Em considero bastant obert a acceptar noves propostes , soc normalment jugador lliure i accepto que aixo es perque aixi en vaig apendre i no per res mes son modalitats diferents i punt.
Entenc que en la lliure menys que en la obligada pero en totes dues jugar una carta pot indicar quines cartes no tinc
lliure- si surten de rei de basto (Nord) i dono el 3 de basto( Oest) estic dient que no tinc ni manilla ni as
obligada - en el mateix cas a mes estic dient que no tinc ni el dos
mes casos sino fallo estic dient que no tinc triunfo
Per tant dono informacio negativa --> no tinc algunes cartes
En aquest sistema estic donat informacio positiva donat que si me marca el 3 estic dient que tinc el 2
Pot ser una bona proposta o no es questio de gustos pero es clar que parla un altre joc diferent
Posats a fer propostes a mi m'agradaria una variant on no calgues matar i onno importesin els punts nomes les basses li diria botifarra-pont
NOVA MODALITAT D'OBLIGADA
-
rimbombante
- St. Vicenç
- Entrades: 77
- Membre des de: 28 oct. 2003, 18:44
Salut a tothom!
En Jordi digué:
Posats a fer propostes a mi m'agradaria una variant on no calgues matar i onno importesin els punts nomes les basses li diria botifarra-pont.
Benvolgut Jordi, sense cap mena de menyspreu ni sornegueria, si vols jugar d'aquesta manera, dedica't al bridge.
El bridge és un joc on només cal servir, s'ha de matar només si et convé, i en cas de fallar pots trumfar o no, al teu gust (o a les teves necessitats). A més, té una subhasta infinitament més complexa que no pas la de la botifarra, on se subhastes les bases a fer i no pas els punts ja que en el bridge les cartes no valen punts. Hi ha 13 bases (recorda que a la baralla francesa el 10 és una carta normal seguida de les figures J Q K) i tu pots subhastar quantes més de la meitat en faràs: 1, o sigui 7 bases, fins a 7 que seria fer un capot, o sigui les 13 bases. A més, els pals tenen una jerarquia: sense trumfo, piques, cors, diamants i trèbols. Per a donar un exemple, una subhasta d'una basa més de la meitat a trèbols és superada per una subhasta d'una basa més a trumfo diamants i així fins a que tres jugadors seguits passin. Ara bé, la parella¡, una vegada superada la subhasta, es desfà, el jugador que ha començat el pal de la subhasta guanyadora juga totes les cartes: les seves i les del seu company (anomenat mort) que queden vistes pels quatre jugadors de la partida.
Ui, quin rotllo, que això és la buti i no el bridge!!
Cordialment,
josep (rimbombante)
En Jordi digué:
Posats a fer propostes a mi m'agradaria una variant on no calgues matar i onno importesin els punts nomes les basses li diria botifarra-pont.
Benvolgut Jordi, sense cap mena de menyspreu ni sornegueria, si vols jugar d'aquesta manera, dedica't al bridge.
El bridge és un joc on només cal servir, s'ha de matar només si et convé, i en cas de fallar pots trumfar o no, al teu gust (o a les teves necessitats). A més, té una subhasta infinitament més complexa que no pas la de la botifarra, on se subhastes les bases a fer i no pas els punts ja que en el bridge les cartes no valen punts. Hi ha 13 bases (recorda que a la baralla francesa el 10 és una carta normal seguida de les figures J Q K) i tu pots subhastar quantes més de la meitat en faràs: 1, o sigui 7 bases, fins a 7 que seria fer un capot, o sigui les 13 bases. A més, els pals tenen una jerarquia: sense trumfo, piques, cors, diamants i trèbols. Per a donar un exemple, una subhasta d'una basa més de la meitat a trèbols és superada per una subhasta d'una basa més a trumfo diamants i així fins a que tres jugadors seguits passin. Ara bé, la parella¡, una vegada superada la subhasta, es desfà, el jugador que ha començat el pal de la subhasta guanyadora juga totes les cartes: les seves i les del seu company (anomenat mort) que queden vistes pels quatre jugadors de la partida.
Ui, quin rotllo, que això és la buti i no el bridge!!
Cordialment,
josep (rimbombante)
Companys ha escrit:Fritz, considerant el segon exemple, la conclusió no és del tot correcta ja que Nord podria tindre perfectament el 7 també.
Sí, tens raó, allà on diu entre Est i Oest tenen hauria de dir com a molt tenen...
Companys ha escrit:Llavors, la pregunta és: de veritat que amb aquestes tres cartes que saps que té l’altra parella, t’abstindries de tornar a sortir d’as? És a dir, en una obligada d’ara, per la informació obtinguda, creus que repetiries d’as, i ara no ho faries?
Això són figues d'un altre paner, no és el debat, em penso. Només volia reflectir que en el sistema que proposes és molt més fàcil situar cartes, res més.
En Jordi, encara que lliure no és boig del tot
posa el dit a la nafra. El que tu proposes és un joc nou. Repeteixo, molt lloable pel que fa a l'intenció d'evitar l'"engany" occidental i el salvar punts dels carreguistes peró nou, al cap i a la fí.
Hola, bona tarda,
Sí fritz, ja t’he dit per endavant que això és cert, podrem situar cartes amb més facilitat però, a la vegada, aquesta identificació la realitzarem per voluntat pròpia, perquè voldrem. Sí que algun cop se’n podrà veure beneficiat qui busca realitzar, cedir aquest tipus d’informació, però la majoria de vegades es veurà beneficiada l’altra parella, la que decideix jugar com ho faria en una obligada d’ara. Amb això es vol dir que, tret d’aquells casos amb ple coneixement de causa, aquells casos exposats en les diferents raons esmentades, el jugador triarà quasi sempre jugar idènticament com en una obligada. El jugador que jugui habitualment, escollirà no cedir aquesta informació perquè, la majoria de vegades, cedint-la en sortirà perjudicat. És a dir, davant la possibilitat de concedir aquest tipus d’informació a l’adversari, el jugador que estigui acostumat a realitzar partides d’aquest tipus, de ben segur que elegirà jugar com una partida obligada, excepte que tingui una causa més que justificada. És per això que crec que, una vegada realitzades una sèrie de partides amb aquest nou sistema, la possibilitat de concedir informació a l’adversari jugarà com a agent dissuasiu de jugar com en una lliure i farà que, tret de casos puntuals, quasi sempre ho faci de forma obligada. Sí que sempre hi haurà excepcions, hi haurà casos que beneficiaran la manera de jugar lliure, és inevitable però, aquests casos, sempre seran això: excepcions, excepcions que no faran més que confirmar la regla: si juguem com un oriental, a la llarga en sortirem beneficiats.
Segons la meva modesta opinió, considero impossible atorgar la possibilitat de carregada sense concedir cap mena d’informació. Si no ho fem així (donant algun tipus d’informació), llavors sí que crec que atemptaríem contra l’esperit de l’obligada puix que donaríem peu a l’engany. No sabríem mai si ens entreguen una carta amb puntuació per tal de carregar-la o perquè realment no en tenen cap més i, llavors, conviuríem amb la incertesa, amb aquella incertesa típica de les lliures. En cap moment dic que aquesta incertesa sigui bona o dolenta, Déu me’n guard, només constato que llavors ja no estaríem parlant de partida obligada (apreciació personal).
No em cansaré de repetir que, de vegades, es pot donar més informació que en alguna de les dues modalitats actuals i, encara que sigui de manera voluntària, és cert que podrem identificar o situar més cartes de l’habitual. Però, d’aquí a posar aquest excés d’informació al mateix sac que fallar una manilla d’un determinat pal i després sortir d’as de cara d’aquest pal fallat anteriorment, què voleu que us digui, a mi em sembla que hi ha una mica de diferència. Potser és que el meu limitat enteniment hi troba diferències que en realitat són inapreciables o inexistents. És possible, però per més voltes que hi dono no ho acabo de veure clar, ara que també s’ha de dir que si així ho afirmen la majoria dels lectors que s’han pronunciat vers el tema (un mínim de 3), potser acabaré per acceptar que vaig errat.
Per aquells que troben estranya aquesta concessió d’informació, diré que segons tinc entès, en determinats indrets ja utilitzen actualment un tipus de sistema semblant però només a l’hora de realitzar el “carrego”. En aquests llocs empren el mot “carrego”, quan serveixen determinades cartes de condició que, per norma de l’obligada, no podrien llançar mai de la vida. O sigui, carreguen una carta que val algun tanto quan encara en tenen una altra del mateix pal, no sense abans pronunciar l’esmentada paraula. Amb aquest mot s’està dient que pretenen salvar aquesta carta davant d’una hipotètica i futura basa del company, encara que vagi acompanyada i, per norma, n’hagin de servir una altra. L’objectiu és salvar uns puntets en principi perduts o en perill, i el motiu de la pronunciació d’aquesta paraula és per no enganyar a la resta de jugadors, cas contrari podrien pensar que falla. Aquí també s’està donant informació i, que jo sàpiga, no n’han canviat el nom, sembla ser que encara en diuen botifarra.
Espero no incomodar a ningú amb les meves paraules i disculpeu-me si el to emprat no ha estat el més correcte i/o adequat.
Adéu...
Sí fritz, ja t’he dit per endavant que això és cert, podrem situar cartes amb més facilitat però, a la vegada, aquesta identificació la realitzarem per voluntat pròpia, perquè voldrem. Sí que algun cop se’n podrà veure beneficiat qui busca realitzar, cedir aquest tipus d’informació, però la majoria de vegades es veurà beneficiada l’altra parella, la que decideix jugar com ho faria en una obligada d’ara. Amb això es vol dir que, tret d’aquells casos amb ple coneixement de causa, aquells casos exposats en les diferents raons esmentades, el jugador triarà quasi sempre jugar idènticament com en una obligada. El jugador que jugui habitualment, escollirà no cedir aquesta informació perquè, la majoria de vegades, cedint-la en sortirà perjudicat. És a dir, davant la possibilitat de concedir aquest tipus d’informació a l’adversari, el jugador que estigui acostumat a realitzar partides d’aquest tipus, de ben segur que elegirà jugar com una partida obligada, excepte que tingui una causa més que justificada. És per això que crec que, una vegada realitzades una sèrie de partides amb aquest nou sistema, la possibilitat de concedir informació a l’adversari jugarà com a agent dissuasiu de jugar com en una lliure i farà que, tret de casos puntuals, quasi sempre ho faci de forma obligada. Sí que sempre hi haurà excepcions, hi haurà casos que beneficiaran la manera de jugar lliure, és inevitable però, aquests casos, sempre seran això: excepcions, excepcions que no faran més que confirmar la regla: si juguem com un oriental, a la llarga en sortirem beneficiats.
Segons la meva modesta opinió, considero impossible atorgar la possibilitat de carregada sense concedir cap mena d’informació. Si no ho fem així (donant algun tipus d’informació), llavors sí que crec que atemptaríem contra l’esperit de l’obligada puix que donaríem peu a l’engany. No sabríem mai si ens entreguen una carta amb puntuació per tal de carregar-la o perquè realment no en tenen cap més i, llavors, conviuríem amb la incertesa, amb aquella incertesa típica de les lliures. En cap moment dic que aquesta incertesa sigui bona o dolenta, Déu me’n guard, només constato que llavors ja no estaríem parlant de partida obligada (apreciació personal).
No em cansaré de repetir que, de vegades, es pot donar més informació que en alguna de les dues modalitats actuals i, encara que sigui de manera voluntària, és cert que podrem identificar o situar més cartes de l’habitual. Però, d’aquí a posar aquest excés d’informació al mateix sac que fallar una manilla d’un determinat pal i després sortir d’as de cara d’aquest pal fallat anteriorment, què voleu que us digui, a mi em sembla que hi ha una mica de diferència. Potser és que el meu limitat enteniment hi troba diferències que en realitat són inapreciables o inexistents. És possible, però per més voltes que hi dono no ho acabo de veure clar, ara que també s’ha de dir que si així ho afirmen la majoria dels lectors que s’han pronunciat vers el tema (un mínim de 3), potser acabaré per acceptar que vaig errat.
Per aquells que troben estranya aquesta concessió d’informació, diré que segons tinc entès, en determinats indrets ja utilitzen actualment un tipus de sistema semblant però només a l’hora de realitzar el “carrego”. En aquests llocs empren el mot “carrego”, quan serveixen determinades cartes de condició que, per norma de l’obligada, no podrien llançar mai de la vida. O sigui, carreguen una carta que val algun tanto quan encara en tenen una altra del mateix pal, no sense abans pronunciar l’esmentada paraula. Amb aquest mot s’està dient que pretenen salvar aquesta carta davant d’una hipotètica i futura basa del company, encara que vagi acompanyada i, per norma, n’hagin de servir una altra. L’objectiu és salvar uns puntets en principi perduts o en perill, i el motiu de la pronunciació d’aquesta paraula és per no enganyar a la resta de jugadors, cas contrari podrien pensar que falla. Aquí també s’està donant informació i, que jo sàpiga, no n’han canviat el nom, sembla ser que encara en diuen botifarra.
Espero no incomodar a ningú amb les meves paraules i disculpeu-me si el to emprat no ha estat el més correcte i/o adequat.
Adéu...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 129 visitants