; santa Regina, vg. i mr. ; santa Judit, personatge bíblic.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 08 set. 2008, 00:25

8 de Setembre

Frederic Mistral ( Malhana, França 1830 - íd. 1914 ) fou un escriptor en llengua occitana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904.
Va néixer el 8 de setembre de 1830 al poble de Malhana, situat al departament de Boques del Roine de la Provença. Fill d'una família rural acomododa va iniciar els seus estudis secundaris tard, però això no el va privar d'estudiar dret a Ais de Provença, graduant-se el 1851. Morí el 25 de març de 1914 al seu poble natal.
L'any 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, juntament amb el dramaturg José Echegaray y Eizaguirre, en reconeixement de l'originalitat fresca i la inspiració veritable de la seva producció poètica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l'esperit nadiu de la seva gent, i, a més, el seu treball significatiu com a filòleg occità. Amb l'import del premi creà el Musée Arlaten de la ciutat d'Arle.


Fa temps:
1229 - Palomera: Emmarcada a la Conquesta de Mallorca arribada de Jaume I i el seu exèrcit a la Palomera.
1636 - Fundació de la Universitat de Harvard.
1904 - Roquetes (el Baix Ebre): fundat per la Companyia de Jesús, hi comença a funcionar l'Observatori de l'Ebre.
1930 - Andorra la Vella (Andorra): en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
1996 - Felip de Borbó assumeix el títol de Duc de Montblanc.
2004 - Utah (els Estats Units): a causa d'un error del dispositiu de frenada, s'hi estavella la càpsula de la missió Genesis, destinada a recollir partícules procedents del Sol i transportar-les fins a la Terra per estudiar-les.

Naixements:
1830 - Malhana (Provença, França): Frederic Mistral, escriptor occità guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1841 - Nelahozeves (Txèquia): Antonín Dvorák, compositor txec.

Necrològiques:
2004 - Barcelona: Josep Maria Baget Herms, periodista català, crític televisiu i professor.
1654 - Cartegena d'Índies (Colòmbia): Sant Pere Claver, missioner català.
2004 - Madrid: Matías Prats Cañete, periodista espanyol.

Festes i commemoracions:
Diada Nacional d'Andorra
Dia d'Astúries
Dia d'Extremadura
Dia de les Mares de Déu trobades
Dia Internacional de l'Alfabetització

Santoral:
El Naixement de la Verge Maria, festa de la tradició oriental (s. V) i de nombroses advocacions: Núria, Meritxell... (marededéus trobades) i d’altres. Sant Adrià, soldat mr. a Nicomèdia (303); sant Sergi I papa (siríac, 687-701); santa Adela (s. XI), rel.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 08 set. 2008, 23:16

9 de setembre

Mao Tse-tung (26 de desembre de 1893 - 9 de setembre de 1976)
"La crítica s'ha de fer a temps; no ha de deixar-se portar pel mal costum de criticar només després que els fets siguin consumats."
"Viure no consisteix en respirar sino en obrar."
"L'acció no ha de ser una reacció si no una creació."
"Alló urgent generalment atempta contra alló necessari."
"La política és una guerra sense vessament de sang; la guerra una política amb vessament de sang."
"Llegir massa llibres és perillós"
"On hi ha voluntat de condemnar, les proves acaben apareixent."
"Fer la revolució no és oferir un banquet, ni pintar un quadre; no pot ser tan elegant, tan pausada i fina. Una revolució és una insurrecció, un acte de violència a travès de la qual una classe derroca una altra."
"Un Partit ben disciplinat armat amb la teoria del marxisme-leninisme, utilitzant el mètode de l'autocrítica i lligat amb les masses del poble; un exèrcit sota les ordres d'aquest Partit; un front unit de totes les classes revolucionàries i de tots els grups revolucionaris sota el lideratge d'aquest Partit - aquestes són les tres principals armes amb les quals hem vençut l'enemic "


Fa temps:
1932 - Madrid (Espanya): el parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
1979 - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial Quaderns Crema.
2004 - Barcelona: la Generalitat de Catalunya concedeix el Premi Nacional de Cultura de Periodisme al diari electrònic VilaWeb.


Necrològiques:
1898 - Valvins (França): Stéphane Mallarmé, poeta francès.
1976 - Pequín (la Xina): Mao Zedong (nom també adaptat a les llengües occidentals com Mao Tse-Tung), polític xinès, president del país

Santoral:
Mare de Déu del Claustre (Solsona), romànica; sant Pere Claver (Verdú 1580-Cartagena d’Índies 1654), prev. jesuïta, apòstol dels esclaus a Colòmbia. Santa Felícia, mr.

Milena
Recontro
Recontro
Entrades: 50
Membre des de: 23 maig 2007, 15:45

EntradaAutor: Milena » 09 set. 2008, 11:07

[quote="plana"]9 de setembre

[b]Mao Tse-tung (26 de desembre de 1893 - 9 de setembre de 1976)
"La crítica s'ha de fer a temps; no ha de deixar-se portar pel mal costum de criticar només després que els fets siguin consumats."
Gran frase, sí ! :D

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 09 set. 2008, 15:35

fini
plana l’ha editat per darrera vegada el dia: 10 set. 2008, 00:25, en total s’ha editat 2 vegades.

Milena
Recontro
Recontro
Entrades: 50
Membre des de: 23 maig 2007, 15:45

EntradaAutor: Milena » 09 set. 2008, 21:11

[quote="plana"]9 de setembre

[b]Mao Tse-tung (26 de desembre de 1893 - 9 de setembre de 1976)
"L'acció no ha de ser una reacció si no una creació."
Sembla la més apropiada a la situació, oi? :lol: Pd... Polèmiques? pas.. comentaris només...[/size] A més, que més vols? M'ho llegeixo i tot! :shock:

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 set. 2008, 00:15

10 de Setembre

El matí del 5 de setembre de 1229 l'esquadra cristiana del rei Jaume I salpava de Salou, Tarragona i Cambrils. En total: 155 naus que transportaven 1.500 cavallers i 15.OOO peons. Guillem de Montcada anava en el vaixell-ensenya; el seu cosí Ramon de Montcada seria un dels primers cavallers en desembarcar. Els barons decidiren fer-ho a Portopí. Quan la flotilla arribà, el bisbe de Barcelona parlà, tot ajudant a encendre l'esperit de la croada, que era portar les forces cristianes a la victòria. Guillem de Montcada s'uní a l'Eucaristia, oferta dalt del vaixell, "i de genollons rebé el seu Creador, plorant, amb les llàgrimes relliscant-li per la cara". Com a caps de la flotilla, Guillem i Ramon reberen tot el fragor de la resistència sarraïna en la batalla inicial i foren morts.
Els Montcada moriren en la "batalla de Sa Porrassa" el 12 de setembre de 1229.


Fa temps:
1229 - Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Ponça
2008 - Televisió de Catalunya (TV3) duu a terme la "Nit blanca de TV3" per commemorar el 25è aniversari de la televisió autonòmica.
2005 - Dia de la llibertat del programari per primer cop a Catalunya

Necrològiques:
1898 - Ginebra (Suïssa): Isabel de Wittelsbach o Elisabet de Baviera, coneguda com Sissi, emperadriu d'Àustria-Hongria, assassinada per l'anarquista italià Lucchesi.

Santoral:
Beats Domènec Castellet (1592-1627), d’Esparreguera, Lluís Eixarc (1597-1628), de Barcelona, prevs. dominicans i mrs. a Omura; beat Jacint Orfanell, mr. dominicà a Nagasaki (1622), nat a la Jana (Maestrat). Sant Nicolau de Tolentino, prev. agustinià; beat Francesc Gárate, rel. jesuïta, d’Azpeitia.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 set. 2008, 23:29

11 de Setembre

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebeŀ·lió.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.


Fa temps:
878 - Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.
1714 - Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
1901 - Barcelona: Primera concentració per a celebrar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael de Casanova, amb 34 detinguts.
1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de la recuperació de les institucions Catalanes i el dret a l'autodeterminació, negada a causa de l'Estatut (transició democràtica).
1995 - Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
2002 - El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net [1]
2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
2003 - El canal de notícies de TVC 3/24 comença les seves emissions.
1297 - Stirling (Escòcia): Batalla del Pont d'Stirling entre forces angleses i escoceses
1541 - ciutat de Guatemala (Guatemala): un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
1766 - Espanya: Carles III admet els indígenes americans en las comunitats religioses i els accepta per a càrrecs civils.
1922 - Palestina: hi comença el mandat britànic.
1926 - Roma (Itàlia): vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
1929 - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
1930 - Stromboli (illes Eòlies, Itàlia): erupciona el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".
1939 - Normandia (França): hi desembarquen les primeres tropes britàniques (II Guerra Mundial).
1941 - Washington (els Estats Units): el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia (II Guerra Mundial).
1943 - Venècia (Itàlia): l'aviació alemanya enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).
1962 - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
1967 - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.
1973 - Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
1980 - Xile: s'aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.
1982 - Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
1984 - La Gomera (les Canàries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
1991 - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
1992 - el Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.000 persones.
2001 - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.

Naixements:
1914 - Kucanci (Croàcia): Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
1917 - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
1935 - Verhnee Zhilino (Rússia): Gherman Titov, astronauta rus.
1940 - Newark (Nova Jersey, EUA): Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
1945 - Munic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
1945 - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant porto-riqueny.

Necrològiques:
1684 - Roma (Itàlia): Miquel Gran Peris, conegut com a Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat beat per l'Església catòlica.
1978 - Barcelona (el Barcelonès): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
1823 - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
1888 - Asunción (Paraguai): Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
1971 - Moscou (Rússia) - Nikita Khruixtxov, polític soviètic, primer ministre de la Unió Soviètica.
1973 - Santiago de Xile (Xile): Salvador Allende, polític xilè, 29è president de la República de Xile.
1987 - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, músic jamaicà.

Festes:
Diada Nacional de Catalunya.

Santoral:
Beat Bonaventura Gran (Riudoms 1620-Roma 1684), rel. franciscà. Sant Protus i sant Jacint, germans mrs. (s. IV); santa Teodora Alexandrina, penitent.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 set. 2008, 23:30

11 de Setembre

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebeŀ·lió.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.


Fa temps:
878 - Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.
1714 - Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
1901 - Barcelona: Primera concentració per a celebrar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael de Casanova, amb 34 detinguts.
1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de la recuperació de les institucions Catalanes i el dret a l'autodeterminació, negada a causa de l'Estatut (transició democràtica).
1995 - Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
2002 - El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net [1]
2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
2003 - El canal de notícies de TVC 3/24 comença les seves emissions.
1297 - Stirling (Escòcia): Batalla del Pont d'Stirling entre forces angleses i escoceses
1541 - ciutat de Guatemala (Guatemala): un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
1766 - Espanya: Carles III admet els indígenes americans en las comunitats religioses i els accepta per a càrrecs civils.
1922 - Palestina: hi comença el mandat britànic.
1926 - Roma (Itàlia): vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
1929 - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
1930 - Stromboli (illes Eòlies, Itàlia): erupciona el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".
1939 - Normandia (França): hi desembarquen les primeres tropes britàniques (II Guerra Mundial).
1941 - Washington (els Estats Units): el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia (II Guerra Mundial).
1943 - Venècia (Itàlia): l'aviació alemanya enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).
1962 - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
1967 - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.
1973 - Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
1980 - Xile: s'aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.
1982 - Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
1984 - La Gomera (les Canàries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
1991 - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
1992 - el Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.000 persones.
2001 - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.

Naixements:
1914 - Kucanci (Croàcia): Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
1917 - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
1935 - Verhnee Zhilino (Rússia): Gherman Titov, astronauta rus.
1940 - Newark (Nova Jersey, EUA): Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
1945 - Munic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
1945 - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant porto-riqueny.

Necrològiques:
1684 - Roma (Itàlia): Miquel Gran Peris, conegut com a Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat beat per l'Església catòlica.
1978 - Barcelona (el Barcelonès): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
1823 - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
1888 - Asunción (Paraguai): Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
1971 - Moscou (Rússia) - Nikita Khruixtxov, polític soviètic, primer ministre de la Unió Soviètica.
1973 - Santiago de Xile (Xile): Salvador Allende, polític xilè, 29è president de la República de Xile.
1987 - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, músic jamaicà.

Festes:
Diada Nacional de Catalunya.

Santoral:
Beat Bonaventura Gran (Riudoms 1620-Roma 1684), rel. franciscà. Sant Protus i sant Jacint, germans mrs. (s. IV); santa Teodora Alexandrina, penitent.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 12 set. 2008, 00:22

12 de Setembre

Lola Anglada: Barcelona, 1892 - Tiana, Maresme, 1984. Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Estudià a Llotja amb A. Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l'any 1912 a Barcelona (Faianç Català). Des de molt jove també col·laborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara "En Patufet", bé que també treballà per al "Cu-cut!"). L'any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en il·lustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites. L'any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus (Magraneta i Taronges d'or, texts de Pere Aldavert). L'any 1920 aparegué Contes de Paradís, primer llibre que escriví i il·lustrà alhora. Es traslladà a París, on treballà per a les editorials Hachette i Nathan fent dibuixos per a llibres de text i contes infantils. Paral·lelament, a Barcelona hom continuà publicant treballs seus (1927: il·lustracions per a Alícia en terra de meravelles), també en revistes com ara "Virolet", "La Mainada", "La Rondalla del Dijous" o "La Nuri" (que fundà, dirigí i edità entre el 1925 i el 1926). L'any 1928 obtingué un gran èxit amb En Peret, història meravellosa narrada i il·lustrada per ella mateixa. Es mantingué dintre de la mateixa línia amb Margarida (1928), Monsenyor Llargandaix (1929) i Narcís (1930). Aquestes quatre obres constitueixen el nucli essencial de la seva producció. L'any 1933 publicà una sèrie de contes curts tals com Clavellina i Crisantem, El príncep teixidor, Ametllonet, etc. Durant la guerra civil realitzà El més petit de tots (1937), editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i també sèries de dibuixos amb personatges i temes de la guerra que s'aparten substancialment de la imatge tòpica a la qual se circumscriu sovint la seva obra. A l'acabament de la guerra es retirà de la vida pública i canvià el caràcter dels seus llibres (a partir d'aleshores, sobretot de bibliòfil) així com llur temàtica. Hi predomina el caràcter evocatiu. El tema de la Barcelona vuitcentista, que ja havia tractat anteriorment (il·lustracions a "D'Ací i d'Allà"), reapareix a La Barcelona dels nostres avis (1949), creació personal, o al conjunt de dibuixos realitzat per complementar les Visions Barcelonines 1760-1860 de Francesc Curet. Realitzà així mateix projectes de decoració i escenografia La meva casa i el meu jardí (1958) ha d'ésser vist com un llibre de records. Tampoc no deixà de recrear els seus personatges més populars en obres com ara Martinet (1962). Reuní una important col·lecció de nines antigues que continuava la iniciada pel seu pare (actualment al Museu Romàntic de Sitges). Entorn d'aquest tema escriví Les meves nines (1983). Romanen inèdits alguns escrits amb pensaments i memòries. Els seus dibuixos, d'una sensibilitat i un refinament exquisits, parteixen de l'estètica noucentista i palesen alhora un bon coneixement de l'obra d'altres il·lustradors infantils anglesos o francesos.


Fa temps
1213 - Muret (el Llenguadoc, Occitània): s'hi esdevé la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapçalats per Pere I Mauclerc i els croats francesos comandats per Simó de Montfort.
1229 - Escorca (Mallorca): les tropes catalanes derroten els moros al coll de sa Batalla (serra de Tramuntana): és l'inici de la conquesta de l'illa (Conquesta de Mallorca. Batalla de Portopí emmarcada a la Conquesta de Mallorca d'en Jaume I.

Naixements:
1977: Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès): Cristina Buenafuentes filòloga hispànica.
1986: Emmy Rossum

Necrològiques:
1213 - Muret (el Llenguadoc, Occitània): Pere I el Catòlic, comte de Barcelona, mort a cops d'espasa a la batalla de Muret.
1984 - Tiana (el Maresme): Dolors Anglada i Sarriera, coneguda com Lola Anglada, dibuixant catalana.
1860 - Trujillo (Hondures): William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perquè s'havia apoderat de Nicaragua.

Festes i commemoracions:
Diada de Mallorca.

Santoral:
El Nom de Maria; Mare de Déu de Lluc, patrona de Mallorca, i altres advocacions; sant Guiu, pelegrí; beat Miró, prevere agustinià, a Sant Joan de les Abadesses.

Milena
Recontro
Recontro
Entrades: 50
Membre des de: 23 maig 2007, 15:45

EntradaAutor: Milena » 12 set. 2008, 20:23

[quote="plana"]12 de Setembre

[Necrològiques:
1213 - Muret (el Llenguadoc, Occitània): Pere I el Catòlic, comte de Barcelona, mort a cops d'espasa a la batalla de Muret.

Aquí, en aquesta batalla, Catalunya va perdre el llenguadoc i la Provença. El rei anava begut i havia estat tota la nit tirant-se dones ( com a bon català).. Va morir per aquest estat deplorable,i, quan anava cavalcant a lluitar, el van matar ràpid.... Els catalans ( malgrat aquestos intents de seny venuts durant l'època posterior a la dictadura franquista) som gent arrauxada, segons demostra la història!!! :shock: :D

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 13 set. 2008, 13:38

13 de Setembre

Miguel Primo de Rivera, (Jerez de la Frontera, Cadis, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), militar que exercí una dictadura a Espanya (Dictadura de Primo de Rivera) des de 1923 fins al 1930, 3r marquès d'Estella i 7è de Sobremonte. President del govern espanyol (1923-1930).

Primo de Rivera a Catalunya
A més de liquidar la Mancomunitat de Catalunya, durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme.
L'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició Universal de 1929 de Montjuïc. Pel mateix motiu va anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar nom a la Plaça d'Espanya, col·locant-hi també dues torres venecianes.


Fa temps:
1245 - València: Jaume I hi crea la institució dels jurats.
1997 - Sueca (l'Horta): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
2004 - Madrid (Espanya): el govern espanyol demana formalment a la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè el català (diferenciant-lo entre català i valencià) hi pugui ser oficial.
1923 - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució, dissol el Parlament i instaura la dictadura.
1943 - Taiwan: Chiang Kai-shek esdevé president de la República de la Xina
1953 - Mèxic: Clausura de la primera Conferència Nacional Catalana

Naixements
1968 - Barcelona (Catalunya): Santi Millán, actor.
1475 - Roma: Cèsar Borja, príncep, cardenal i capità general de l'exèrcit del Vaticà.
1559 - Nurhaci, cap de totes les tribus manxús, fundador de la dinastia Qing, la darrera dinastia imperial de la Xina.
1819 - Leipzig (Saxònia): Clara Schumann, compositora i pianista
1863 - Glasgow (Escòcia): Arthur Henderson, polític i sindicalista, Premi Nobel de la Pau el 1934.
1874 - Viena (Àustria): Arnold Schönberg, compositor, creador del dodecafonisme.
1887 - Vukovar (Croàcia): Leopold Ruzicka, Premi Nobel de Química el
1924 - Lió (França): Maurice Jarre, compositor i director, guanyador de tres Oscars a la millor banda sonora.
1944 - Weybridge (Anglaterra): Jacqueline Bisset, actriu.
1961 - La Mesa, Califòrnia (EUA): Dave Mustaine, guitarrista i cantant.
1967 - Dallas (EUA): Michael Johnson, atleta.
1980 - Andradina (Brasil): Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista.
1988 - Mèrida (Extremadura): Laura Campos Prieto, gimnasta.

Necrològiques
81 - Titus, emperador de Roma.
1506 - Andrea Mantegna, artist plàstic italià.
1592 - Michel de Montaigne, escriptor francés.
1598 - Felip II, rei d'Espanya (1556-1598).
1912 - Justo Sierra, poeta i polític mexicà.
1928 - Italo Svevo, novelista italià.
1949 - August Krogh, fisiòleg danés, premi Nobel de Medicina en 1920.
1960 - Leó Weiner, compositor i profesor hongarès.
1967 - Emilio Herrera Linares, militar, científic i polític espanyol.
1977 - Leopoldo Stokowski, director d'orquestra dels Estats Units.
1982 - Mònaco: Grace Kelly, actriu i princesa del país, morta en accident de trànsit.
1996 - Tupac Shakur, raper i actor dels Estats Units.
2004 - Luis E. Miramontes, químic mexicà, coinventor de la píndola anticonceptiva.
2005 - Julio César Turbay Ayala, expresident de la República de Colòmbia.

Santoral:
Sant Joan Crisòstom (+407), bisbe de Constantinoble i doctor de l’Església. Sant Felip, pare de santa Eugènia.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 14 set. 2008, 00:15

14 de Setembre

William McKinley: Niles, Ohio, 28 de gener de 1843 - Buffalo, 14 de setembre de 1901. Polític nord-americà. Representant republicà al Congrés (1877-91), féu aprovar un aranzel proteccionista (1890). Governador d'Ohio (1892-96), fent-li costat el financer Marcus A.Hauna fou elegit president dels EUA (1897-1901). Inicià una política imperialista: annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana (1898), de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba. Fou assassinat per l'anarquista Leon Czolgosz.

Fa temps:
1810 - la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà): hi derroten les tropes napoleòniques (Guerra del Francès).
1959 - URSS: El coet soviètic que porta la sonda Luna 2 arriba a la superfície de la Lluna.
2000 - Microsoft publica el Windows Me.

Necrològiques:
1901 - Buffalo (estat de Nova York, EUA): William McKinley, president dels Estats Units, després de ser ferit 8 dies abans per l'anarquista Leon Czolgosz a l'exposició Pan-Americana.

Santoral:
Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral de Barcelona. Sant Crescenci, noi mr., fill de sant Eutimi; santa Ròsula, mr

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 set. 2008, 00:06

15 de Setembre

Esteve Terradas i Illa: Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 10 de maig de 1950. Enginyer industrial i de camins i matemàtic.
Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento. També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles en la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i en el butlletí de l'Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari fisicomatemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1911. També fou col·laborador de la col·lecció "Minerva", on publicà El radi. El 1919 fundà l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball. Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, féu venir a Barcelona professors com Levi-Civita, Albert Einstein (amb el qual tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany) i altres. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com J.Palacios, J.Rey Pastor, Hadamard, etc, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica". Fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà les de construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona i les d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. El 1927 emigrà a Amèrica i s'establí a l'Argentina. Fou professor a la universitat nacional de La Plata (1936-39) i la de Buenos Aires, on fou nomenat doctor honoris causa i després s'incorporà a l'Observatorio Astronómico. Dedicat també a la recerca marina, féu estudis sobre marees de la Patagònia i sobre aeronàutica. També féu conferències a diverses universitats sud-americanes. El 1941 retornà a la Península. Més tard dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España i fou membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Guanyà a Madrid la càtedra d'equacions diferencials, de nova creació. Publicà Els elements discrets de la matèria i la radiació (1910), Corrientes marinas (1941) i, en ingressar a l'Academia Española, el volum Neologismos, arcaísmos en plàtica de ingenieros (1946).


Fa temps:
2000 - Tortosa: Creació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per tal d'oposar-se al Pla Hidrològic Nacional proposat pel govern espanyol de José María Aznar.

Naixements:
1883 - Barcelona: Esteban Terradas i Illa, físic, matemàtic i enginyer català.
1925 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
2008 - Neix ButiJocs S.L. lloc de pagament, hereu del fins avui ButiNET, amb el propòsit de profesionalitzar el "car i feixuc hobbie" d'en Carles.

Necrològiques:
1978 - Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol.

Santoral:
Mare de Déu dels Dolors. Sant Nicomedes, mr.; santa Caterina de Gènova, viuda


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 47 visitants

cron