Carles, si tens tota la raó del món però, cal fer un reglament si tot va tan bé? Jo crec que no.
Aquesta proposta diu: Si un jugador cau, té 2 minuts per tornar a entrar i el seu company passats aquests 2 minuts, 1 minut per a buscar parella. Si cau l'altra parella tres quarts del mateix, però llavors (segons norma no escrita) s'escurçarà el temps total de la partida i que no sé ja quin és ni quan me'n queda. Però si torno a caure llavors el temps serà d'1 minut i no sé quant més per agafar parella però segons com s'hagi desenvolupat la partida i perjudiqui a segons qui i segons si aquest reclami i segons l'organitzador ho trobi just i adequat i com s'hagi llevat aquell dia es podrà aplicar allò altre ...
No seria més fàcil i aclaridor simplement dir:
- - Senyors, teniu X minuts per parella, allà vosaltres com us administreu el temps.
Si el nen plora i li he de dedicar 2 minuts, doncs ningú em podria dir res, són els meus dos minuts.
Si la meva connexió aquell dia i en aquella partida en concret em va fatal, doncs potser la perdré per temps però ningú em podrà retreure res, és el meu temps.
Penso que seria més fàcil, senzilla, aclaridora, entenedora, concisa, eliminaria la majoria d’aquestes excepcions de què parlàvem, estalviaria problemes a l’organitzador, taxativa, objectiva ...
Ara, si volem acabar de marejar al jugador i aplicar equacions i derivades per donar una possible solució quan se’ns plantegi un problema per acabar arribant a l’extraordinària i famosa clàusula de tancament: “... a criteri de l’organització”, doncs també ho podem fer, per què no?
Adéu.