EntradaAutor: corpetit » 01 nov. 2009, 16:54
Bona tarda,
3.- El desenvolupament de la partida-4.
Fins ara estic exposant el que, bé o malament, probablement faria jo mateix en aquest cas concret i tal i com s’ha desenvolupat la partida. Més endavant veurem com, seguint altres sistemes o formes de jugar i encarar aquesta botifarra, es poden obtenir millors resultats.
Tornem a ser Sud i, també probablement, actuaria de la següent manera:
BASE 8.- Sota basto, Cavall B, M B, 7 B;
BASE 9.- As basto, 8 C, Sota C, 5 B;
BASE 10.- 2 basto...
Aquí tindríem la clau que obre la porta de la CAPA. Si EST marxa del 5 d’espasa serà capa; si Est marxa del cavall ferm de copa, finalment, es faran una basa. En aquesta situació, no és gaire difícil l’elecció ja que Est sap perfectament que Sud no té copa i, per tant, que no hi podrà anar. Per tant, per poc que pensi Est, aquest, malgrat li pesi, marxarà del cavall de copa ferm. D’aquí que deia que, si apurem, si forcem més la botifarra, també podrem obtenir més guanys. Almenys, podrem fer que l’elecció d’Est no sigui tan còmoda. Però això ja es veurà.
Si Est encerta la descartada (el més normal)_______________Si Est no encerta la descartada
BASE 10.- 2 basto, Cavall copa, 4 C, Sota O;_________________BASE 10.- 2 basto, 5 d’espasa, 4 C, Sota O;
BASE 11.- As espasa, 5 E, 8 E, Rei E,________________________BASE 11.- As espasa, cavall E, 8 E, Rei E;
BASE 12.- 6 espasa, Cavall E, 5 C, Rei O;_____________________BASE 12.- 6 d’espasa, cavall copa, 5 C, Rei O;
60 punts (parella A) o –30 (parella B)________________________72 punts (parella A) o –36 (parella B)
En situació de partida, Est tampoc és que ho tingui en safata ja que haurà de decidir si desprendre’s d’una carta ferma: cavall de copa, en detriment d’un 5 d’espasa que, com sabem, no comporta cap punt i, a més, sabent que (tot i guardar-se el cavall d’espasa) encara hi ha el rei i l’as d’espasa a dintre, de manera que, si no salten els 2 a l’hora, no hi pot fer mai basa de terceres amb el cavall (la que, al cap i a la fi, seria l’última de la partida).
Ho farà perquè no li queda més remei ja que Sud no té copes i tret del seu cavall, ja només en queden 2 en joc i les té Nord, tret que pensi que pot tornar a plegar Nord a l’espasa. Francament, aquesta darrera opció, bastant improbable. Nogensmenys, pels que els agradi “la perfecció tècnica” (impossible d’abraçar), si fóssim Nord, hauríem d’aguantar el 8 d’espasa i no anar-nos-en en els descarts que gaudirem al basto. És a dir, Nord s’hauria de guardar el 8 d’espasa per tal que Est, que és qui sap segur que aguanta la copa, tingui quantes menys pistes millor. Si ha estat atent, Est sabrà perfectament les copes que guarda Nord però si ja ha entregat aquest 8 d’espasa, ho tindrà encara molt més clar i només li deixarà l’opció de carregar el cavall de copa perquè sabrà que les últimes les té Nord i que aquest últim no pot plegar de cap de les maneres perquè aquestes copes cobriran totes les 3 bases que queden per fer-se (entra en joc, de ple i de fàcil detecció, la teoria dels colls comunicants). Per simplificar-ho, si Nord entrega el 8 d’espasa a la novena basa, en comptes de la sota de copa, com que només queden 3 bases i tres copes en joc (tret de les seves: les d’Est), Est sabrà que les 3 cartes que té Nord són copes i, el més important, sabrà que Nord no entrarà mai i que ningú li anirà a les copes. Si ningú tocarà la copa, quin sentit tindria aguantar el cavall? Francament, poc.
Existeix la possibilitat (remota) que finalment sigui Nord qui tingui l’as d’espasa, que Sud hagi, simplement, obert pal d’espasa a la tercera basa, per tal d’aixecar alguna cosa i donar entrada al seu company Nord. En aquest cas, si Est hagués marxat del cavall de copa, seria capa. N’hi hauria per a llogar-hi cadires però, com bé sabem, tot i que algú pugui pensar que Nord no ha jugat correctament, aquestes caramboles es solen donar al món de la botifarra.
Així doncs, perdut per perdut, semblaria clar que no seria un cara i creu i que Est, es desfaria del cavall de copa. En principi, no li queda altre remei, seria l’opció més lògica.
També cal dir que amb aquesta manera de procedir de Sud (si ens posem a la seva pell): amagant l’as d’espasa fins al final (penúltima basa de la partida i última carta ferma seva), veiem que, despistem, també amaguem el nostre joc (el de Sud) al contrari. Si, en canvi, ens encaréssim primer de l’as d’espasa i després dels bastos, a l’onzena jugada Est ho tindria “xupat” ja que llavors, en saber que Sud no tindria copa, carregaria el cavall de copa amb tota seguretat damunt del 2 de basto i es guardaria el d’espasa ferm. I l’última basa, no cal dir que seria d’Est.
A diferència doncs, del que havia fet Nord anteriorment amb l’as d’oro perquè aquest ja no guardava cap més oro, aquí, Sud ho hauria de fer el revés: precisament com que té més espases, en ocasions com aquesta, sempre serà millor amagar aquest as d’espasa, aguantar-lo fins el final amb el clar objectiu que els contraris se’n puguin desfer d’aquest pal (espasa) i així quedar ferm de les altres (en aquest cas: altra) espases que pugui guardar (Sud).
Demà més. Adéu.