Trist Nadal

[Miquelus]

Em sap greu haver d'intervenir en aquest forum per comunicar-vos la mort de nostre company i amic Alfons Senalla. Els que havíem disfrutat de la seva companyia el trobarem a faltar.

[digidu]

I tant que sí que el trobarem a faltar. Se n'ha anat una gran persona. Ara mateix em falten les paraules perquè fa ben poc que ho he sabut però només en podria dir coses bones. Hi penso i només em ve al cap el seu bon humor. Adéu Senalla. Un plaer haver-te conegut.

[bifarra]

Gràcies Miquelus per la teva valentia en informar-nos, sé que no ha sigut gens fàcil per a tu.
Trist Nadal i també les trobades, però, gràcies a ell, tenim molts moments bons per a recordar.
Alícia, una abraçada molt forta. Estem amb tu.

[rimbo]

Bona nit a tothom.

Era curiosa la meva coneixença del senalla. Conec personalment ben poca gent del Butinet i molta virtualment. En aquest cas els termes s'inverteixen: el vaig conèixer en alguns tornejos -ara mateix en recordo un parell o tres a l'Ametlla del Vallès- i probablement no vam arribar a jugar mai connectats. De fet, ara llegeixo que es deia Alfons, per a mi era en senalla. Sense que la nostra amistat arribés a ser profunda, puc dir que vaig parlar i riure amb ell. Amb un caràcter que semblava un xic esbojarrat, sempre tenia un acudit per dir i una paraula per animar la tertúlia.

Permeteu-me, en el seu honor, que us transcrigui un fragment d'una poesia d'Ausias March, traduïda al català que avui es parla per la nostra companya Dolors Miquel en el seu llibre Cap home és visible (Ed. 62)

TRENCA EL COSTUM QUE ALS MORTS ÉS COMÚ.

El gran dolor que cap llegua pot dir
del que es veu mort i no sap on nirà
-no sap si Déu per a si el voldrà
o si a l'infern el voldrà sebollir-:
el meu esprit el sent, semblant dolor,
perquè no sé on us ha enviat Déu,
que el vostre bé o mal em serà meu,
del que tingueu jo en sofriré el dolor.

Descansa en pau, senalla!

Trist,
Josep